Lluita 276 - desembre 2010

_Els dies Setembre i octubre de 2010 _La nació _Eleccions autonòmiques al Principat: un primer balanç (Josep Guia) _La sentència del Tribunal Constitucional i la llengua del sistema educatiu a Catalunya (Pere Mayans) _Dossier. Premsa en català. Avenços i reptes pendents _"Un espai inviable per a un negoci possible" (Francesc Vila) _"Vilaweb vol ser la interfície de la localitat catalana en l'àmbit global" (Entrevista a Vicent Partal) _"Cap diari no assumeix la nació sencera en aquests moments" (Entrevista a Joan Vila, president del Grup de Periodistes Ramon Barnils) _Debat. Sàhara i raó d'estat _Agressions, passivitat i solidaritat (Toni Guirao, Associació Catalana de Solidaritat amb el Poble Sahraui) _Culpabilitats i responsabilitats (Gaspar Jordan) _El tema _"El .cat és un èxit i, amb 45.000 registres, no ha parat de créixer" (Entrevista a Jordi Iparraguirre, director de la Fundació puntCAT) _El món de Gonçal Castelló (Carles Miret) _Tot d'àmbit nacional. Llibres. De per riure

Diada de Mallorca - 31 de desembre 2011

Comunicat del PSAN davant de les sentències del Tribunal Suprem d'Espanya sobre la llengua vehicular de l'ensenyament català

Davant de les recents sentències del Tribunal Suprem espanyol, que forcen la consideració del castellà com a “llengua vehicular” en el sistema d’ensenyament escolar al Principat ( i, per extensió, a la resta de la nació catalana sota dominació espanyola), el PSAN vol fer les següents consideracions:

L’autonomisme s’ha demostrat incapaç per defensar l’oficialitat de la llengua catalana com a llengua pròpia del territori, com s’evidencia ara per les tèbies reaccions davant de la sentència.

La sentència ve a ratificar una realitat de reespanyolització creixent dels centres d’ensenyament (particularment de l’ensenyament secundari).

Únicament la independència nacional podrà garantir un marc mínim que normalitzi en tots els àmbits la llengua catalana.

Catalunya, 23 de desembre de 2010

L'aeroport de Barcelona i l'espoliació franquista

[Article de Jordi Moners]

L’any 1931, grups d’entusiastes de l’aviació, encapçalats pel pioner Josep Canudas, havien creat una xarxa d’aeroclubs i camps d’aterratge a Catalunya i un aeròdrom al Prat de Llobregat –l’aeròdrom Canudas-, propietat d’una cooperativa d’aviadors, tècnics i amics. La Generalitat s’interessà des del primer dia per aquest tema i creà el Servei d’Aeronàutica a fi de fer realitat els projectes d’aquells grups.

L’11 d’agost de 1934, a proposta dels propietaris, la Generalitat comprà l’aeròdrom per 175.000 ptes. (Butlletí Oficial de la Generalitat, 18 del mateix mes). L’única condició dels venedors era que l’aeròdrom esdevingués un aeroport internacional homologable amb qualsevol altre aeroport del món.

La confiscació franquista de tots els béns de la Generalitat afectà l’aeroport, que incrementà el volum de l’espoliació del patrimoni cultural, material i històric de Catalunya pel feixisme espanyol.

Del 1977 ençà, cap dels governs de l’Estat espanyol no ha mogut cap dit ni obert la boca per retornar o compensar, materialment o moral, la Generalitat per la confiscació. Cap dels governs de la Generalitat tampoc no ha reivindicat mai la recuperació de la propietat violada i no retornada de l’antic aeròdrom.

I enguany, per commemorar el centenari del primer vol a Catalunya, el govern espanyol, hereu i beneficiari de l’agressió del feixisme, ho celebra -traient-ne més rèdits encara- venent a l’empresa privada la gestió de l’aeroport barceloní, sense ni tan sols consultar-ho a la propietària legítima, la Generalitat.

Per incompliment de contracte –convertir l’aeròdrom Canudas en aeroport low category i no en un de competitiu al nivell internacional-, els hereus dels antics propietaris hauran de reivindicar els seus drets vulnerats pel poder públic. Caldrà afegir aquesta reivindicació a la dels Papers de Salamanca.

Davant la continuïtat i l’increment d’aquesta violació de drets per l’Estat espanyol, que hipoteca el futur de la nació catalana i la seva economia, ara més que mai, cal treballar per la independència de Catalunya.

Comunicat conjunt PSAN - SCI

La Solidaritat Catalana per la Independència (SI) i el Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) manifesten:
Que han acordat estendre organitzativament SI al País Valencià.
Que, a tal efecte, l’enquadrament orgànic dels adherits valencians de SI, en nombre creixent, es farà dins l’estructura general de l’organització, de base comarcal, sense perjudici de la formació d’un òrgan d’àmbit de país.
Que aquest enquadrament organitzatiu dels adherits valencians de SI és el pas previ per a llur participació en el primer Congrés Nacional de Solidaritat Catalana per la Independència i, si escau, en els processos electorals del proper mes de maig.
Solidaritat Catalana per la Independència i el PSAN fan una crida al poble valencià perquè denuncie l’espoli a què està sotmès per l’Estat espanyol i perquè, en conseqüència, reclame la independència com a única solució a la crisi econòmica i a la salvaguarda de la llengua i la cultura pròpies.

Així mateix, Solidaritat Catalana per la Independència i el PSAN s’adrecen a tots els independentistes del País Valencià perquè s’adheresquen al projecte de declaració d’independència. En aquest sentit, és pertinent recordar que, al programa de SI, s’hi postula “la constitució de l’Assemblea de Representants de la Nació Catalana que faci seva i estengui la declaració d’independència al conjunt dels Països Catalans”.

Salutació a l'esquerra independentista basca

Companys de l'esquerra abertzale,

El PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans) us saluda i desitja manifestar-vos el nostre suport a la decisió de l'Esquerra Abertzale de constituir-se i organitzar-se com a partit polític.

Manifestem també el nostre suport a la vostra sol·licitud per tal que el govern espanyol, la unió europea i les institucions internacionals assegurin els drets democràtics d'aquest partit i del conjunt del poble basc.

Catalunya, 6 de desembre del 2010
El Comitè Executiu del PSAN