- 10/09/2010, a les 19.00 h. Espai Vilaweb (carrer Ferlandina, 43; Barcelona). Debat presencial, amb intervencions de Marc Sallas (CUP), Josep Guia i Cesc Invernon.
- 10/09/2010, a les 22.00 h. Parlament de Josep Guia al Fossar de les Moreres.
- 11/09/2010, tot el matí. Parades al Fossar de les Moreres i a la Rambla de Sant Pere a l'alçada del monument a Rafael de Casanoves.
- 11/09/2010, a les 17.00 h. Manifestació a Plaça Urquinaona.
Declaració del PSAN davant l'11 de setembre de 2010
Després d’un any de creixents reivindicacions d’independència arreu de la nostra nació, de caire municipal i cívic, hom vol fer un pas endavant aprofitant les properes eleccions autonòmiques al Principat. Però aquesta és una bugada que ens pot fer perdre un llençol: ni més ni menys que la integritat territorial de la nació catalana.
Les diverses candidatures que es perfilen i els reclamen com a independentistes se n’obliden d’allò que ha estat una constant de l’independentisme català: la defensa de l’àmbit nacional complet “de Països Catalans”. Es pensen que faran més bondat i més camí amb aquesta restricció mental i política? Es pensen que serà més factible la independeència de només el Principat amb aquesta claudicació ja d’entrada?
El PSAN denuncia la manca de propostes programàtiques per a la independència de Catalunya, de la Catalunya completa, que tenen les opcions electoral anunciades. Propostes concretes, amb contingut i calendari. i no allò merament ornamental d’incloure catalans perifèrics a les llistes (com els autonomistes, que hi posen andalusos) o allò altre, més insidiós, d’autoconsiderar-se propietaris i administradors de la condició nacional catalana i prometre que la “concediran” a tots els perifèrics (de fora del Principat) que la sol·licitin.
El PSAN pot entendre la no priorització de la reivindicació del socialisme en aquesta fase “transversal” de la lluita comuna per la independència, però no renuncia a fer-ne una anàlisi marxista de les actituds i els posicionaments. En aquest sentit, manifestem que el bandejament de la reivindicació de la integritat territorial nacional catalana respon a uns condicionaments de classe (burgesa) i és fruit de l’escorament dretà i dretanitzant de la lluita.
D’altra banda, reivindicar, d’entrada ja, només el Principat implica no obtenir ni el Principat, com tantes vegades ha passat al llarg de la història. És a dir, que tant per principi i per dignitat nacionals com per estratègia i tàctica polítiques, cal reclamar la independència de tot Catalunya. I propostes programàtiques concretes n’hi ha per fer-ho i per articular-ne el procés.
Així doncs, el PSAN crida tots els qui estimen i volen una pàtria lliure i completa que exigeixin l’assumpció programàtica (no retòrica ni testimonial) dels dos eixos bàsics de l’independentisme català: la unitat nacional i la independència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada