diumenge, 10 d’octubre del 2010
dimarts, 5 d’octubre del 2010
Nota de premsa conjunta de SCI i del PSAN
Solidaritat Catalana per la Independència i el Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans manifestem:
1.- Que hem estat tractant, com ambdós desitgem, la possibilitat d’arribar a una bona entesa, al servei de la independència i la reunificació de la nostra Nació catalana, els Països Catalans, i per això, ja des d'ara, al servei de la desvinculació de l'independentisme respecte a l'autonomisme.
2.- Que el projecte de Manifest electoral de Solidaritat Catalana per la Independència, d’acord amb les negociacions sostingudes, inclou:
“Treballarem perquè la proclamació d’independència de Catalunya pel Parlament sigui assumida i acompanyada per actes de suport i adhesió pels representants democràticament elegits arreu de la Nació catalana, a tots els seus territoris, i la formació i celebració de l’Assemblea de Representants de la Nació Catalana que s’adhereixin a la proclamació de la independència amb la màxima força i solemnitat.
Solidaritat Catalana per la Independència assumeix el compromís de treballar i lluitar democràticament en tots els àmbits i en totes les instàncies per fer realitat la independència proclamada de la Nació catalana.
La proclamació de la independència haurà d’ésser ratificada, si s’escau, d’acord amb la comunitat internacional, mitjançant sengles referèndums en els territoris respectius de la Nació catalana, i tindrà efecte allà on compti amb una majoria absoluta de representants del Parlament respectiu i/o sigui aprovada majoritàriament en referèndum pels seus ciutadans.”
3.- Que l’Assemblea del PSAN del proppassat 3 d’octubre de 2010 ha pres els acords recollits al document que s’adjunta, que SCI valora positivament.
4.- Que els propers dies continuaran les converses a efecte d’assolir l’acord que tant SCI com el PSAN desitgem, al servei de l’objectiu comú de la independència i la reunificació del nostre poble en un Estat sobirà.
5 d'octubre de 2010
---
Sobre les relacions del PSAN amb SCI, l'Assemblea del PSAN del proppassat 3 d'octubre de 2010 ha acordat:
1. Constatar que SCI és, en aquest procés electoral, l'única opció independentista que no ha participat en la gestió autonòmica i que, en conseqüència, representa la possibilitat que l'independentisme deixi d'estar segrestat electoralment al servei de l'autonomisme.
2. Aprovar les negociacions realitzades fins avui (entre membres del Comitè Executiu del PSAN i membres de la direcció de SCI).
3. Valorar positivament, de forma global, l'esborrany de Manifest electoral de SCI.
4. Considerar que la menció a la nació completa, és a dir als Països Catalans (que ha estat pactada i s'ha inclòs als tres paràgrafs darrers de l'apartat 4.3.1 del Manifest) és una rebaixa notable de la proposta inicial del PSAN, la qual postulava que la proclamació d'independència fos única i fos feta per a tota la nació, mentre que hi ha quedat formulada en dos temps.
5. Acceptar una tal proclamació d'independència en dos temps (primer, per diputats del Parlament de Catalunya; després, per l'Assemblea de Representants Polítics dels conjunt dels Països Catalans), en la mesura que s'expliciti més clarament aquest compromís al Manifest electoral de SCI:
5.1. Dotant d'entrada pròpia, a l'índex del Manifest (entre 4.3.1 i 4.3.2), els tres paràgrafs del text pactat.
5.2. Fixant un termini, a partir de la primera proclamació, per a la constitució de l'Assemblea de Representants de la Nació Catalana (dels Països Catalans)
5.3 Incloent sobretot aquest compromís relatiu a la constitució de l'Assemblea de Representants en la relació final dels quatre (amb aquest, cinc) compromisos de SCI.
6. Considerar que és necessari que, a l'apartat 2.2, es faci referència a l'espoliació que pateixen igualment les Illes i el País Valencià.
7. Considerar que és necessari que l'apartat 2.4 faci referència a tot el domini lingüístic català.
8. Considerar que, en alguns llocs del text del Manifest, fóra més coherent, on diu "Catalunya" referint-se només al Principat, posar "el Principat de Catalunya i la resta dels Països Catalans".
9. Considerar que és necessari que SCI visualitzi l'assumpció de la integritat nacional catalana en la campanya electoral, incloent aquest aspecte del programa en les activitats (gràfiques, orals i escrites) que es facin. I realitzant, així mateix, un acte electoral en algun indret de la nació catalana fora de les quatre províncies del Principat.
10. Facultar el Comitè Executiu per continuar les negociacions amb SCI i, si arriben a bona fi, per definir i formalitzar la vinculació del PSAN al projecte de SCI, així com la participació de determinats militants a les llistes i en actes electorals.
1.- Que hem estat tractant, com ambdós desitgem, la possibilitat d’arribar a una bona entesa, al servei de la independència i la reunificació de la nostra Nació catalana, els Països Catalans, i per això, ja des d'ara, al servei de la desvinculació de l'independentisme respecte a l'autonomisme.
2.- Que el projecte de Manifest electoral de Solidaritat Catalana per la Independència, d’acord amb les negociacions sostingudes, inclou:
“Treballarem perquè la proclamació d’independència de Catalunya pel Parlament sigui assumida i acompanyada per actes de suport i adhesió pels representants democràticament elegits arreu de la Nació catalana, a tots els seus territoris, i la formació i celebració de l’Assemblea de Representants de la Nació Catalana que s’adhereixin a la proclamació de la independència amb la màxima força i solemnitat.
Solidaritat Catalana per la Independència assumeix el compromís de treballar i lluitar democràticament en tots els àmbits i en totes les instàncies per fer realitat la independència proclamada de la Nació catalana.
La proclamació de la independència haurà d’ésser ratificada, si s’escau, d’acord amb la comunitat internacional, mitjançant sengles referèndums en els territoris respectius de la Nació catalana, i tindrà efecte allà on compti amb una majoria absoluta de representants del Parlament respectiu i/o sigui aprovada majoritàriament en referèndum pels seus ciutadans.”
3.- Que l’Assemblea del PSAN del proppassat 3 d’octubre de 2010 ha pres els acords recollits al document que s’adjunta, que SCI valora positivament.
4.- Que els propers dies continuaran les converses a efecte d’assolir l’acord que tant SCI com el PSAN desitgem, al servei de l’objectiu comú de la independència i la reunificació del nostre poble en un Estat sobirà.
5 d'octubre de 2010
---
Sobre les relacions del PSAN amb SCI, l'Assemblea del PSAN del proppassat 3 d'octubre de 2010 ha acordat:
1. Constatar que SCI és, en aquest procés electoral, l'única opció independentista que no ha participat en la gestió autonòmica i que, en conseqüència, representa la possibilitat que l'independentisme deixi d'estar segrestat electoralment al servei de l'autonomisme.
2. Aprovar les negociacions realitzades fins avui (entre membres del Comitè Executiu del PSAN i membres de la direcció de SCI).
3. Valorar positivament, de forma global, l'esborrany de Manifest electoral de SCI.
4. Considerar que la menció a la nació completa, és a dir als Països Catalans (que ha estat pactada i s'ha inclòs als tres paràgrafs darrers de l'apartat 4.3.1 del Manifest) és una rebaixa notable de la proposta inicial del PSAN, la qual postulava que la proclamació d'independència fos única i fos feta per a tota la nació, mentre que hi ha quedat formulada en dos temps.
5. Acceptar una tal proclamació d'independència en dos temps (primer, per diputats del Parlament de Catalunya; després, per l'Assemblea de Representants Polítics dels conjunt dels Països Catalans), en la mesura que s'expliciti més clarament aquest compromís al Manifest electoral de SCI:
5.1. Dotant d'entrada pròpia, a l'índex del Manifest (entre 4.3.1 i 4.3.2), els tres paràgrafs del text pactat.
5.2. Fixant un termini, a partir de la primera proclamació, per a la constitució de l'Assemblea de Representants de la Nació Catalana (dels Països Catalans)
5.3 Incloent sobretot aquest compromís relatiu a la constitució de l'Assemblea de Representants en la relació final dels quatre (amb aquest, cinc) compromisos de SCI.
6. Considerar que és necessari que, a l'apartat 2.2, es faci referència a l'espoliació que pateixen igualment les Illes i el País Valencià.
7. Considerar que és necessari que l'apartat 2.4 faci referència a tot el domini lingüístic català.
8. Considerar que, en alguns llocs del text del Manifest, fóra més coherent, on diu "Catalunya" referint-se només al Principat, posar "el Principat de Catalunya i la resta dels Països Catalans".
9. Considerar que és necessari que SCI visualitzi l'assumpció de la integritat nacional catalana en la campanya electoral, incloent aquest aspecte del programa en les activitats (gràfiques, orals i escrites) que es facin. I realitzant, així mateix, un acte electoral en algun indret de la nació catalana fora de les quatre províncies del Principat.
10. Facultar el Comitè Executiu per continuar les negociacions amb SCI i, si arriben a bona fi, per definir i formalitzar la vinculació del PSAN al projecte de SCI, així com la participació de determinats militants a les llistes i en actes electorals.
dilluns, 27 de setembre del 2010
El PSAN davant la convocatòria de vaga general del 29 de setembre
[Article editorial de la revista Lluita]
Va ser la Coordinadora Obrera Sindical (COS) un dels primers sindicats que va defensar la necessitat de convocar una vaga general al nostre país. L'agudització de la crisi econòmica feia previsible que, a més de ser la classe treballadora qui patiria més les conseqüències d'atur, pobresa i fam, segons la lògica capitalista, aviat vindrien actuacions polítiques i econòmiques dels governs que serien desfavorables per als treballadors i favorables per als empresaris i els financers. En efecte, tot això ja ha començat a arribar i ja s'ha fet evident, una vegada més, de quin cantó governen els conservadors, els liberals i els socialdemòcrates: a favor sempre dels empresaris i els financers.
Tant la gestació i les causes de la crisi com les mesures posteriors han posat de manifest, de forma descarada, l'essència explotadora (de l'home per l'home) de la societat capitalista, amb tot el cinisme i tota la poca vergonya, sense moral i sense dissimulació. Fins a tal punt ha estat així, que els sindicats dòcils i dependents dels governs no han tingut altre remei que assumir la convocatòria de vaga general. A contracor, potser, i amb la recança de no ser prou seguits. Al capdavall, s'han dedicat durant tants anys a derrotar mentalment la classe obrera i a desmobilitzar-la que, en arribar al punt actual, ja no saben on pondre, és a dir, si continuar a l'ombra del govern que els paga o fer un gest de vaga d'acord amb les necessitats i els interessos dels treballadors. Sembla que, finalment, i amb retard, han optat per aquesta segona vinculació, per un dia (de vaga), si més no.
Nosaltres, independentistes i comunistes catalans, anirem a la vaga i volem que la vaga sigui un èxit i una expressió de mobilització i de força de la classe obrera. Que els capitalistes i els seus governs tinguin una mica de por i de respecte envers la classe hegemònica, que no encara dominant, del món actual. Que sàpiguen que no poden robar el fruit del treball de la majoria de la societat en benefici propi, impunement i sense límits. Que pensin que, algun dia, hauran de seure als bancs dels acusats de la història, i no de forma retòrica sinó per pagar en vida penes concretes de presó i confiscació dels béns adquirits en mal guany.
Va ser la Coordinadora Obrera Sindical (COS) un dels primers sindicats que va defensar la necessitat de convocar una vaga general al nostre país. L'agudització de la crisi econòmica feia previsible que, a més de ser la classe treballadora qui patiria més les conseqüències d'atur, pobresa i fam, segons la lògica capitalista, aviat vindrien actuacions polítiques i econòmiques dels governs que serien desfavorables per als treballadors i favorables per als empresaris i els financers. En efecte, tot això ja ha començat a arribar i ja s'ha fet evident, una vegada més, de quin cantó governen els conservadors, els liberals i els socialdemòcrates: a favor sempre dels empresaris i els financers.
Tant la gestació i les causes de la crisi com les mesures posteriors han posat de manifest, de forma descarada, l'essència explotadora (de l'home per l'home) de la societat capitalista, amb tot el cinisme i tota la poca vergonya, sense moral i sense dissimulació. Fins a tal punt ha estat així, que els sindicats dòcils i dependents dels governs no han tingut altre remei que assumir la convocatòria de vaga general. A contracor, potser, i amb la recança de no ser prou seguits. Al capdavall, s'han dedicat durant tants anys a derrotar mentalment la classe obrera i a desmobilitzar-la que, en arribar al punt actual, ja no saben on pondre, és a dir, si continuar a l'ombra del govern que els paga o fer un gest de vaga d'acord amb les necessitats i els interessos dels treballadors. Sembla que, finalment, i amb retard, han optat per aquesta segona vinculació, per un dia (de vaga), si més no.
Nosaltres, independentistes i comunistes catalans, anirem a la vaga i volem que la vaga sigui un èxit i una expressió de mobilització i de força de la classe obrera. Que els capitalistes i els seus governs tinguin una mica de por i de respecte envers la classe hegemònica, que no encara dominant, del món actual. Que sàpiguen que no poden robar el fruit del treball de la majoria de la societat en benefici propi, impunement i sense límits. Que pensin que, algun dia, hauran de seure als bancs dels acusats de la història, i no de forma retòrica sinó per pagar en vida penes concretes de presó i confiscació dels béns adquirits en mal guany.
dissabte, 11 de setembre del 2010
Un Onze per la independència i la unitat nacionals
L'acte central del PSAN (divendres dia 10, a l'Espai Vilaweb) per l'Onze de Setembre del 2010 comptà amb la participació de Marc Sallas (CUP). L'acte fou presentat per Cesc Invernon, que resumí la situació actual, fent èmfasi en el creixement del moviment per l'autodeterminació. Per Marc Sallas, la clau del moment present és saber organitzar l'esquerra independentista i la unitat popular. És a partir d'aquesta organització que hom pot impulsar un moviment per la independència, de signe més inclusiu, i que adopti una actitud de ruptura envers les institucions existents. Sallas contrasta aquest moviment per la independència als independentismes que prioritzen com a via preeminent una via de reforma institucional.Josep Guia va parlar dels possibles escenaris en els quals pot tenir lloc una 'proclamació de la independència' a curt o mitjà termini. Per l'esquerra independentista, caldria treballar per una proclamació de la independència d'abast nacional. En conseqüència, l'Assemblea de Representants Electes que iniciaria el procés, hauria d'incorporar representants de tota la nació. Per Guia, seria un error restringir-se territorialment al Principat ja d'entrada. En aquest sentit, ha recordar que el Principat, quan va sol, sempre perd. O, per dir-ho d'una altra manera, que les propostes nacionals que tenen com a marc territorial exclusiu el Principat acaben absorbides per Espanya.
L'endemà ens ha deixat una Diada marcada pels esdeveniments dels darrers mesos (les consultes sobre la independència, la manifestació del 10 de juliol, l'evolució independentista de sectors sobiranistes, etc.). Al matí hi ha hagut al Fossar una protesta contra la prohibició d'actes de solidaritat amb els presos polítics. A la tarda, la manifestació ha arrencat de Plaça Urquinaona a quarts de sis, amb el bloc de l'esquerra independentista, en el qual ha participat el PSAN.
dimarts, 7 de setembre del 2010
L'Onze de Setembre del 2010
- 10/09/2010, a les 19.00 h. Espai Vilaweb (carrer Ferlandina, 43; Barcelona). Debat presencial, amb intervencions de Marc Sallas (CUP), Josep Guia i Cesc Invernon.
- 10/09/2010, a les 22.00 h. Parlament de Josep Guia al Fossar de les Moreres.
- 11/09/2010, tot el matí. Parades al Fossar de les Moreres i a la Rambla de Sant Pere a l'alçada del monument a Rafael de Casanoves.
- 11/09/2010, a les 17.00 h. Manifestació a Plaça Urquinaona.
Declaració del PSAN davant l'11 de setembre de 2010
Després d’un any de creixents reivindicacions d’independència arreu de la nostra nació, de caire municipal i cívic, hom vol fer un pas endavant aprofitant les properes eleccions autonòmiques al Principat. Però aquesta és una bugada que ens pot fer perdre un llençol: ni més ni menys que la integritat territorial de la nació catalana.
Les diverses candidatures que es perfilen i els reclamen com a independentistes se n’obliden d’allò que ha estat una constant de l’independentisme català: la defensa de l’àmbit nacional complet “de Països Catalans”. Es pensen que faran més bondat i més camí amb aquesta restricció mental i política? Es pensen que serà més factible la independeència de només el Principat amb aquesta claudicació ja d’entrada?
El PSAN denuncia la manca de propostes programàtiques per a la independència de Catalunya, de la Catalunya completa, que tenen les opcions electoral anunciades. Propostes concretes, amb contingut i calendari. i no allò merament ornamental d’incloure catalans perifèrics a les llistes (com els autonomistes, que hi posen andalusos) o allò altre, més insidiós, d’autoconsiderar-se propietaris i administradors de la condició nacional catalana i prometre que la “concediran” a tots els perifèrics (de fora del Principat) que la sol·licitin.
El PSAN pot entendre la no priorització de la reivindicació del socialisme en aquesta fase “transversal” de la lluita comuna per la independència, però no renuncia a fer-ne una anàlisi marxista de les actituds i els posicionaments. En aquest sentit, manifestem que el bandejament de la reivindicació de la integritat territorial nacional catalana respon a uns condicionaments de classe (burgesa) i és fruit de l’escorament dretà i dretanitzant de la lluita.
D’altra banda, reivindicar, d’entrada ja, només el Principat implica no obtenir ni el Principat, com tantes vegades ha passat al llarg de la història. És a dir, que tant per principi i per dignitat nacionals com per estratègia i tàctica polítiques, cal reclamar la independència de tot Catalunya. I propostes programàtiques concretes n’hi ha per fer-ho i per articular-ne el procés.
Així doncs, el PSAN crida tots els qui estimen i volen una pàtria lliure i completa que exigeixin l’assumpció programàtica (no retòrica ni testimonial) dels dos eixos bàsics de l’independentisme català: la unitat nacional i la independència.
divendres, 27 d’agost del 2010
Acte del PSAN a Prada
Com cada any el PSAN realitza una acte polític en el marc de la Universitat de Prada. Enguany, com no podia ser d'una altre manera, el contingut i intervencions van anar girant sobre el procés de les consultes polítiques iniciades al Principat, l'any 2009.Aquesta dinàmica de consultes ha portat a un plantejament d'objectius i processos polítics que actualment diferents organitzacions fins al dia d'avui, i de cara a les properes eleccions autonòmiques del Principat, no acaben de concretar el camí i l'abast dels seus objectius.
Les intervencions dels assistents a l'acte van anar en el sentit més teòric de les dificultats legals i possibles alternatives en la proclamació d'independència. Tot i què el moderador Josep Guia, va fer una intervenció inicial plantejant les possibles velocitats del procés d'independència en tot el territori de la nació catalana, va remarcar el possitivisme del fet que s'utilitzi el mapa de tota la nació en les consultes sobre la independència, realitzades fins ara. Aquests dos fets, processos i territori,continuaran marcant el debat polític durants molt de temps.
Les intervencions dels assistents a l'acte van anar en el sentit més teòric de les dificultats legals i possibles alternatives en la proclamació d'independència. Tot i què el moderador Josep Guia, va fer una intervenció inicial plantejant les possibles velocitats del procés d'independència en tot el territori de la nació catalana, va remarcar el possitivisme del fet que s'utilitzi el mapa de tota la nació en les consultes sobre la independència, realitzades fins ara. Aquests dos fets, processos i territori,continuaran marcant el debat polític durants molt de temps.
dimecres, 18 d’agost del 2010
Acte del PSAN a la Universitat Catalana d'Estiu
Amb el títol "Independència del Principat. Independència dels Països Catalans", el PSAN vol obrir una reflexió sobre la qüestió territorial en el procés d'alliberament nacional dels Països Catalans.
L'acte comptarà amb les intervencions de Josep Guia i Oriol Teixidor.
Lloc: Sala UCE.
Dia: dilluns 23 d'agost del 2010
Hora: 17h.
L'acte comptarà amb les intervencions de Josep Guia i Oriol Teixidor.
Lloc: Sala UCE.
Dia: dilluns 23 d'agost del 2010
Hora: 17h.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
