divendres, 31 de desembre de 2010

Lluita 276 - desembre 2010


_Els dies Setembre i octubre de 2010 _La nació _Eleccions autonòmiques al Principat: un primer balanç (Josep Guia) _La sentència del Tribunal Constitucional i la llengua del sistema educatiu a Catalunya (Pere Mayans) _Dossier. Premsa en català. Avenços i reptes pendents _"Un espai inviable per a un negoci possible" (Francesc Vila) _"Vilaweb vol ser la interfície de la localitat catalana en l'àmbit global" (Entrevista a Vicent Partal) _"Cap diari no assumeix la nació sencera en aquests moments" (Entrevista a Joan Vila, president del Grup de Periodistes Ramon Barnils) _Debat. Sàhara i raó d'estat _Agressions, passivitat i solidaritat (Toni Guirao, Associació Catalana de Solidaritat amb el Poble Sahraui) _Culpabilitats i responsabilitats (Gaspar Jordan) _El tema _"El .cat és un èxit i, amb 45.000 registres, no ha parat de créixer" (Entrevista a Jordi Iparraguirre, director de la Fundació puntCAT) _El món de Gonçal Castelló (Carles Miret) _Tot d'àmbit nacional. Llibres. De per riure

dijous, 23 de desembre de 2010

Comunicat del PSAN davant de les sentències del Tribunal Suprem d'Espanya sobre la llengua vehicular de l'ensenyament català

Davant de les recents sentències del Tribunal Suprem espanyol, que forcen la consideració del castellà com a “llengua vehicular” en el sistema d’ensenyament escolar al Principat ( i, per extensió, a la resta de la nació catalana sota dominació espanyola), el PSAN vol fer les següents consideracions:

L’autonomisme s’ha demostrat incapaç per defensar l’oficialitat de la llengua catalana com a llengua pròpia del territori, com s’evidencia ara per les tèbies reaccions davant de la sentència.

La sentència ve a ratificar una realitat de reespanyolització creixent dels centres d’ensenyament (particularment de l’ensenyament secundari).

Únicament la independència nacional podrà garantir un marc mínim que normalitzi en tots els àmbits la llengua catalana.

Catalunya, 23 de desembre de 2010

L'aeroport de Barcelona i l'espoliació franquista

[Article de Jordi Moners]

L’any 1931, grups d’entusiastes de l’aviació, encapçalats pel pioner Josep Canudas, havien creat una xarxa d’aeroclubs i camps d’aterratge a Catalunya i un aeròdrom al Prat de Llobregat –l’aeròdrom Canudas-, propietat d’una cooperativa d’aviadors, tècnics i amics. La Generalitat s’interessà des del primer dia per aquest tema i creà el Servei d’Aeronàutica a fi de fer realitat els projectes d’aquells grups.

L’11 d’agost de 1934, a proposta dels propietaris, la Generalitat comprà l’aeròdrom per 175.000 ptes. (Butlletí Oficial de la Generalitat, 18 del mateix mes). L’única condició dels venedors era que l’aeròdrom esdevingués un aeroport internacional homologable amb qualsevol altre aeroport del món.

La confiscació franquista de tots els béns de la Generalitat afectà l’aeroport, que incrementà el volum de l’espoliació del patrimoni cultural, material i històric de Catalunya pel feixisme espanyol.

Del 1977 ençà, cap dels governs de l’Estat espanyol no ha mogut cap dit ni obert la boca per retornar o compensar, materialment o moral, la Generalitat per la confiscació. Cap dels governs de la Generalitat tampoc no ha reivindicat mai la recuperació de la propietat violada i no retornada de l’antic aeròdrom.

I enguany, per commemorar el centenari del primer vol a Catalunya, el govern espanyol, hereu i beneficiari de l’agressió del feixisme, ho celebra -traient-ne més rèdits encara- venent a l’empresa privada la gestió de l’aeroport barceloní, sense ni tan sols consultar-ho a la propietària legítima, la Generalitat.

Per incompliment de contracte –convertir l’aeròdrom Canudas en aeroport low category i no en un de competitiu al nivell internacional-, els hereus dels antics propietaris hauran de reivindicar els seus drets vulnerats pel poder públic. Caldrà afegir aquesta reivindicació a la dels Papers de Salamanca.

Davant la continuïtat i l’increment d’aquesta violació de drets per l’Estat espanyol, que hipoteca el futur de la nació catalana i la seva economia, ara més que mai, cal treballar per la independència de Catalunya.

dimarts, 14 de desembre de 2010

Comunicat conjunt PSAN - SCI

La Solidaritat Catalana per la Independència (SI) i el Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) manifesten:
Que han acordat estendre organitzativament SI al País Valencià.
Que, a tal efecte, l’enquadrament orgànic dels adherits valencians de SI, en nombre creixent, es farà dins l’estructura general de l’organització, de base comarcal, sense perjudici de la formació d’un òrgan d’àmbit de país.
Que aquest enquadrament organitzatiu dels adherits valencians de SI és el pas previ per a llur participació en el primer Congrés Nacional de Solidaritat Catalana per la Independència i, si escau, en els processos electorals del proper mes de maig.
Solidaritat Catalana per la Independència i el PSAN fan una crida al poble valencià perquè denuncie l’espoli a què està sotmès per l’Estat espanyol i perquè, en conseqüència, reclame la independència com a única solució a la crisi econòmica i a la salvaguarda de la llengua i la cultura pròpies.

Així mateix, Solidaritat Catalana per la Independència i el PSAN s’adrecen a tots els independentistes del País Valencià perquè s’adheresquen al projecte de declaració d’independència. En aquest sentit, és pertinent recordar que, al programa de SI, s’hi postula “la constitució de l’Assemblea de Representants de la Nació Catalana que faci seva i estengui la declaració d’independència al conjunt dels Països Catalans”.

dimarts, 7 de desembre de 2010

Salutació a l'esquerra independentista basca

Companys de l'esquerra abertzale,

El PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans) us saluda i desitja manifestar-vos el nostre suport a la decisió de l'Esquerra Abertzale de constituir-se i organitzar-se com a partit polític.

Manifestem també el nostre suport a la vostra sol·licitud per tal que el govern espanyol, la unió europea i les institucions internacionals assegurin els drets democràtics d'aquest partit i del conjunt del poble basc.

Catalunya, 6 de desembre del 2010
El Comitè Executiu del PSAN

dimarts, 30 de novembre de 2010

Comunicat sobre els resultats de les eleccions al Parlament del Principat

El Comitè Executiu del Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN), reunit per analitzar els resultats electorals del proppassat 28 de novembre de 2010, fa la declaració següent.

1) Manifestem la nostra satisfacció pels més de 100.000 vots i els 4 escons aconseguits per la coalició Solidaritat Catalana per la Independència, de la qual forma part el PSAN. Aquests vots, i els 40.000 obtinguts per Reagrupament, són vots de l’independentisme no autonomista, que per primera vegada es manifesta clarament i amb empenta en unes eleccions regionals (més enllà de l’àmbit municipal). Joan Laporta, Alfons López Tena, Uriel Bertran i Antoni Strubell són els primers diputats independentistes no autonomistes del Parlament. Un bon inici.

2) Constatem que els més de 100.000 vots de SI són vots de l’independentisme de Països Catalans (de la nació catalana completa). També és, doncs, la primera vegada que emergeix electoralment amb força i presència, en unes eleccions autonòmiques, una coalició que defensa programàticament el compromís de “constituir l’Assemblea de Representants de la Nació Catalana que faci seva i estengui la declaració d’independència al conjunt dels Països Catalans”. I això ha estat així –podem constatar-ho amb complaença— gràcies a la presència del PSAN. De fet, “independentisme no autonomista” i “independentisme de Països Catalans” són expressions gairebé sinònimes.

3) Valorem de forma molt positiva el fet que una part important dels vots de SI provenen de persones joves i grans de l’Esquerra Independentista, per a les quals la implicació del PSAN en el projecte de SI ha estat una garantia, derivada d’anys de lluita, honestedat i coherència ideològica (marxista). En aquest sentit, la consideració de SI com una primera concreció electoral del Front Patriòtic s’ha demostrat correcta.

4) Finalment, el Comitè Executiu del PSAN vol fer pública -per bé que l’Assemblea de Representants del partit en tindrà la darrera paraula- la seva predisposició a redefinir i continuar l’acord amb SI per al procés obert cap a la proclamació de la independència, construint el Front Patriòtic que la faci possible.



Barcelona, 29 de novembre de 2010

dilluns, 22 de novembre de 2010

diumenge, 14 de novembre de 2010

Acte de Solidaritat Catalana per la Independència a Palamós


En l'acte de campanya electoral de Solidaritat Catalana per la Independència del 14 de novembre realitzat a Palamòs, ha participat la nostra militant Núria Cadenes, a més a més de Alfonso Lopez, Uriel Bertran i Toni Strubell. La intervenció de Núria Cadenes ha tingut molt bona recepció per part de les persones assistents a l'acte,en el qual ha destacat l'aspecte reivindicatiu de la nació catalana completa de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó

dilluns, 8 de novembre de 2010

Lluita 275 - octubre-novembre 2010

3_ Editorial // 4_ Els dies. Juny, juliol i agost de 2010 // 6_ La nació. Arenys de Munt, un any després_ Josep Manel Ximenis, regidor de la CUP i coordinador de la Comissió Organitzadora de la Consulta d'Arenys de Munt. 9_ Per què el PSAN dóna suport a Solidaritat Catalana per la Independència_ Josep Guia, Comitè Executiu del PSAN // 12_ Internacional_ Hi ha alguna cosa que es mou a Euskal Herria_ Arantza Urkaregi, membre de l'esquerra abertzale // 14_ Dossier. La militància independentista és només votar? _L'independentista, més enllà del vot_ Toni Strubell, professor de la Universitat de Deusto_ Cap a la independència, amb democràcia participativa_ Josep Guia, professor de la Universitat de València_ Creixement de l'independentisme i militància_ Carles Perdiguero, advocat_ La militància independentista és només votar_ Francesc Vila, periodista_ Els nous independentismes_ Jordi Muñoz, politòleg_ Cal enfortir el moviment popular per la independència_ Biel de Montserrat, membre de la CUP de Girona_ L'independentisme que creix_ Pere Cardús, periodista_ Els favorables a la independència_ Roger Buch, politòleg_ 20. Debat. Els independentistes i les eleccions autonòmiques del 29 de novembre_ Les eleccions del 29 de novembre_ Albert Vilalta, regidor de la CUP a Torà_ Per damunt de Reagrupament i Solidaritat, Catalunya_ Víctor Alexandre, escriptor_ 22. El tema_ Cimera del clima a Mèxic: punt d'inflexió?_ José Juan Sanchis Serrano. Plataforma Acció pel Clima_ 23. Tot d'àmbit nacional. Música. De per riure

divendres, 22 d’octubre de 2010

Expectació extraordinària en la presentació de Solidaritat Catalana per la Independència a Vinaròs

L'acte, celebrat a la Casa de Cultura, va comptar amb les intervencions de Joan Laporta, Alfons López Tena, Uriel Bertran i Josep Guia.

dissabte, 16 d’octubre de 2010

Per què el PSAN dóna suport a Solidaritat Catalana per la Independència (article de Josep Guia)

El passat 13 d’octubre, SI i PSAN presentaven, en una roda de premsa conjunta a Barcelona, l’acord signat entre ambdues organitzacions, pel qual SI assumia l’àmbit nacional complet com a marc programàtic per a la reivindicació i la proclamació d’independència, i el PSAN donava suport electoral a SI.

El pacte electoral entre el Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) i Solidaritat Catalana per la Independència (SI) ha provocat sorpresa en diversos àmbits, a causa d’una lectura superficial i poc política d’aquest fet: què fa un partit comunista pactant amb uns “burgesos”?, es pregunten alguns.

La resposta a la pregunta que dóna títol a aquest escrit ha de començar per explicitar l’objectiu estratègic del PSAN. El nostre partit, nascut l’any 1968, va ser creat com a l’organització política que propugnava, al costat de l’alliberament de classe, la independència del conjunt de la nació catalana, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, segons l’expressió esdevinguda ja clàssica. En aquest sentit, és el “pare” de l’independentisme català contemporani i, directament o indirecta, de gairebé totes les sigles en què aquest s’ha concretat durant els darrers 40 anys i escaig; posteriorment, durant la dècada dels anys 80 del segle passat, el PSAN va contribuir decisivament al creixement de la base social de l’independentisme, quan aquest es va multiplicar entre els que aleshores eren joves. La conversió d’ERC a l’independentisme, cap a la fi d’aquella dècada, va ser una conseqüència d’aquell creixement, per bé que, alhora, aquella operació es va fer amb la intenció de liquidar les organitzacions més combatives de l’independentisme i reconduir-lo cap a la política autonomista.

Tanmateix, el PSAN no hi va ser liquidat i ha pogut continuar fent present i defensant el seu objectiu estratègic d’independència per a tota la nació catalana, per a tot Catalunya. Aquest objectiu ha marcat tota la seva línea política i totes les seves propostes tàctiques. I des del marxisme d’alliberament nacional (que és el que practica i defineix el PSAN), sabem que l’estratègia independentista, perquè tingui possibilitats d’èxit, ha d’ésser necessàriament (de composició) interclassista, fins a la consecució de la independència, si més no. Així ha passat en totes les nacions oprimides del món que s’han alliberat i així s’esdevindrà en la nostra. A l’Europa d’avui, especialment, ningú no pot concebre una altra manera de superar una situació d’opressió nacional i d’aconseguir la independència.

Ja ho postulàvem així en la proposta de Front Patriòtic, feta als anys 80. Una proposta que ara qualla, de fet, per la base, gràcies al treball unitari de campanyes com les de les consultes populars: Que són aquestes sinó un front patriòtic a la pràctica? Qui s’ha implicat en l’organització d’aquestes, i en la participació mitjançant el vot, sinó els sectors que podriem qualificar de patriòtics, encara que militin en diferents organitzacions? L’estratègia de Front Patriòtic ha permès anar sumant sectors nacionals d’ideologia autonomista però que podien ser persuadits del canvi de paradigma precisament pel seu caràcter de nacionals.

Per això, el procés d’anar sumant més i més sectors socials (inclosos els de població immigrada) a l’objectiu de la independència s’ha fet no amagant el caràcter clarament nacional d’aquest projecte (amb la defensa i ús del català i la denúncia de l’espoliació, com a eixos centrals), sinó afirmant-lo expressament. I, sobretot, negant l’eficàcia d’una política “acumulativa” o “gradual”, suposadament consistent a anar guanyant a poc a poc espais de poder des de la gestió autonòmica fins a crear les bases d’un futur estat català: tal com ens assenyalen els fets arran del fracàs dels experiments autonomistes convergents i tripartits, l’autonomia només condueix a l’autonomia (més del mateix) i la suposada “acumulació” de poder ha estat deixada ben delimitada pel Tribunal Constitucional espanyol: l’autonomia és negació de la sobirania i del dret de decidir del poble català i subordinació a la sobirania espanyola.

Tanmateix, la incorporació a l’independentisme de sectors provinents de l’autonomisme, en un procés que s’ha accelerat durant el darrer any (consultes, manifestacions...), ha fet que aquest nou independentisme pateixi de regionalisme: aquests nous sectors han deixat enrera el miratge que més autonomia condueix a l’estat propi, però continuen en bona part circumscrits mentalment al mapa del joc imposat precisament per la parcel•lació autonòmica. Alguns no arriben a entendre, encara, que trencar definitivament amb l’autonomisme és trencar també amb el mapa autonòmic i que cal assumir la nació completa com a àmbit de reivindicació i actuació.

El PSAN, doncs, veu amb preocupació aquesta persistència de trets regionalistes i considera que és ara, en aquest període encara inicial, germinal, d’aquest nou independentisme ja socialment majoritari al Principat, quan cal incidir per superar la llosa ideològica del regionalisme. Altrament, el nou independentisme corre el perill de tornar a ser atret i assimilat per l’autonomisme. Perquè és precisament l’assumpció del marc nacional complet allò que converteix l’independentisme en una proposta política inassumible per l’autonomia, irrecuperable per Espanya, impossible de reconduir mitjançant el parany de la gestió d’espais de poder institucional, on ha caigut l’independentisme retòric dels dirigents d’ERC, conscientment o no.

Mogut precisament per aquesta preocupació, el PSAN fa temps que mira d’incidir-hi, mentre que una part important dels col·lectius independentistes nascuts de la primera fase d’expansió de l’independentisme entre els sectors més joves, a finals del segle passat, no connecten amb aquest independentisme emergent i ara majoritari, al qual consideren poc definit ideològicament (que és cert) i excessivament divers i massiu (que també ho és).

Fa pocs mesos, la negativa de tots els partits parlamentaris del Principat a admetre a tràmit una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per convocar un referèndum per la independència al mateix Principat, va precipitar la presentació de la proposta electoral anomenada Solidaritat Catalana per la Independència. Proposta que el PSAN va valorar com a interessant des del primer moment per dues raons: primer, perquè naixia ja expressament desmarcada de l’objectiu de la gestió autonòmica; segon, per la seva vocació de Front Patriòtic que comencés a plasmar en l’àmbit institucional aquella nova majoria social per la independència que creix en la societat catalana. Tanmateix, aparentment patia del mateix llast ideològic que la resta d’opcions: el regionalisme.

Tot i això, el PSAN inicià converses amb els responsables del nou projecte i aviat va trobar una receptivitat envers els nostres plantejaments estratègics que cap altra opció electoral per a les eleccions autonòmiques del Principat no ha mostrat. La voluntat del PSAN d’incidir ideològicament en el nou independentisme, en el sentit abans explicat, va veure finalment la possibilitat de començar a introduir i popularitzar la superació del regionalisme com a alter ego inseparable i indestriable de l’autonomisme. En aquest sentit, l’acord signat entre el PSAN i SI és ben clar, ja que s’ha incorporat al programa electoral de SI, entre moltes altres mencions als Països Catalans, el compromís d’assumir “la constitució de l’Assemblea de Representants de la Nació Catalana, que faci seva i estengui la proclamació d’independència al conjunt dels Països Catalans”, i s’inclourà aquest compromís en les activitats de la campanya electoral, entre les quals la realització d’almenys un míting en un indret dels Països Catalans fora del Principat. I en justa correspondència, el PSAN ha signat la coalició SI, participa en actes de la campanya i quatre militants seus en tanquen les llistes.

Cal esmentar, finalment, una constatació i una cautela. La constatació: que el programa de SI és de denúncia de l’opressió espanyola i de lluita per la proclamació de la independència, però no és un programa de govern i, doncs, no conté res que sigui inacceptable per a una ideologia d’esquerra. La cautela: que aquest acord signat només és vàlid, sense perjudici d’ulterior revisió, fins a la conclusió de l’actual procés electoral.

La Catalunya completa bé val una aliança electoral.

Josep Guia
(Comité Executiu del PSAN)

dijous, 14 d’octubre de 2010

No tot és política en la vida

Després de la roda de premsa d’ahir a la tarda,en què Josep Guia i els dirigents de SI (Joan Laporta, Uriel Beltran i Alfons López Tena) varen presentar l’acord entre Si i PSAN,avui Josep Guia fa una presentació d’una altra mena: la del seu darrer llibre, Ficció i realitat a l’Espill. Una perspectiva fraseològica i documental. L’acte tindrà lloc a l’Espai Betúlia, a Badalona, a dos quarts de vuit. Serà conduit per Mercè Soler i anirà seguit d’un col·loqui, que és promet interessant. Hi sou convidats.

dimarts, 5 d’octubre de 2010

Nota de premsa conjunta de SCI i del PSAN

Solidaritat Catalana per la Independència i el Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans manifestem:

1.- Que hem estat tractant, com ambdós desitgem, la possibilitat d’arribar a una bona entesa, al servei de la independència i la reunificació de la nostra Nació catalana, els Països Catalans, i per això, ja des d'ara, al servei de la desvinculació de l'independentisme respecte a l'autonomisme.

2.- Que el projecte de Manifest electoral de Solidaritat Catalana per la Independència, d’acord amb les negociacions sostingudes, inclou:

“Treballarem perquè la proclamació d’independència de Catalunya pel Parlament sigui assumida i acompanyada per actes de suport i adhesió pels representants democràticament elegits arreu de la Nació catalana, a tots els seus territoris, i la formació i celebració de l’Assemblea de Representants de la Nació Catalana que s’adhereixin a la proclamació de la independència amb la màxima força i solemnitat.

Solidaritat Catalana per la Independència assumeix el compromís de treballar i lluitar democràticament en tots els àmbits i en totes les instàncies per fer realitat la independència proclamada de la Nació catalana.

La proclamació de la independència haurà d’ésser ratificada, si s’escau, d’acord amb la comunitat internacional, mitjançant sengles referèndums en els territoris respectius de la Nació catalana, i tindrà efecte allà on compti amb una majoria absoluta de representants del Parlament respectiu i/o sigui aprovada majoritàriament en referèndum pels seus ciutadans.”

3.- Que l’Assemblea del PSAN del proppassat 3 d’octubre de 2010 ha pres els acords recollits al document que s’adjunta, que SCI valora positivament.

4.- Que els propers dies continuaran les converses a efecte d’assolir l’acord que tant SCI com el PSAN desitgem, al servei de l’objectiu comú de la independència i la reunificació del nostre poble en un Estat sobirà.

5 d'octubre de 2010

---
Sobre les relacions del PSAN amb SCI, l'Assemblea del PSAN del proppassat 3 d'octubre de 2010 ha acordat:

1. Constatar que SCI és, en aquest procés electoral, l'única opció independentista que no ha participat en la gestió autonòmica i que, en conseqüència, representa la possibilitat que l'independentisme deixi d'estar segrestat electoralment al servei de l'autonomisme.

2. Aprovar les negociacions realitzades fins avui (entre membres del Comitè Executiu del PSAN i membres de la direcció de SCI).

3. Valorar positivament, de forma global, l'esborrany de Manifest electoral de SCI.

4. Considerar que la menció a la nació completa, és a dir als Països Catalans (que ha estat pactada i s'ha inclòs als tres paràgrafs darrers de l'apartat 4.3.1 del Manifest) és una rebaixa notable de la proposta inicial del PSAN, la qual postulava que la proclamació d'independència fos única i fos feta per a tota la nació, mentre que hi ha quedat formulada en dos temps.

5. Acceptar una tal proclamació d'independència en dos temps (primer, per diputats del Parlament de Catalunya; després, per l'Assemblea de Representants Polítics dels conjunt dels Països Catalans), en la mesura que s'expliciti més clarament aquest compromís al Manifest electoral de SCI:

5.1. Dotant d'entrada pròpia, a l'índex del Manifest (entre 4.3.1 i 4.3.2), els tres paràgrafs del text pactat.
5.2. Fixant un termini, a partir de la primera proclamació, per a la constitució de l'Assemblea de Representants de la Nació Catalana (dels Països Catalans)
5.3 Incloent sobretot aquest compromís relatiu a la constitució de l'Assemblea de Representants en la relació final dels quatre (amb aquest, cinc) compromisos de SCI.

6. Considerar que és necessari que, a l'apartat 2.2, es faci referència a l'espoliació que pateixen igualment les Illes i el País Valencià.

7. Considerar que és necessari que l'apartat 2.4 faci referència a tot el domini lingüístic català.

8. Considerar que, en alguns llocs del text del Manifest, fóra més coherent, on diu "Catalunya" referint-se només al Principat, posar "el Principat de Catalunya i la resta dels Països Catalans".

9. Considerar que és necessari que SCI visualitzi l'assumpció de la integritat nacional catalana en la campanya electoral, incloent aquest aspecte del programa en les activitats (gràfiques, orals i escrites) que es facin. I realitzant, així mateix, un acte electoral en algun indret de la nació catalana fora de les quatre províncies del Principat.

10. Facultar el Comitè Executiu per continuar les negociacions amb SCI i, si arriben a bona fi, per definir i formalitzar la vinculació del PSAN al projecte de SCI, així com la participació de determinats militants a les llistes i en actes electorals.

dilluns, 27 de setembre de 2010

El PSAN davant la convocatòria de vaga general del 29 de setembre

[Article editorial de la revista Lluita]

Va ser la Coordinadora Obrera Sindical (COS) un dels primers sindicats que va defensar la necessitat de convocar una vaga general al nostre país. L'agudització de la crisi econòmica feia previsible que, a més de ser la classe treballadora qui patiria més les conseqüències d'atur, pobresa i fam, segons la lògica capitalista, aviat vindrien actuacions polítiques i econòmiques dels governs que serien desfavorables per als treballadors i favorables per als empresaris i els financers. En efecte, tot això ja ha començat a arribar i ja s'ha fet evident, una vegada més, de quin cantó governen els conservadors, els liberals i els socialdemòcrates: a favor sempre dels empresaris i els financers.

Tant la gestació i les causes de la crisi com les mesures posteriors han posat de manifest, de forma descarada, l'essència explotadora (de l'home per l'home) de la societat capitalista, amb tot el cinisme i tota la poca vergonya, sense moral i sense dissimulació. Fins a tal punt ha estat així, que els sindicats dòcils i dependents dels governs no han tingut altre remei que assumir la convocatòria de vaga general. A contracor, potser, i amb la recança de no ser prou seguits. Al capdavall, s'han dedicat durant tants anys a derrotar mentalment la classe obrera i a desmobilitzar-la que, en arribar al punt actual, ja no saben on pondre, és a dir, si continuar a l'ombra del govern que els paga o fer un gest de vaga d'acord amb les necessitats i els interessos dels treballadors. Sembla que, finalment, i amb retard, han optat per aquesta segona vinculació, per un dia (de vaga), si més no.

Nosaltres, independentistes i comunistes catalans, anirem a la vaga i volem que la vaga sigui un èxit i una expressió de mobilització i de força de la classe obrera. Que els capitalistes i els seus governs tinguin una mica de por i de respecte envers la classe hegemònica, que no encara dominant, del món actual. Que sàpiguen que no poden robar el fruit del treball de la majoria de la societat en benefici propi, impunement i sense límits. Que pensin que, algun dia, hauran de seure als bancs dels acusats de la història, i no de forma retòrica sinó per pagar en vida penes concretes de presó i confiscació dels béns adquirits en mal guany.

dissabte, 11 de setembre de 2010

Un Onze per la independència i la unitat nacionals

L'acte central del PSAN (divendres dia 10, a l'Espai Vilaweb) per l'Onze de Setembre del 2010 comptà amb la participació de Marc Sallas (CUP). L'acte fou presentat per Cesc Invernon, que resumí la situació actual, fent èmfasi en el creixement del moviment per l'autodeterminació. Per Marc Sallas, la clau del moment present és saber organitzar l'esquerra independentista i la unitat popular. És a partir d'aquesta organització que hom pot impulsar un moviment per la independència, de signe més inclusiu, i que adopti una actitud de ruptura envers les institucions existents. Sallas contrasta aquest moviment per la independència als independentismes que prioritzen com a via preeminent una via de reforma institucional.

Josep Guia va parlar dels possibles escenaris en els quals pot tenir lloc una 'proclamació de la independència' a curt o mitjà termini. Per l'esquerra independentista, caldria treballar per una proclamació de la independència d'abast nacional. En conseqüència, l'Assemblea de Representants Electes que iniciaria el procés, hauria d'incorporar representants de tota la nació. Per Guia, seria un error restringir-se territorialment al Principat ja d'entrada. En aquest sentit, ha recordar que el Principat, quan va sol, sempre perd. O, per dir-ho d'una altra manera, que les propostes nacionals que tenen com a marc territorial exclusiu el Principat acaben absorbides per Espanya.

L'endemà ens ha deixat una Diada marcada pels esdeveniments dels darrers mesos (les consultes sobre la independència, la manifestació del 10 de juliol, l'evolució independentista de sectors sobiranistes, etc.). Al matí hi ha hagut al Fossar una protesta contra la prohibició d'actes de solidaritat amb els presos polítics. A la tarda, la manifestació ha arrencat de Plaça Urquinaona a quarts de sis, amb el bloc de l'esquerra independentista, en el qual ha participat el PSAN.

dimarts, 7 de setembre de 2010

L'Onze de Setembre del 2010



- 10/09/2010, a les 19.00 h. Espai Vilaweb (carrer Ferlandina, 43; Barcelona). Debat presencial, amb intervencions de Marc Sallas (CUP), Josep Guia i Cesc Invernon.
- 10/09/2010, a les 22.00 h. Parlament de Josep Guia al Fossar de les Moreres.
- 11/09/2010, tot el matí. Parades al Fossar de les Moreres i a la Rambla de Sant Pere a l'alçada del monument a Rafael de Casanoves.
- 11/09/2010, a les 17.00 h. Manifestació a Plaça Urquinaona.

Declaració del PSAN davant l'11 de setembre de 2010

Després d’un any de creixents reivindicacions d’independència arreu de la nostra nació, de caire municipal i cívic, hom vol fer un pas endavant aprofitant les properes eleccions autonòmiques al Principat. Però aquesta és una bugada que ens pot fer perdre un llençol: ni més ni menys que la integritat territorial de la nació catalana.

Les diverses candidatures que es perfilen i els reclamen com a independentistes se n’obliden d’allò que ha estat una constant de l’independentisme català: la defensa de l’àmbit nacional complet “de Països Catalans”. Es pensen que faran més bondat i més camí amb aquesta restricció mental i política? Es pensen que serà més factible la independeència de només el Principat amb aquesta claudicació ja d’entrada?

El PSAN denuncia la manca de propostes programàtiques per a la independència de Catalunya, de la Catalunya completa, que tenen les opcions electoral anunciades. Propostes concretes, amb contingut i calendari. i no allò merament ornamental d’incloure catalans perifèrics a les llistes (com els autonomistes, que hi posen andalusos) o allò altre, més insidiós, d’autoconsiderar-se propietaris i administradors de la condició nacional catalana i prometre que la “concediran” a tots els perifèrics (de fora del Principat) que la sol·licitin.

El PSAN pot entendre la no priorització de la reivindicació del socialisme en aquesta fase “transversal” de la lluita comuna per la independència, però no renuncia a fer-ne una anàlisi marxista de les actituds i els posicionaments. En aquest sentit, manifestem que el bandejament de la reivindicació de la integritat territorial nacional catalana respon a uns condicionaments de classe (burgesa) i és fruit de l’escorament dretà i dretanitzant de la lluita.

D’altra banda, reivindicar, d’entrada ja, només el Principat implica no obtenir ni el Principat, com tantes vegades ha passat al llarg de la història. És a dir, que tant per principi i per dignitat nacionals com per estratègia i tàctica polítiques, cal reclamar la independència de tot Catalunya. I propostes programàtiques concretes n’hi ha per fer-ho i per articular-ne el procés.

Així doncs, el PSAN crida tots els qui estimen i volen una pàtria lliure i completa que exigeixin l’assumpció programàtica (no retòrica ni testimonial) dels dos eixos bàsics de l’independentisme català: la unitat nacional i la independència.

divendres, 27 d’agost de 2010

Acte del PSAN a Prada


Com cada any el PSAN realitza una acte polític en el marc de la Universitat de Prada. Enguany, com no podia ser d'una altre manera, el contingut i intervencions van anar girant sobre el procés de les consultes polítiques iniciades al Principat, l'any 2009.Aquesta dinàmica de consultes ha portat a un plantejament d'objectius i processos polítics que actualment diferents organitzacions fins al dia d'avui, i de cara a les properes eleccions autonòmiques del Principat, no acaben de concretar el camí i l'abast dels seus objectius.

Les intervencions dels assistents a l'acte van anar en el sentit més teòric de les dificultats legals i possibles alternatives en la proclamació d'independència. Tot i què el moderador Josep Guia, va fer una intervenció inicial plantejant les possibles velocitats del procés d'independència en tot el territori de la nació catalana, va remarcar el possitivisme del fet que s'utilitzi el mapa de tota la nació en les consultes sobre la independència, realitzades fins ara. Aquests dos fets, processos i territori,continuaran marcant el debat polític durants molt de temps.

dimecres, 18 d’agost de 2010

Acte del PSAN a la Universitat Catalana d'Estiu

Amb el títol "Independència del Principat. Independència dels Països Catalans", el PSAN vol obrir una reflexió sobre la qüestió territorial en el procés d'alliberament nacional dels Països Catalans.

L'acte comptarà amb les intervencions de Josep Guia i Oriol Teixidor.

Lloc: Sala UCE.
Dia: dilluns 23 d'agost del 2010
Hora: 17h.

dijous, 8 de juliol de 2010

Comunicat del CE del PSAN sobre la manifestació del 10 de juliol

Davant la sentència que ha emès el Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut de la Comunitat Autònoma de Catalunya només podem sentir indiferència. O si més no fàstic per un estatus de dependència que part de la burgesia catalana va acordar amb Espanya i que des d'aquesta s'han cuidat d'agreujar.
Quan es va dur a referèndum l'Estatut vàrem demanar el NO, el no a l'abaixada de pantalons. Però des d'Espanya els sembla que l'abaixada de pantalons de la nostra vergonyosa burgesia no va ser suficient i per això ara l'amplien.
Des del PSAN no podem dir sinó el que dèiem llavors: Cap estatut no ens darà la llibertat nacional. Per tant, no cal plorar per un trist estatut. Ara, com llavors, la nostra opció és la independència.
La comèdia dels estatuts i de fer la viu viu amb Espanya és un cul de sac sense sortida per la nació catalana.
Si no hi ha cap partit institucional que plantegi una via per a materialitzar la independència, (com de fet no hi és), cal organitzar-se en formacions verdaderament independentistes disposades a fer-ho tan aviat com puguin

Quan centenars de milers de catalans estant fent-se sentir per la independència en centenars de municipis, cal fer de la manifestació del 10 de juliol, una manifestació contra les institucions autonòmiques i els qui les dirigeixen.

Per tot això, el PSAN se suma a la convocatòria de la manifestació i al manifest unitari de l’esquerra independentista amb motiu de la convocatòria, i fa una crida als militants i simpatitzants a participar-hi.

El punt de trobada serà a Roger de Llúria amb Diagonal, a les 17h30, i la pancarta del bloc del partit dirà “Ja n’hi ha prou de suportar Espanya”.

Comitè Executiu del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN)
Catalunya 7 de juliol del 2010

dimecres, 23 de juny de 2010

Lluita 273 - Iniciatives Legislatives Populars i democràcia participativa

3_Editorial

4_Els dies. Març i abril de 2010

6_La via econòmica
_Francesc de Salem, sociòleg

8_Avançam i el debat sobre el dret a decidir a les Illes Balears
_Macià Calafat, cap de comunicació de l’Obra Cultural Balear

10_Camí a Palau passant per Pretòria
_Carles Perdiguero, advocat del Col·lectiu Fontanella

12 _Dossier. Iniciatives Legislatives Populars i democràcia participativa
_«Sempre tinguérem la sensació que forcàvem les institucions»
Entrevista a Antoni Montiel, membre del col·lectiu Per l’Horta
_Núria Cadenes
_Abolició de la crueltat contra els animals
_ Lleonard Anselmi, portaveu de la Plataforma Prou, impulsora de la ILP contra les curses de braus a Catalunya
_La ILP per TV3 al País Valencià, un exemple de participació i treball unitari
_Toni Gisbert, coordinador d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV)

18 _Debat. La situació del català al sud
_El ser o no ser del català al sud del sud. _David Garrido, historiador
_De sentència en sentència fins a la victòria final. _Alfons Esteve, tècnic lingüístic i advocat

20_«40 anys d’independentisme català»: balanç de dos anys
_Joaquim Sànchez, militant del PSAN i coordinador de l’exposició «40 anys d’independentisme català»

21 _El català, la llengua més desprotegida d’Europa
_Bernat Gasull, Plataforma per la Llengua

23_Tot d’àmbit nacional. Música. De per riure


----------

Han col·laborat en aquest número: Francesc de Salem, Macià Calafat, Carles Perdiguero, Antoni Montiel, Núria Cadenes, Lleonard Anselmi, Toni Gisbert, David Garrido, Alfons Esteve, Joaquim Sànchez, Bernat Gasull, Ferran Navarro

dijous, 10 de juny de 2010

Manifestació a Barcelona el 12 de juny per l'autodeterminació

El proper 20 de juny s'ampliarà la llista de municipis que han organitzat el referèndum sobre la independència nacional. El dissabte anterior, el dia 12, la Plataforma pel Dret de Decidir ha convocat una Marxa al Parlament, un dels lemes de la qual serà "Autodeterminació és democràcia".

La Marxa arrencarà a la Plaça Urquinaona a les 18h, i conclourà amb un concert davant de la seu del Parlament al Parc de la Ciutadella.

El PSAN hi participarà amb un bloc propi encapçalat amb el lema 'S'ha acabat el bròquil: independència!'.

dijous, 13 de maig de 2010

Núria Cadenes intervé en "l'Acte d'estat" de Mollerussa

Avui 13 de maig, al Teatre de l'Amistat de Mollerussa es farà un 'Acte d'estat', en el mateix esperit que el que es va organitzar al Teatre de la Faràndula de Sabadell el passat 3 de març. A Mollerussa hi parlaran, a més de Núria Cadenes, Salvador Cardús, Oriol Junqueras, Joan Laporta, Alfons López Tena i Víctor Torres. L'acte és organitzat per l'Ateneu Popular de la Plana d'Urgell.

L'Acte d'Estat de Mollerussa també vol congregar la cinquantena de comissions organitzadores del referèndum sobre la independència de la nació catalana de les comarques de Ponent.

dimecres, 28 d’abril de 2010

Primer de Maig - 2010

Resum de convocatòries:
- Girona: 1 de maig, a les 11h, a la Rambla de la Llibertat. Fira del Treball Solidari i Marxa Reivindicativa.
- Berga: 30 d'abril, a les 19h, al Casal Panxo. Presentació de l'Assemblea d'Aturades/ats de Berga.
- Barcelona, 1 de maig, a partir de les 10h, a la Rambla del Raval. Contra l'atur i les retallades socials: Solidaritat i consciència de classe. Manifestació a Avgda Catedral amb la Via Laietana, a les 17,30h.
- Vilanova i la Geltrú, 1 de maig: Manifestació a les 12h.
- Vinaròs, 1 de maig: Concentració a la Plaça Primer de Maig, a les 11h30.
- Castelló de la Plana, 1 de maig: Manifestació a les 11h, a la Plaça de la Farola.
- València, 1 de maig: Manifestació a la Plaça Sant Agustí, a les 11h30.
- Canals, 1 de maig: Manifestació "Per la terra i pel treball", a les 19h, des de la Plaça del Pont del Riu.
- Elx, 1 de maig: Manifestació a les 10h30, a la Plaça de Barcelona.

Més informació a la pàgina web de la Coordinadora Obrera Sindical (COS).


----
Manifest del PSAN: Unitat de la classe treballadora contra l’ofensiva patronal, financera i estatal

‘Que la crisi la paguin els rics’, s’afirmava fa any i mig, quan la crisi financera ja era més que evident. Llargament covat, l’esclat de la bombolla immobiliària-financera es presumia com quelcom desastrós per a tota la societat. És clar que si hi havia bombolla (i bombolla financera en forma d’hipoteques, de préstecs al consum, etc.) era justament per la dificultat del capital per trobar sortides prou rendibles en l’economia productiva. L’aposta per ‘l’economia del totxo’ conduïa al precipici, i fins i tot els comentaristes burgesos més entusiastes amb el curs dels esdeveniments no deixaven d’admetre-ho.

En fer-se evident l’entrada en la crisi econòmica mundial més greu dels darrers vuitanta anys, hom hauria esperat també una crisi del neoliberalisme, i de les seves polítiques agressives contra la classe treballadora. No ha estat pas així, i de fet l’ofensiva neoliberal creix (abaratiment de l’acomiadament, retallada de prestacions socials, etc.). La manca d’un moviment obrer organitzat, inclosa l’absència de l’ala ‘reformista’, impedeix que la crisi laboral es transformi en una crisi social i política. L’impacte de la crisi laboral es veu, doncs, com un problema eminentment personal.

És simptomàtic que el discurs dominant sobre l’atur consideri la promoció de la formació laboral com l’única via de sortida. De principi, la formació sempre, sempre, serà un possibilitat de trobar feina, però sempre que la formació estigui lligada a un objectiu clar, que ara no és el cas. Aquesta falsa alternativa de formació serveix, com a distracció per a traspassar, dosificadament, la responsabilitat d’una deficient o insuportable situació econòmica i personal al poc interès per la pròpia formació laboral. I per altra banda s’obvia interessadament (per part dels promotors de la falsa formació) en assenyalar clarament quins són els interessos dels responsables d’orientar l’economia productiva i de les inversions dels beneficis obtinguts. Finalment, aquestes solucions individuals passen sempre per augmentar la competència entre treballadors: entre individus, entre sectors, entre nacions, etc.

De totes formes no podem menysprear el desencís que, en menor o major grau, mostren les classes populars catalanes envers les ‘elits’ financeres, industrials i polítiques. Perquè correspon als treballadors més conscients de transformar aquest desencís en una posició organitzada, combativa i solidària.

dimecres, 7 d’abril de 2010

Llengua catalana i comunicació nacional (Espai Vilaweb, 22 d'abril del 2010, a les 20h)

El dijous 22 d'abril, el PSAN organitza a Barcelona una taula rodona sota el títol 'Llengua catalana i comunicació nacional'. Hi intervindran, entre d'altres, Núria Cadenes (periodista de El Temps), Maties Salom (director adjunt d'IB3) i Pere Manzanares (co-fundador de Ràdio Arrels). Els referents territorials dels mitjans de comunicació i l'articulació d'un espai català d'informació, així com els avenços i retrocessos viscuts recentment en aquest sentit, seran matèria de debat.

dimarts, 6 d’abril de 2010

100 anys de l'estelada, a l'Anònims de Granollers


L'Exposició 100 anys de l'estelada fa un repàs de la trajectòria de l'independentisme català, de les seves aspiracions i dels seus símbols.

dimarts, 23 de març de 2010

Lluita 271 - febrer 2010


3 _Editorial

4 _Els dies. Octubre i novembre de 2009.

6 _L’adéu de l’Avui als Països Catalans
_Víctor Alexandre, periodista i escriptor

8 _«No hi ha hagut canvis reals per a les dones afganeses»
Entrevista a Mehmuda, membre de l’Associació Revolucionària de les Dones de l’Afganistan
_Núria Cadenes

10 _Dossier. Immigració, identitat, benestar i participació
_Identitat nacional i eleccions
_Josep Serra, Casal Jaume I de Perpinyà
_Immigració: el model Vic o com vendre’s pers uns quants vots
_Josep Musté, Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Montesquiu
_Per què vull ser català? Doncs, perquè no vull ser espanyol
_Diego Arcos, president del Casal Argentí de Barcelona

17 _Debat. El futur del treball
_Competir per la precarietat. _Sandra Obiol, sociòloga
_Tot explota pel cap o per la pota. _Carles Sastre, Confederació Sindical de Catalunya (CSC)

19 _De Kioto a Copenhaguen: què hem avançat en 12 anys?
_Dídac López, biòleg

23 _Tot d’àmbit nacional. Música. De per riure

dilluns, 15 de març de 2010

Present i perspectives de l'independentisme: la 13a Trobada de Formació i Organització del PSAN


La Trobada s'obria amb les intervencions de Dídac López i Oriol Teixidor al voltant de les consultes sobre la independència.


La intervenció de Vicent Partal discutia el concepte d'ampliació interior, és a dir la incorporació de nous estats a la Unió Europea des de territoris que ja en formen part. El concepte fa especial referència a Escòcia, Flandes, Euskadi i Catalunya.


Juli Peretó dedicà la seva ponència a la figura de Charles Darwin, com a pare de la biologia evolutiva. La teoria de la transformació de les espècies a partir de la selecció natural de la variabilitat hereditària constitueix ha permès respondre a nombrosos interrogants de les ciències naturals. Sense ella, seria impossible entendre fenòmens com les malalties infeccioses emergents o les resistències als antibiòtics. Però, més enllà d'això, la qüestió de la "natura humana" (producte ella mateixa de la selecció natural) és indefugible, segons Peretó, per a qualsevol projecte polític.


Gaspar Jordan presentà un manual d'identitat visual del partit i reflexionà sobre les estratègies de comunicació que van més enllà del llenguatge verbal.


Núria Cadenes presenta Toni Rubio i Jordi Muñoz, participants en la col·lecció "Ara País Valencià", editada per Publicacions de la Universitat de València.

dijous, 4 de març de 2010

13a Trobada de Formació i Organització: 'Ciència, llengua i independència' (Espluga de Francolí, 13-14 de març del 2010)


El Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) us convida a la Trobada que cada any organitza per a compartir anàlisi, reflexió i debat d’una forma participativa i alhora lúdica. Són ja 13 anys d’una fórmula d’èxit, com expressa la continuïtat d’aquesta iniciativa.

El lema d’enguany, “Ciència, llengua i independència”, vol resumir la miscel·lània del programa: ciència perquè és racionalitat; llengua perquè és el nostre element definidor com a nació; i independència perquè és el programa polític que va fer nèixer el PSAN i que, 42 anys després, ha esdevingut la reivindicació majoritària del poble català.

La Trobada és oberta a militants i simpatitzants i, com cada any, us convida a gaudir del debat en un clima distés i un entorn excepcional.

---
Divendres 12 març 2010
21 h. Arribada i allotjament


Dissabte 13 març 2010

8,30 h. Esmorzar

9,30 h. Benvinguda a la Trobada

10 h. Primera sessió:
"Les consultes sobre la independència: un exercici d'autodeterminació", a càrrec de Dídac López, militant del PSAN

12 h. Pausa

12,30 h: Segona sessió:
"L'ampliació interior de la Unió Europea: Escòcia, Flandes, Euskadi i Catalunya", a càrrec de Vicent Partal, director de Vilaweb

14,30 h. Dinar

16,30 h. Tercera sessió:
"La revolució darwiniana i les seves conseqüències sociopolítiques", a càrrec de Juli Peretó, professor de Biologia de la Universitat de Vale`ncia

18h: Quarta sessió:
"Manual d'identitat visual del partit", a càrrec de Gaspar Jordan, militant del PSAN

20,30 h. Sopar


Diumenge 14 març 2010
8,30 h. Esmorzar

10,30 h. Visita opcional a l’Espluga de Francolí o al Monestir de Poblet

12h: Cinquena sessió:Taula rodona:
El País Valencià al segle XXI”, amb Jordi Muñoz, Pau Caparrós i Antoni Rubio, editor i articulistes d’Ara País Valencià. Reflexions i experiències de la generació que ve, respectivament.
Modera: Núria Cadenes, periodista i escriptora

"El català a València", a càrrec de Núria Cadenes, escriptora i periodista

---
XIII Trobada de Formació i Organització
Dissabte 13 i diumenge 14 de març de 2010
Alberg Jaume I de l’Espluga de Francolí

Inscripció a la Trobada
Per poder participar-hi, cal fer la inscripció abans del 8 de març
(hi ha una quantitat limitada de places)

La reserva implica:
Ingressar el preu d’inscripció en el compte corrent que s’indica, tot fent constar noms i cognoms
Preu d’inscripció: 60 euros (preu únic)
Inclou: l’allotjament, els menjars (esmorzar, dinar i sopar de dissabte, i esmorzar de diumenge) i el dinar de diumenge
No inclou: el transport i el sopar de divendres

Us preguem que presenteu el rebut de l’ingrés bancari a la Trobada
Nota: els joves que tenen dificultats econòmiques quant al preu de la inscripció, poden obtenir beques parcials

Ompliu i envieu la butlleta d’inscripció
(ho podeu fer per correu electrònic o postal)

Compte corrent on cal fer els ingressos:
Entitat 2100 (la Caixa)
Oficina 0727 – 83 – 0200175641
Titular: PSAN

---
Ompliu i envieu la butlleta d’inscripció a la seu central del PSAN:
C/ Estrella, 13-4ª. 46007. València
96 341 33 16, dimarts de 21 a 23 hores

Nom i cognoms
Any de naixement Telf Professió
Adreça
Població Codi postal
Comarca Correu electrònic
Ets membre d’alguna organització? Indica quina

PSAN
Apartat 95037. 08080. Barcelona
Apartat 11. 46080. València
www.psan.cat
psan@psan.cat

Josep Guia crida a no perdre de vista la totalitat de la nació en l'Acte d'Estat de Sabadell

Un curtmetratge amb guió d'Àlex Fenoll donava entrada a l'Acte d'Estat que la campanya I'm Catalan I love Freedom organitzava ahir a Sabadell. El Teatre de la Faràndula s'omplia (amb més de 1000 localitats) per sentir Joel Joan, Alfons López Tena, Joan Carretero, Titot, Josep Guia i Oriol Junqueras. Guia dedicà el seu parlament a recordar la importància de l'aportació valenciana a la construcció i a la llibertat de tota la nació catalana. Per això mateix, resulta cabdal, segons Guia, que totes les iniciatives tinguin present la totalitat de la nació, de forma desacomplexada.

diumenge, 28 de febrer de 2010

El 28 de febrer afegeix 57.400 vots per la independència

Avui vuitanta municipis més s'han sumat als que ja van realitzar una consulta sobre la independència de la Nació Catalana l'any passat. Com que avui s'han aplegat 57.396 vots per la independència, el total de vots ja suposa gairebé 238.000 vots.

Més enllà de les xifres (que, globalment, suposen un 23,91% del cens dels municipis consultats), l'èxit del 28 de febrer rau en l'organització d'aquestes vuitanta consultes. Al llarg de les darreres setmanes, en aquests municipis s'ha debatut de valent la independència i s'han establerts lligams entre els diferents sectors que defensen el dret d'autodeterminació i en propugnen l'exercici.

Mentrestant no deixa d'augmentar el nombre de municipis que es disposen a organitzar consultes per al 25 d'abril, per al 20 de juny i per més enllà.

dimarts, 23 de febrer de 2010

Independència: Sí!


Catalunya és una nació oprimida. I ho és perquè està privada d’una vida política sense ingerències estrangeres. Molt més que això, ho és perquè pateix l'organització interna, a tots els nivells, de dues nacions alienes.

Catalunya pateix, per la seva realitat econòmica, una organització administrativa irreal, que comporta unes legislacions desiguals contràries al seu normal desenvolupament. La seva mainada és educada com a estrangera al propi país. Els mitjans de comunicació predominants ens habituen a una realitat aliena i contrària a la nostra nacionalitat.

Tal escenari és garantit amb uns cossos armats que vetllen per l’aplicació de la llei espanyola i francesa a Catalunya i amb la inexcusable connivència d’aquells que, provinents de les nacions que ens oprimeixen, viuen a casa nostra fent valdre la llei i la llengua dels seus països respectius.

Malgrat tot això, i justament per això, centenars de milers de catalans estem alçant la veu per fer sentir, dins i fora de Catalunya, la nostra frissança per la independència. I cal que açò no s’aturi, cal que hi hagi més consultes. Cal que les consultes s’estenguin arreu del país fins a Salses, Oriola, Fraga i Maó. Cal que centenars de milers de catalans més alcin la veu per donar rodonament un SÍ a la independència.

Cal tenir present, però, que Catalunya només podrà assolir la independència respecte aquelles nacions que l'oprimeixen quan l'estat d'aquestes sigui desplaçat i substituït a casa nostra per l'estat català.

Així, de la mateixa manera que ara cal votar SÍ a les consultes sobre la independència, cal, també, organitzar-se i contribuir a la construcció d'un estat propi per a Catalunya.

dissabte, 20 de febrer de 2010

El PSAN demana a Llinars del Vallès el SÍ a la independència

Llinars del Vallès és un dels municipis que celebrarà la Consulta sobre la independència de la Nació Catalana el proper diumenge 28 de febrer. Avui dissabte, el PSAN hi ha organitzat un acte per demanar el vot afirmatiu, amb parlaments de Jordi Babiano i Núria Cadenes. Babiano ha destacat el fet que el moviment de les consultes ha contribuït a posar la qüestió de la independència en el centre del debat polític al nostre país. Cadenes ha fet un repàs històric de més de cent anys de reivindicació independentista catalana, i especialment amb les onades de creixença viscudes en els anys 1920 i en els anys 1980. Tant Babiano com Cadenes han remarcat la rellevància del marc nacional complet (de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó) en la reivindicació independentista. Tots dos han coincidit en assenyalar com fa pocs anys (o, fins i tot, fa pocs mesos) hauria estat impensable la convocatòria des de la base popular d'aquesta mena de consultes.

dijous, 18 de febrer de 2010

Sí - Per la independència - Llinars del Vallès (dissabte 20 de febrer, a les 18h)

Diumenge 28 de febrer, els veïns de Llinars del Vallès són cridats a les urnes per participar en la Consulta sobre la Independència de la Nació Catalana. Aquest dissabte el PSAN organitza un acte per demanar el SÍ en aquesta convocatòria, que comptarà amb la presència de Jordi Babiano i Núria Cadenes. Serà al Mas Bagà, a les 6 de la tarda.



Per arribar-hi:


Mostra un mapa més gran

divendres, 12 de febrer de 2010

Per un Espai de Comunicació Nacional: Sense Fronteres (Barcelona, 17 de febrer, a les 8 del vespre)

Els informes de Media.cat, els problemes pels quals passa la difusió de les emissores en llengua catalana arran de la digitalització, la decisió de reduir la distribució efectiva del diari Avui a l'àmbit de les quatre províncies, ens mostren les dificultats que existeixen per bastir un espai de comunicació nacional. Un espai ben necessari per a la premsa feta i pensada en català, si no vol córrer el perill d'ofegar-se en compartiments estancs. També ho és per a projectes locals i comarcals que, a través d'una col·laboració en aquest espai, poden millorar les seves perspectives de viabilitat i d'independència.

La Iniciativa Legislativa Popular "Televisió sense fronteres" vol resoldre els impediments a la recepció de les poques televisions públiques que emeten en català, gallec o basc per part dels territoris respectius en l'estat espanyol. Assolir les 500.000 signatures per presentar aquesta ILP i fer pressió popular per tal que prosperi la llei corresponent, contribuiria a un aspecte de la solució. Quedaria, però, encara, la qüestió de les terres catalanes situades fora de l'estat espanyol. I també la qüestió, no pas menys important, d'uns mitjans de comunicació amb una perspectiva nacional completa i centrada, i al servei i disposició del poble català.

dimecres, 27 de gener de 2010

El Cabanyal és nostre i el volem sencer i viu!!!

Diumenge 31 gener, al migdia, concentració a l'encreuament del Carrer de la Reina amb l'Avinguda Tarongers, convocada per la Plataforma Salvem el Cabanyal i l'Associació de Veïns Cabanyal-Canyamelar i Pavimar.

dilluns, 18 de gener de 2010

Dia del Soldat Català - 2010

El 26 de gener, l'independentisme català ret homenatge als patriotes catalans, que, en resistència contra l'opressió nacional i en lluita per la independència, han patit i pateixen la repressió.

És també un dia per recordar, especialment en aquests moments, que l'obra de la independència de tot Catalunya no pot ésser més que el resultat d'una mobilització popular de masses i de l'aixecament d'estructures de poder pròpies.

Que la independència no es demana, sinó que s'exerceix.

Animen als independentistes a convocar i participar dels actes d'aquesta diada patriòtica

dijous, 7 de gener de 2010

Lluita 270 - desembre 2009

3 _Editorial
4 _Els dies. Setembre i octubre del 2009
6 _Corrupcions legals
_Francesc Ferrer, Seminari d’Economia Crítica Taifa
8 _Una estratègia eficaç per al canvi a Euskal Herria
_Arantza Urkaregi, membre de l’Esquerra Abertzale
10 _Dossier. El nom de la llengua al País Valencià. La pràctica d’amagar el català
_Un nom integrador per a la llengua: català
_Isidre Crespo, professor de català al País Valencià
_Estratègies i discursos
_Marc Candela, professsor de secundària al País Valencià
_El català que es perd
_Pepa Ferrer, politòloga i sòcia d’Espai País Valencià
16 _Debat. La internacionalització de la nació catalana
_Iniciatives emergides de l’esperit ciutadà. _Miquel Català, www.oficialitat.cat
_I’m catalan and I love freedom. _Àlex Fenoll, campanya Freedom.cat
18 _Què li passa al Xúquer?
_Roger M. Pons, president de Xúquer Viu
20 _Una bandera amb molta història
_Núria Cadenes
23 _Tot d’àmbit nacional. Llibres. De per riure