dilluns, 27 de setembre del 2010

El PSAN davant la convocatòria de vaga general del 29 de setembre

[Article editorial de la revista Lluita]

Va ser la Coordinadora Obrera Sindical (COS) un dels primers sindicats que va defensar la necessitat de convocar una vaga general al nostre país. L'agudització de la crisi econòmica feia previsible que, a més de ser la classe treballadora qui patiria més les conseqüències d'atur, pobresa i fam, segons la lògica capitalista, aviat vindrien actuacions polítiques i econòmiques dels governs que serien desfavorables per als treballadors i favorables per als empresaris i els financers. En efecte, tot això ja ha començat a arribar i ja s'ha fet evident, una vegada més, de quin cantó governen els conservadors, els liberals i els socialdemòcrates: a favor sempre dels empresaris i els financers.

Tant la gestació i les causes de la crisi com les mesures posteriors han posat de manifest, de forma descarada, l'essència explotadora (de l'home per l'home) de la societat capitalista, amb tot el cinisme i tota la poca vergonya, sense moral i sense dissimulació. Fins a tal punt ha estat així, que els sindicats dòcils i dependents dels governs no han tingut altre remei que assumir la convocatòria de vaga general. A contracor, potser, i amb la recança de no ser prou seguits. Al capdavall, s'han dedicat durant tants anys a derrotar mentalment la classe obrera i a desmobilitzar-la que, en arribar al punt actual, ja no saben on pondre, és a dir, si continuar a l'ombra del govern que els paga o fer un gest de vaga d'acord amb les necessitats i els interessos dels treballadors. Sembla que, finalment, i amb retard, han optat per aquesta segona vinculació, per un dia (de vaga), si més no.

Nosaltres, independentistes i comunistes catalans, anirem a la vaga i volem que la vaga sigui un èxit i una expressió de mobilització i de força de la classe obrera. Que els capitalistes i els seus governs tinguin una mica de por i de respecte envers la classe hegemònica, que no encara dominant, del món actual. Que sàpiguen que no poden robar el fruit del treball de la majoria de la societat en benefici propi, impunement i sense límits. Que pensin que, algun dia, hauran de seure als bancs dels acusats de la història, i no de forma retòrica sinó per pagar en vida penes concretes de presó i confiscació dels béns adquirits en mal guany.