dimarts, 23 de febrer del 2010

Independència: Sí!


Catalunya és una nació oprimida. I ho és perquè està privada d’una vida política sense ingerències estrangeres. Molt més que això, ho és perquè pateix l'organització interna, a tots els nivells, de dues nacions alienes.

Catalunya pateix, per la seva realitat econòmica, una organització administrativa irreal, que comporta unes legislacions desiguals contràries al seu normal desenvolupament. La seva mainada és educada com a estrangera al propi país. Els mitjans de comunicació predominants ens habituen a una realitat aliena i contrària a la nostra nacionalitat.

Tal escenari és garantit amb uns cossos armats que vetllen per l’aplicació de la llei espanyola i francesa a Catalunya i amb la inexcusable connivència d’aquells que, provinents de les nacions que ens oprimeixen, viuen a casa nostra fent valdre la llei i la llengua dels seus països respectius.

Malgrat tot això, i justament per això, centenars de milers de catalans estem alçant la veu per fer sentir, dins i fora de Catalunya, la nostra frissança per la independència. I cal que açò no s’aturi, cal que hi hagi més consultes. Cal que les consultes s’estenguin arreu del país fins a Salses, Oriola, Fraga i Maó. Cal que centenars de milers de catalans més alcin la veu per donar rodonament un SÍ a la independència.

Cal tenir present, però, que Catalunya només podrà assolir la independència respecte aquelles nacions que l'oprimeixen quan l'estat d'aquestes sigui desplaçat i substituït a casa nostra per l'estat català.

Així, de la mateixa manera que ara cal votar SÍ a les consultes sobre la independència, cal, també, organitzar-se i contribuir a la construcció d'un estat propi per a Catalunya.