Contra l'estafa capitalista i l'espoliació de la nació catalana

Un fantasma ronda per tot el món: el fantasma de la crisi. Una crisi que trasbalsa cada dècada, i més greument cada 30 o 40 anys, la societat i l’economia capitalistes, una crisi per un excés desenfrenat de producció, per un excés de riquesa, doncs, que no es pot vendre perquè els empresaris, amb un afany irracional de guany, no han tingut en compte el poder de compra de la població.
Els capitalistes, desconcertats i espantats, exigeixen ajuda, i els governs els l’ofereixen a carretades. Els treballadors, atrapats entre l’atur i les hipoteques, ara s’adonen de la tramnpa ensucrada d’una pretesa societat del benestar i un consumisme suïcida que els han abocats a la misèria i a la desesperació.
Sols l’estat, amb el diner públic –que és el nostre-, pot posar pedaços –només pedaços- per atenuar els efectes de la crisi causada per la disbauxa capitalista. Així, la classe treballadora de les nacions sense estat, com Catalunya, és qui es troba més indefensa
Si l’estat espanyol sotmet Catalunya a un dèficit fiscal crònic, i en temps de bonança econòmica ens nega les inversions mínimes necessàries a infrastructures, i ens arrossega a un IPC més alt que l’espanyol i a uns traspassos de competències sense el traspàs de recursos suficients; si se’ns imposa un pla geoeconòmic que desarticula el territori, si ens aplana el camí cap a Madrid i ens allunya els que ens duen a Europa i al món, si vol espanyolitzar també la nostra economia, no és estrany que els efectes de la crisi siguin més greus ací que enlloc: major descens de la producció, major augment de l’atur i de tancament d’empreses... La classe obrera, però, només rebrà les engrunes dels ajuts estatals.
I el capitalisme, un cop superada la crisi, no podrà evitar que, deu anys després, ens torni a rondar el mateix fantasma que, de dos-cents anys ençà, no ha deixat de visitar-nos regularment.

Catalunya, 2009

Actes del 23 i del 25 d'abril

El 23 d'abril trobareu a la Rambla, a l'alçada del carrer Ferran, una parada de llibres i revistes. Hi podreu adquirir el darrer número de la revista Lluita (que dedica el dossier a la Trobada de Formació del mes passat) i, si sou prou matiners, el llibre-catàleg que hem editat amb motiu de l'Exposició del 40è Aniversari del PSAN.

L'Esquerra Independentista del Barcelonès convoca mani per aquesta Diada reivindicativa de la llengua i la cultura catalanes. El punt de trobada és Canaletes a les 18.30h.

L'endemà 24 d'abril, al vespre, hi ha, entre d'altres dues activitats:
- xerrada de Núria Cadenes al Centre Cívic Pati d'en Llimona (carrer Regomir 3, Barcelona), a les 19.30h.
- xerrada-col·loqui a l'Ateneu Popular de València (carrer Pere Bonfill 12), a les 21.30h, amb la conducció de Josep Guia.

I el 25 d'abril, dissabte, manifestació nacional a València:

Macromona 2009: 17-21 d'abril

Enguany la trobada independentista de Monòver arriba a la 10a edició. Fins el 12 d'abril teniu temps per a inscriure-vos a aquestes jornades que, com cada any, organitzen el Casal Jaume I i el PSAN de Monòver.

ACTES

	DIVENDRES 17 ABRIL	DISSABTE 18 ABRIL	DIUMENGE 19 ABRIL	DILLUNS 20 ABRIL
		Durant el dia campionat intergeneracional de futbet	Pel Matí: Excursió al Carxe, guidada per Josep Tendero, delegat de la societat excursionista “EL CAMí” dels PPCC	COMIAT I PLORS
	-Per la vesprada acollida i acampada	- Tertúlia i convivència -Després de sopar: GALA NOMINACIONS MISS MACROMONA 2009 CONCERT JOSEP MARIA CANTIMPLORA	- Gymkhana organitzada per gurp de joves del Casal de Monòver - Taller de Break Dance a càrrec de Sofía Lozano - Després de sopar:GRAN GALA PROCLAMACIÓ MISS MACROMONA 2008
	Gran Traca i innauguració	Festa a Dojo	Festa Final

MENÚS

	DIVENDRES 28 MARÇ	DISSABTE 29 MARÇ	DIUMENGE 30 MARÇ	DILLUNS 31 MARÇ
ESMORZAR		Tonya amb xocolate	Coques de mantega, café, llet i sucs	-Magdalenes Monoveres, -Galetes -Café i llet
DINAR		-Macro Picadeta del Sud -Fasegures i carn de putxero -Pastís de formatge amb maduixes ensucrades	-Macro Picadeta del Sud -Fideuà -Tarta de xocolata -Café i mistela	-Macro Picadeta del Sud -Arròs caldós de bacallà -Fruita del temps
SOPAR	-Macro Picadeta del sud -Cous-cous de mitja nit -Pastís de fruita -Café i mistela	-Macro Picadeta del Sud -Sopa coberta -Calamar en la seua tinta -Braç de gitano -Café i Mistela	-Macro Picadeta del Sud -Salsa de ternera -Peres al vi -Café i mistela

PREUS: 50 € per als adults i 30 € per als menors de 18 anys

COMPTE: 2100 1624 28 01 00305018 de LA CAIXA

LLOC: Les antigues escoles del Fondó de Monòver

ORGANITZA: Casal Jaume I de Monòver i PSAN de Monòve

Es prega a tots aquells que vulguen venir que facen l’ingrés abans del dia 13 d'abril, ja que l’Organizació de la Macromona no és una empresa privada i ha de tenir previsió de les persones que serem per a comprar els queviures

12a Trobada de Formació i Organització del PSAN: L'estafa del capitalisme

Ja us podeu inscriure a la 12a Trobada de Formació i Organització del PSAN, que tindrà el cap de setmana del 28 al 29 de març del 2009 a l'Alberg Jaume I de l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).

L’estafa del capitalisme

12a Trobada de Formació i Organització del PSAN

Dissabte 28 i diumenge 29 de març del 2009

Alberg Jaume I, L’Espluga de Francolí

----------------

Ompliu i envieu la butlleta d’inscripció a la seu central del PSAN:

C/ Estrella, 13 – 4a. 46007. València. Tel. 96 341 33 16, dimarts de 21 a 23 hores.

Nom i cognoms

Any naixement Telf Professió

Adreça

Població Codi postal

Comarca Correu electrònic

Ets membre d’alguna organització? Indica quina

PSAN

Apartat 95037. 08080. Barcelona

Apartat 11. 46080.

www.psan.net – psan@psan.net

------------

El Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) et convida a una nova edició de la Trobada de Formació i Organització que convoca anualment amb la intenció d’oferir un marc de trobada, diàleg i debat adreçat als militants i simpatitzants independentistes.

El tema triat per aquesta dotzena Trobada, “L’estafa del capitalisme”, resumeix l’objectiu d’aquesta edició: abordar la qüestió de la crisi actual, les seves causes i les seves conseqüències sobre les classes populars (aspecte sovint menystingut en els mitjans de comunicació i les anàlisis i les propostes polítiques dels partits parlamentaris), així com parlar de les solucions parcials per fer front als efectes d’aquesta crisi i globals per substituir un mode de producció explotador. Finalment, com a partit marxista d’alliberament nacional que és el PSAN, inevitablement la perspectiva de l’anàlisi i del debat serà l’independentista, això és: la proposta de construcció d’una societat socialista en una Catalunya lliure.

---------------

Divendres 27 març 2009

21 h. Arribada i allotjament

Dissabte 29 març 2009

8.30 h. Esmorzar

9.30 h. Benvinguda a la Trobada

10 h. Primera sessió:

“La recurrència de les crisis del capitalisme”, a càrrec de Francesc Ferrer,membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa

12 h. Pausa

12.30 h. Segona sessió:

“Crisi: de què i de qui?”, a càrrec d’Edu Lucas, de FTC-IAC (Federació de Treballadors i Treballadores de Catalunya-Intersindical Alternativa de Catalunya)

14.30 h. Dinar

16.30 h. Tercera sessió:

“Catalunya en la perifèria”, a càrrec de Pau Caparrós, sociòleg

18 h. Quarta sessió:

Taller “Eines informàtiques i telemàtiques de difusió política”, a càrrec d’Albert Salamé, fotoperiodista

19.30 h. Inauguració de l’exposició de fotografies sobre moviments socials.

20.30 h. Sopar

22 h. El grup Sudteatre de Monòver conduïrà “Revista”, un espectacle on tots serem els protagonistes.

Diumenge 29 març 2009

8.30 h. Esmorzar

10.30 h. Visita opcional a la Cova de l’Espluga de Francolí

12 h. Cinquena sessió:

“Crisi als Països Catalans: els casos de la indústria tradicional del tèxtil i el calcer a les comarques de l’Anoia, el Vallès, la Selva, Mallorca, el Baix Vinalopó, l’Alcoià, el Comtat i la Vall d’Albaida”, a càrrec de Gonçal Bravo, portaveu de la Coordinadora Obrera Sindical (COS)

14 h. Dinar i comiat

------------

XII Trobada de Formació i Organització

Dissabte 28 i 29 març del 2009

Alberg Jaume I (l’Espluga de Francolí)

Inscripció a la Trobada

Per a poder participar en la Trobada, cal fer la inscripció abans del 23 de març (hi ha una quantitat limitada de places)

La reserva implica:

Ingressar el preu d’inscripció en el compte corrent que s’indica, tot fent constar nom i cognoms

Preu d’inscripció: 60 euros (preu únic)

Inclou: l’allotjament, els menjars (esmorzar, dinar i sopar de dissabte, i esmorzar de diumenge) i el dinar de diumenge

No inclou: el transport i el sopar de divendres

Us preguem que presenteu el rebut de l’ingrés bancari a la Trobada

Nota: els joves que tinguin dificultats econòmiques quant al preu d’inscripció, poden obtenir beques parcials

Ompliu i envieu la butlleta d’inscripció

(ho podeu fer per correu electrònic o postal)

Compte corrent on cal fer els ingressos:

Entitat 2100 (la Caixa)

Oficina 0727 – 83 – 0200175641

Titular: PSAN

L'Exposició '40 anys del PSAN' al Casal Jaume I de Sueca

El passat divendres 23 de gener es va inaugurar al Casal Jaume I de Sueca l'exposició sobre els primers 40 anys del PSAN que des de fa uns mesos viatja amunt i avall del país.


El dia 23 de Gener, al Casal Jaume I de Sueca, es va inaugurar la exposició dels 40 anys del PSAN.

L'acte el va introduir Gaspar Jordà, amb un magnífic resum de la trajectòria i l'estratègia del partit.



Posteriorment, van parlar Josep Andrés i Josep Guia. Andrés va explicar el procés de disseny de l’exposició i del catàleg, fent esment del fet que el catàleg és, també, una breu història de partit. Així mateix, recordà al públic la importància de la revista LLUITA com a eina informativa de l'independentisme català i va animar els presents a subscriure-s’hi.

Guia va fer un ampli repàs dels plafons de l’exposició, donant moltes dades addicionals que, per manca d'espai, no hi han pogut estar recollides, i explicant anècdotes (poc conegudes algunes), que van ser rebudes amb gran satisfacció per part de la nombrosa concurrència.



Cal destacar com va situar el naixement del partit dins el context polític mundial i català de l'any 1968, així com el procés de legalització del partit en el context del "lifting" transformador del feixisme en democràcia (l’anomenada “transició”), i va explicar com l'estat espanyol i la seua democràcia són un frau de cartes marcades. També va animar els present a assistir a la Trobada de Formació d'enguany.

Finalment, alguns dels assistents es van interessar per saber quin paper vol jugar el partit a partir d'aquests primers 40 anys de vida, deixant palès que, per a una gran part de l'independentisme, el PSAN continua sent la referència ideològica principal i una garantia de coherència en la lluita per l'alliberament nacional i de classe de la nació catalana. S’hi van vendre molts catàlegs.

Diada de Mallorca - 2008

Al voltant de la Diada del 31 de Desembre, Maulets organitza cada any una sèrie d'actes a Mallorca. Enguany, en aquestes xerrades hi ha estat present l'exposició commemorativa del 40 anys del PSAN.


Xerrada a Palma





L'exposició dels 40 anys del PSAN

Lluita 264 - «TV3 és l’eina d’espanyolització més poderosa de Catalunya»

/ Entrevista de Núria Cadenes a Víctor Alexandre / Denuncien un règim de terror del PSC a Catalunya Ràdio /

—Vàreu ser el primer a advertir-nos, nítidament, d’una situació alarmant: què us va impulsar a escriure el llibre TV3 a traïció?
—La indignació davant la magnitud de la rentada de cervell que TV3 ens està practicant. Però no em volia quedar en aquest estadi, en el de la percepció íntima, volia fer un estudi seriós sobre el tema per tal que la societat catalana tingués proves objectives de com funciona la maquinària espanyolitzadora de TV3 i prengués consciència de tot el que s’amaga darrere de frases amables o d’informacions d’aparença neutra. La de TV3 és l’espanyolització més amable de totes les que hem patit els catalans en els darrers tres segles, ens la practiquen sense que ni tan sols ens aixequem del sofà.
—Per què «traïció»?
—Perquè ha traït els principis pels quals va ser creada, uns principis aprovats pel Parlament de Catalunya que parlaven de salvaguardar la llengua i de crear sentiment de pertinença a una comunicat nacional diferenciada. La llengua a TV3 ha arribat a uns nivells de degradació inadmissibles en una emissora pública, però aquesta només és una part del problema. L’altra part és que ja han convertit TV3 en una emissora bilingüe. Era un vell objectiu del PSC-PSOE i ja l’han fet realitat. Ho han fet sibil·linament, però. En lloc d’emetre un 50% de la programació en espanyol, introdueixen l’espanyol en la majoria de programes com una cosa natural. Això fa que sigui totalment impossible mirar TV3 sense saber espanyol. És a dir, que, a més de tota la immensa oferta que hi ha en espanyol en obert, les engrunes que tenim en català també han de cedir el seu espai a la llengua espanyola. Per altra banda, el marc referencial de l’emissora és Espanya. Això significa que els catalans mai no hi apareixem com a subjecte únic, sinó com la part d’un tot anomenat Espanya. Tant si es parla d’aturats, de consumidors, de vídues o de dones maltractades, les xifres catalanes sempre són un extracte de les espanyoles.
—Quines van ser les conclusions d’aquell treball?
—Que TV3 és l’eina d’espanyolització més poderosa de Catalunya. Molta gent no se n’adona, perquè TV3 espanyolitza en català. Senten parlar català i abaixen la guàrdia, i aleshores és quan el missatge fet de paraules i de frases d’aparença innocent ens manipula el cervell fins a fer-nos trobar normals coses que no ho són gens. No és normal que després d’una notícia sobre Lleida i d’una altra sobre Màlaga, i just abans d’una tercera sobre Roma, el presentador del Telenotícies ens digui que «sortim a l’exterior». A l’exterior ja hi érem, perquè Màlaga no és l’interior dels catalans.
—Hi va haver cap resposta a aquell llibre, des de TV3 mateix?
—Em consta que no els va agradar gens. Se’l van mirar amb lupa per veure per on em podien agafar, però tot el que dic està tan documentat que no m’han pogut rebatre. Per això han optat pel silenci. El llibre, tanmateix, no ha aconseguit canviar res. Els socialistes governen l’emissora i la utilitzen com a aparell mediàtic del seu programa ideològic. Saben que el seu principal enemic electoral és l’augment de la consciència nacional a Catalunya –si tens una mínima consciència nacional no pots votar PSC– i el combaten fent de TV3 un instrument de cohesió nacional espanyola.
—De Catalunya Nord estant, la confrontació amb l’espanyolització lingüística i referencial dels mitjans públics del Principat es veu potser encara més flagrant...
—I tant! Com que ells no parlen espanyol, s’adonen molt més que nosaltres de la presència d’aquesta llengua en la programació. Als catalans del sud ens passaria el mateix si sentíssim parlar francès. A més, tots els referents espanyols que apareixen a TV3 no tenen cap interès per als nord-catalans. Ells miren TV3 per saber coses dels Països Catalans i resulta que els apareix Espanya per tot arreu. També se’n senten exclosos, ja que la mitjana d’aparició de la Catalunya del Nord en els telenotícies és d’un cop al mes.
—I ja parlem en plural, perquè el cas de Catalunya Ràdio sembla, com més va, més galopant...
—S’han proposat convertir Catalunya Ràdio en una emissora merament testimonial i tan bilingüe com TV3. Tenen una programació netament hispanocèntrica i, a més, dintre de l’emissora hi ha un règim de terror. Els independentistes que hi treballen no gosen pronunciar-se per por a la marginació laboral. Això només passa en les dictadures, oi? Potser és que ja vivim en una dictadura, per bé que dissimulada, tenint en compte que les vint principals emissores de ràdio i televisió del Principat estan sota control d’un mateix partit, el PSC.
—D’un temps ençà, a més, podríem parlar d’acceleració del procés...
—És que van per feina, perquè saben que no tenen oposició. Saben que els dirigents d’ERC han dimitit dels seus ideals i han convertit el partit en l’oficina de propaganda del PSC. El PSC ordena i ERC obeeix. Ara el PSC té dues urnes per recollir vots: la de sempre i una altra guarnida amb l’estelada, que és la d’ERC. Tots els vots, però, van a parar al carrer de Nicaragua a Barcelona.
—Recentment heu dit que TV3 és «un instrument al servei dels interessos ideològics del PSC»...
—Sí. El PSC necessita controlar el missatge, perquè controlant el missatge controla el pensament, i controlant el pensament controla el país. Amb la immigració estan fent el mateix: l’acullen amb un somriure multiculti, la fan aprendre espanyol i li controlen el vot. Així aconsegueixen el mateix vot captiu que els Nous Andalusos han denunciat al Baix Llobregat. Com que l’independentisme creix i el PSC no para de perdre vots en les eleccions catalanes, han decidit fer seus els immigrants. I per fer-los seus necessiten espa-nyolitzar-los, perquè un nouvingut que tingui clars els Països Catalans mai no votarà PSC.
—I, això, gràcies a la diguem-ne «generositat» d’ERC.
—És que sense la col•laboració passiva d’ERC, el projecte espanyolitzador del PSC no seria possible. De fet, el projecte socialista ja preveia la neutralització d’ERC com a requisit vital. Ho han fet molt bé, perquè no sols l’han neutralitzada sinó que l’han convertida en el seu principal avalador. El missatge que pretenen transmetre a l’electorat és aquest: «Si ERC dóna suport al PSC, vol dir que el PSC també és un partit catalanista». Doncs no. El PSC és un partit espanyolista, garant parlamentari de la unitat d’Espanya, sense cap més objectiu que defensar a Catalunya els interessos del PSOE. I el PSOE, prou que ho sabem, és un partit nacionalista espanyol. Aquí es tanca el cercle.
—I no es donava, aquesta espanyolització durant els governs de CiU?
—No en la mateixa mesura. CiU ha estat sempre un partit nacionalment molt covard, però amant de les coses del país. Folklòricament, si vols, però se les estimen i les defensen. El PSC odia tot això. El PSC menysprea tot el que té a veure amb la catalanitat, ho considera carrincló, provincià... I és que sap que els seus votants no estan precisament entre les colles sardanistes, els castellers o els minyons de muntanya, sinó entre la gent que vol sentir-se a Catalunya com si visqués a Espanya. El problema de CiU és la seva estretor de mires. És un partit que ha fet de l’ambigüitat el tret més important de la seva identitat. Un dels principals defectes de la personalitat catalana és el pànic a definir-se, i CiU encarna molt bé aquesta manera de ser. El PSC, en canvi, és un partit jacobí, enamorat de la concepció francesa i espanyola de l’estat, que detesta profundament la idea d’una nació catalana lliure i sobirana. En conclusió: CiU immobilitza Catalunya, el PSC l’empeny cap a Espanya.
—A què atribuïu el silenci mediàtic que hi ha sobre aquesta qüestió? Per què no se sent parlar –exclamar-se– els mateixos professionals que ara en diuen de la «comunicació»?
—Perquè a Catalunya hi ha molta por. És una por abstracta, certament, però hi ha por. I aquesta por es tradueix en un llenguatge políticament correcte causat per l’autocensura, que és la més perversa de les censures. N’hi ha prou d’escoltar les tertúlies mediàtiques o de llegir els articles d’opinió per veure que Catalunya és un poble tenallat per la por. L’únic espai encara mínimament lliure és Internet. La resta està tot controlat per aquells que treballen perquè res no canviï. Jo, per exemple, sóc un escriptor que té les portes tancades a la premsa escrita del país. Els gestionadors de la por em veuen massa lliure i insubmís per al seu gust. La gent lliure espanta, perquè es nega a acceptar la realitat com un fet predeterminat i lluita per canviar el curs de la història quan és adversa. •

_Núria Cadenes