La Plaça Sant Jaume acull un míting en pro de la Llei de la Independència

En les properes setmanes, la proposició de llei sobre la declaració unilateral de la independència, presentada pel Subgrup de Solidaritat per la Independència, serà debatuda al Parlament del Principat. Els darrers moviments de l'entorn de CiU, amb el vot públic dels presidents Jordi Pujol i Artur Mas en pro de la independència en la consulta popular organitzada per Barcelona Decideix, fan pensar en la possibilitat que la proposició de llei prosperi. En tot cas, els organitzadors de l'acte i els parlaments han coincidit en la necessitat d'una mobilització popular contínua per aconseguir avançar en el full de ruta cap a la plena independència de la nació catalana completa.

Lluita 277 - D'on ve la crisi? La construcció d'una explicació falsejada

3_ Editorial 4_ Els dies. Novembre i desembre de 2010 6_La nació_ Solidaritat per la Independència s'organitza al País Valencià _Josep Guia, Comitè Executiu del PSAN _9 Internacional Any nou, iniciatives noves _Arantza Urkaregi, membre de l'Esquerra Abertzale _11 Dossier. D'on ve la crisi? La construcció d'una explicació falsejada _Enfonsar-se amb Espanya _Francesc de Salem, sociòleg _"El deute públic és una conseqüència de la crisi i no la seva causa" _Entrevista a Miren Etxezarreta, catedràtica emèrita d'Economia Aplicada de la UAB _Núria Cadenes _17 El tema _L'aeroport de Barcelona, un exemple més d'espoliació franquista _Jordi Moners, assagista i historiador _18 Debat. Wikileaks: periodisme i poder en l'era d'Internet _Wikileaks: un punt d'inflexió _Enric Borràs, periodista _Com controlar l'anarquia _Josep Giménez, periodista _20 El poble _Les consultes populars, una eina per avançar en la participació democràtica i en el dret de decidir _Antoni Noguera, secretari de comunicació del PSM-Entesa Nacionalista _22 Història _Història i present: Martí "l'Humà" com a exemple _David Garrido, historiador _23 Tot d'àmbit nacional. Música. De per riure

14a Trobada de Formació i Organització del PSAN: la independència, ara

Aquest cap de setmana, el Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) ha celebrat la 14a Trobada de Formació i Organització que, amb una periodicitat anual des del 1998, vol ser un espai d'encontre i de debat per a la independentisme català. La primera ponència de la Trobada fou a càrrec de Marçal Pié que parlà del paper històric jugat per la classe treballadora catalana en el moviment d'alliberament nacional, i el rol central que ha de jugar-hi en la consecució de la independència i unitat de tot Catalunya. Seguidament, Josep Guia exposà la visió del front patriòtic des del marxisme d'alliberament nacional que propugna el PSAN. Per Josep Guia cal distingir entre allò que és el front patriòtic (la unitat per la independència) de les propostes d'unitat dels independentistes. Núria Cadenes, en la seva intervenció, insistí en la reunificació de la nació completa com a component ineludible del front patriòtic. La quarta ponència fou realitzada per Pau Caparrós i Gaspar Jordan, que feren un resum de l'impacte que té la forta crisi econòmica en l'articulació de l'espai productiu dels Països Catalans. El diumenge, la ponència de cloenda, ha correspost a Alfons López Tena, diputat de Solidaritat Catalana per la Independència al Parlament del Principat. López Tena ha fet una exposició de les bases jurídiques de la consecució de la independència catalana, bo i reconeixent que els fets jurídics sempre responen a una transformació política prèvia.

Independència ara, del centre a la perifèria (14a Trobada de Formació i Organització, 12-13 de març del 2011, Alberg Jaume I, l’Espluga de Francolí)

Els darrers anys, l’independentisme ha viscut un augment progressiu de la seva base social: primer, amb l’extensió de la reivindicació del dret de decidir; segon, amb la multiplicació de les consultes locals per la independència; i, tercer, amb l’emergència de la coalició Solidaritat Catalana per la Independència, en la qual participa el PSAN, amb l’objectiu d’impulsar l’expressió política de l’independentisme de ruptura amb la gestió autonòmica i de garantir-ne perspectiva i implantació nacional completes.

En aquest context, cal debatre i actualitzar els elements fonamentals de l’estratègia independentista, particularment el paper de la classe treballadora en aquest procés, la proposta de Front Patriòtic per a fer possible la independència, i el caràcter necessàriament nacional
d’aquesta lluita. En aquest sentit, el PSAN, com a partit de l’independentisme històric, és l’instrument que permet la continuïtat entre aquest i el nou independentisme emergent, cada vegada més majoritari, alhora que és garantia perquè es mantingui l’àmbit nacional complet i la condició d’esquerres en un Front Patriòtic que guanya espai de manera ferma.

Programa

Divendres 11 març 2011

21.00 Arribada i allotjament

Dissabte 12 març 2011

8.30 Esmorzar

9.30 Benvinguda a la Trobada

10.00 Primera sessió: “El paper de la classe obrera en l’alliberament nacional”, a càrrec de Marçal Pié, membre del PSAN

12.00 Pausa

12.30 Segona sessió: “El Front Patriòtic, segons el marxisme d’alliberament nacional”, a càrrec de Josep Guia, membre del PSAN

14.30 Dinar

16.30 Tercera sessió: “Del centre a la perifèria: la reunificació nacional de tot Catalunya”, a càrrec de Núria Cadenes, membre del PSAN

18.00 Quarta sessió: Taller: “Dades de l’espoliació econòmica de la nació catalana”, a càrrec de Pau Caparrós, sociòleg, i Gaspar Jordan, dissenyador

20.30 Sopar

Diumenge 13 març 2011

8.30 Esmorzar

10.30 Visites opcionals a l’Espluga de Francolí o el Monestir de Poblet

12.00 Cinquena sessió: “La proclamació de la independència: aspectes legals (nacionals i internacionals)”, a càrrec d’Alfons López Tena, diputat al Parlament de Catalunya per Solidaritat Catalana per la Independència

14.00. Dinar i comiat

Inscripció

La Trobada tindrà lloc el Dissabte 12 i diumenge 13 de març de 2011. Alberg Jaume I de l’Espluga de Francolí

Per poder participar-hi, cal fer la inscripció abans del 8 de març (hi ha una quantitat limitada de places)

La reserva implica:
Ingressar el preu d’inscripció en el compte corrent que s’indica, tot fent constar nom i cognoms

Preu d’inscripció: 60 euros (preu únic)

Inclou: l’allotjament, els menjars (esmorzar, dinar i sopar de dissabte i esmorzar de diumenge) i el dinar de diumenge.

No inclou: el transport i el sopar de divendres

Us preguem que presenteu el rebut de l’ingrés bancari a la Trobada

Nota: els joves que tinguin dificultats econòmiques quant al preu d’inscripció, poden obtenir beques parcials

Butlleta d’inscripció

Podeu fer-nos arribar aquesta butlleta a l’adreça de correu-e psan@psan.cat

Nom i cognoms__________

Any de naixement_______ Telf __________ Professió_________

Adreça__________

Població____________ Codi postal_____________

Comarca__________ Correu electrònic___________

Ets membre d’alguna organització?___ Indica quina__________.

PSAN

Apartat 95037. 08080. Barcelona

Apartat 11. 46080. València

www.psan.cat • psan@psan.cat

Dades bancàries

Compte corrent on cal fer els ingressos:
Entitat 2100 (la Caixa)
Oficina 0727 – 83 – 0200175641
Titular: PSAN

Us preguem que presenteu el rebut de l’ingrés bancari a la Trobada
Nota: els joves que tinguin dificultats econòmiques quant al preu d’inscripció, poden obtenir beques parcials

Aturem el genocidi cultural contra el català

El tancament imperatiu dels repetidors de TV3 al País Valencià és un dels atemptats més grans contra la llengua catalana que s'han produït mai. TV3 és l'única televisió, entre centenars, que poden veure els valencians íntegrament en la seva llengua.

En ple segle XXI, el de l'era digital i les comunicacions per satèl·lit que abasten el món global, l'espanyolisme ferotge impedeix que una televisió que s'emet a Barcelona es pugui veure a València. A més, en plena construcció democràtica d'Europa, no tenen por al ridícul, com quan varen prohibir parlar per telèfon o enviar telegrames en català. Saben que el fan, però és més fort l'interès d'anihilar-nos.

L'imperialisme espanyol, doncs, no és privatiu de l'Antic Règim dels segles XVIII i XIX, ni de les dictadures del segle XX. L'ocupació borbònica del començament del XVIII va començar pel País Valencià i, 300 anys després, aquesta nova invasió espanyolitzadora també. Volen destruir tot el que sigui català: llengua, cultura, formes de vida, relacions de treball, costums, economia, festes, comunicacions...

La responsabilitat directa d'aquesta actitud totalitària és del PP, el partit hereu del franquisme, però també ho és del mateix govern espanyol del PSOE, que no ha fet res per impedir-ho, i de la Generalitat de CiU, que és dòcil als dos primers. Tots ells són denunciables com autors de crims contra la humanitat, en tant que responsables d'un genocidi cultural evident i constatable.

Cal que defensem la integritat de la llengua, la cultura i la nació catalanes. Ens cal, més que mai, la independència.

17 de febrer de 2011

Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans

Els precedents socials i polítics de la Batalla de Monjuïc del 1641

El 26 de gener del 1641, l'exèrcit espanyol fou derrotat en el decurs d'una ofensiva realitzada per reprendre la Barcelona que s'havia alçat durant el Corpus del 1640. Ja en els anys 1930, la data del 26 de gener havia estat commemorada com una diada nacional. També recordant la mort en combat d'en Martí Marcó, el 26 de gener del 1979, l'independentisme commemora la Diada del Soldat Català en aquesta data. Enguany, el PSAN ha organitzat una xerrada, des del Castell de Montjuïc estant, en commemoració de la Batalla de Montjuïc, de la qual aquesta setmana s'han acomplert els 370 anys. Jordi Moners ha fet una completa exposició del recorregut que l'exèrcit castellà, comandat pel marquès de Los Vélez, va fer per arribar des del Baix Aragó fins a Barcelona. L'expedició havia de posar fi a la revolta popular i institucional desencadenada des del Corpus del 1640, i que havia convertit el Principat en una República Catalana, sota la protecció del Rei Cristianíssim. Per Moners, la revolució catalana del 1640 era una resposta contra les agressions d'una monarquia hispànica que tendia creixentment a l'absolutisme i a la uniformització (la Unió d'Armes, el memorial del comte-duc d'Olivares). Alhora, la revolta del 1640 s'explica també per les relacions entre les classes socials de l'època. Mentre l'alta noblesa queda arrenglerada amb la monarquia hispànica, la petita noblesa (particularment, la del Pirineu i Pre-Pirineu) i les capes urbanes se'n distancien progressivament. L'esclat de la revolta, però, no es fa definitiu fins que entra en acció la pagesia. La victòria de Montjuïc no impedí, ans accelerà, la conversió de la República Catalana en un terreny de disputa entre les monarquies castellana i francesa. La fi de la guerra suposà la participació del Principat i l'assimilació dels Comtats de Rosselló i Cerdanya al Regne de França. El Sis-cents català, però, deixarà una forta petjada en l'evolució històrica posterior, fins més enllà de la Guerra del 1707-1715.

Dia del Soldat Català: Jordi Moners parla a Montjuïc sobre la batalla del 26 de gener de 1641