L'aeroport de Barcelona i l'espoliació franquista

[Article de Jordi Moners]

L’any 1931, grups d’entusiastes de l’aviació, encapçalats pel pioner Josep Canudas, havien creat una xarxa d’aeroclubs i camps d’aterratge a Catalunya i un aeròdrom al Prat de Llobregat –l’aeròdrom Canudas-, propietat d’una cooperativa d’aviadors, tècnics i amics. La Generalitat s’interessà des del primer dia per aquest tema i creà el Servei d’Aeronàutica a fi de fer realitat els projectes d’aquells grups.

L’11 d’agost de 1934, a proposta dels propietaris, la Generalitat comprà l’aeròdrom per 175.000 ptes. (Butlletí Oficial de la Generalitat, 18 del mateix mes). L’única condició dels venedors era que l’aeròdrom esdevingués un aeroport internacional homologable amb qualsevol altre aeroport del món.

La confiscació franquista de tots els béns de la Generalitat afectà l’aeroport, que incrementà el volum de l’espoliació del patrimoni cultural, material i històric de Catalunya pel feixisme espanyol.

Del 1977 ençà, cap dels governs de l’Estat espanyol no ha mogut cap dit ni obert la boca per retornar o compensar, materialment o moral, la Generalitat per la confiscació. Cap dels governs de la Generalitat tampoc no ha reivindicat mai la recuperació de la propietat violada i no retornada de l’antic aeròdrom.

I enguany, per commemorar el centenari del primer vol a Catalunya, el govern espanyol, hereu i beneficiari de l’agressió del feixisme, ho celebra -traient-ne més rèdits encara- venent a l’empresa privada la gestió de l’aeroport barceloní, sense ni tan sols consultar-ho a la propietària legítima, la Generalitat.

Per incompliment de contracte –convertir l’aeròdrom Canudas en aeroport low category i no en un de competitiu al nivell internacional-, els hereus dels antics propietaris hauran de reivindicar els seus drets vulnerats pel poder públic. Caldrà afegir aquesta reivindicació a la dels Papers de Salamanca.

Davant la continuïtat i l’increment d’aquesta violació de drets per l’Estat espanyol, que hipoteca el futur de la nació catalana i la seva economia, ara més que mai, cal treballar per la independència de Catalunya.