dimarts, 1 de novembre del 2011
El 52è Aplec del Puig demana a tots els partits prioritzar la independència
El 52è Aplec del Puig, organitzat un any més el Darrer Diumenge d’Octubre pel PSAN a la muntanyeta “de la Patà”, enguany amb el lema “Junts per la independència”, ha aplegat un miler de persones per escoltar els parlaments de Toni Valero, representant del Parc Alcosa; Francesc Aledon,de Salvem el Cabanyal; Anna Oliver, coordinadora de Solidaritat per la Independència (SI) al País Valencià; Toni Strubell, diputat al Parlament de Catalunya i president de SI; i Josep Guia, del PSAN.
Toni Valero, que ha estat el primer a parlar, ha denunciat la Generalitat valenciana i l’Ajuntament d’Alfafar, que deuen 400.000 euros, al projecte comunitari del Parc Alcosa i en posen en perill la continuïtat. Per la seua banda, Aledon ha demanat a l’Ajuntament de València diàleg per trobar una via de recuperació del barri del Cabanyal que passe per la rehabilitació.
La coordinadora de SI al País Valencià, Anna Oliver, ha parlat del procés d’implantació del partit al País Valencià, en una línia de buscar acords i consensos amb les forces nacionalistes per tal de sumar esforços a favor de la independència dels Països Catalans. En aquest sentit, ha presentat l’acord de SI amb el PSM per a treballar conjuntament al si del partit europeu Aliança Lliure Europea (ALE) i perquè el PSM trasllade les propostes de SI al Congrés dels Diputats espanyol si el PSM aconsegueix un diputat a les eleccions del 20 de novembre.
En la mateixa línia, Oliver ha lamentat que ERC no haja volgut arribar a un acord i que, per tant, d’aquesta manera es desaprofite la convocatòria de les eleccions del 20 de novembre per avançar cap a la unitat per la independència, però ha expressat la seua confiança de poder assolir, al País Valencià, acords semblants al que recentment va signar si amb el PSM.
Toni Strubell ha denunciat el procés de buidatge del poder autonòmic que pateix Catalunya amb la successió de sentències contra l’Estatut i contra la immersió lingüística, i la passivitat dels partits parlamentaris catalans davant d’aquesta situació, que ara protagonitzen una fugida endavant amb una proposta de pacte fiscal al govern espanyol. Strubell ha pronosticat el fracàs d’aquesta proposta de pacte impulsada per CiU, ERC i ICV i ha explicitat: “l’autonomia ja no existeix. El buidatge del poder català és immens i la infantil classe política del Principat de Catalunya tanca els ulls a la realitat”. I ha afegit que la gent d’aquest país no es mereix polítics que només fan l’estruç davant de la realitat: “L’autonomia s’ha acabat. L’únic camí que ens queda, si volem recuperar la nostra prosperitat, si volem salvar la nostra llengua, és la independència”.
Finalment, Josep Guia ha fet una crida a estendre al País Valencià la creixent tendència social que hi ha a Catalunya a favor de la independència i a fer, en quest sentit, un treball de difusió del dèficit fiscal que també pateix el País Valencià i de propostes d’articulació de la relació amb Catalunya més enllà de l’èxit de l’Eix Mediterrani finalment reconegut per Europa i de la reclamació del dret de decidir dels valencians. Aquest programa polític ha de posar les bases perquè puguen ser elegits un nombre creixent de càrrecs electes independentistes al País Valencià: “Els estats d’opinió, les enquestes, manifestacions i aplecs són importants però no n’hi ha prou. Calen i ens caldran representants polítics independentistes i que actuïn com a tals”. Per això ha emplaçat les organitzacions autonomistes a “abandonar ja una experiència fracassada” i als diputats i regidors de Compromís i d’Esquerra Unida els ha emplaçat a fer-se “independentistes, que ja s’ha vist i comprovat que no hi ha res a fer en l’autonomia”.
En acabar els parlaments polítics, l’Aplec ha continuat amb la degustació d’una paella popular i l’actuació de Pau Alabajos.
dimarts, 18 d’octubre del 2011
52è Aplec del Puig
52è Aplec del Puig
JUNTS PER LA INDEPENDÈNCIA
Diumenge, 30 d'octubre de 2011
Montanyeta de "La Patà", entre les 11.00 i les 18.00
Parlaments:
Maribel Domènech, portaveu de Salvem el Cabanyal
Anna Oliver, Coordinadora de SI al País Valencià
Antoni Strubell, President de SI i diputat al Parlament de Catalunya
Josep Guia, membre del Comitè Executiu del PSAN
Recital:
Pau Alabajos i Rodonors Invictes
en homenatge a Vicent Andrés Estellés
Parades, paella, dolçaines i tabals, taller infantil...
dilluns, 10 d’octubre del 2011
dimecres, 5 d’octubre del 2011
9 d'octubre: 'Som País Valencià, volem decidir'
Manifest unitari
SOM PAÍS VALENCIÀ, VOLEM DECIDIR
MANIFEST 9 D’OCTUBRE 2011
Aquest 9 d'octubre arriba en el marc de la més profunda crisi econòmica i política des de la transició, una crisi global del capitalisme financer que posa en evidència les contradiccions d’un sistema que es fonamenta en l’acumulació de la riquesa mundial per un grup cada vegada més reduït de persones, mentre que la immensa majoria de la gent veu deteriorades les seues condicions de vida.
Arribats ací no volem que decidesquen per nosaltres: tenim identitat pròpia, llengua, territori, persones que viuen i moren en aquest País Valencià i, per tant, volem decidir.
Sí, volem decidir
-- Noves normes amb l'objectiu de garantir un ordre econòmic i social equitatiu. No és just que la pretesa solució a la crisi es plantege al dictat dels interessos del neoliberalisme més depredador i s’ataquen els fonaments dels drets laborals i socials més bàsics, amb les retallades de les pensions, l’ampliació de l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys, la reducció dels salaris dels treballadors públics, la reforma laboral, el pla d’ajustament, les retallades en els serveis públics, la generalització de la contractació temporal...
-- Volem decidir sobre la dació de l’habitatge en pagament del deute hipotecari. A la legislació espanyola hi ha un buit legal que ho impossibilita. Aquesta és una situació profundament injusta que urgeix modificar; la legislació no hauria de sobreprotegir les entitats de crèdit i castigar les famílies.
-- Volem mesures de canvi real de la política econòmica que signifiquen un gir estratègic per a dinamitzar l’economia, fomentar polítiques d’ocupació estable i controlar els sectors especulatius, una dinamització clara per al nostre camp i els nostres autònoms. No pot ser que milions de persones estiguen a l’atur, que milers d’empreses tanquen les seues portes i que alguns disposen d'immenses fortunes sense cap tipus d’impediment.
-- Volem les nostres escoles i els nostres centres educatius com cal amb un sistema educatiu digne, laic, de qualitat, gratuït i en valencià; les nostres administracions públiques amb personal que complesca el requisit lingüístic; els nostres artistes, actors, actrius, gent de la cultura i les arts en els espais de major audiència dels mitjans valencians de comunicació i en les xarxes públiques de cultura. Fem realitat allò que deia Enric Valor, “el nostre valencià, el català de tots”.
-- Volem un nou model energètic: ni el Govern central ni la Generalitat Valenciana tampoc no pensen forçar el tancament de la nuclear de Cofrents (una de les centrals amb més fallides no programades i que està molt a prop sobrepassar la seua capacitat d’emmagatzemar els seus propis residus altament radioactius), ni han fet cap esforç pel compliment dels compromisos internacionals contra el canvi climàtic, ni per l’eliminació dels perills tràgics de l’energia nuclear, malgrat l'accident nuclear de Fukushima que torna a deixar en evidència l'autèntic perill d'aquesta energia.
SOM PAÍS VALENCIÀ, VOLEM DECIDIR
MANIFEST 9 D’OCTUBRE 2011
-- Posats a reformar la Constitució, considerem prioritària la reforma del sistema electoral per a garantir la proporcionalitat, la pluralitat, el tracte igual a totes les formacions i la democràcia participativa, amb llistes obertes, primàries i la possibilitat d'Iniciativa Legislativa Popular amb 100.000 signatures i sense temes restringits. Que no ens torne a passar com amb la ILP de la TV3.
-- Volem decidir sobre les inversions que els valencians necessitem: si tots els tributs que es generen al País Valencià es liquiden, recapten i gestionen des del País Valencià, podrem afrontar millor els problemes que ens escanyen ara mateix i podrem afrontar millor el futur que derive de les pròpies decisions.
Cal una nova economia i una nova política que prioritze el que és públic, amb polítics i polítiques capaços de reformar no solament l’actual política econòmica cap a una nova economia ecològica, sinó també el sistema electoral per a obrir-lo a la ciutadania, perquè s’acabe el bipartidisme neoliberal corrupte i perquè la política siga transparent, honesta i estiga realment controlada per una ciutadania activa i participativa.
És hora de fer propostes i de poder fer-les realitat si la societat valenciana decideix que ja n'hi ha prou d’aquest model neoliberal i que és hora de construir, no sense sacrificis però repartint-los entre tots, eixe altre món possible amb un ordre econòmic i social just.
Som País Valencià, volem decidir!
dimecres, 21 de setembre del 2011
La fiscalia retira els càrrecs per les agressions ultraespanyolistes a València del passat 23 de gener
El passat 23 de gener es presentava a València, Solidaritat Catalana per la Independència, amb la presència dels llavors quatre diputats del Subgrup Parlamentari del Principat. Els assistents a l'acte, globalment reeixit, patí diverses agressions per part d'un grup ultraespanyolistes. Els responsables d'aquest grup foren denunciats. El judici començà aquest dilluns, amb la sorpresa que la fiscalia de l'estat retirava els càrrecs. Josep Guia, en el seu blog, ha comentat que la decisió de la fiscalia posa en entredit les conviccions cíviques de l'espanyolisme democràtic que "no deuen ser gaire demòcrates quan la defensa dels drets fonamentals de reunió, d'expressió i de lliure circulació (catalans, inclosos), condemnant els qui la conculquen, se la passen per l'arc del triomf"
dijous, 1 de setembre del 2011
L'independentisme català davant les eleccions espanyoles
El dissabte 10 de setembre, a les 19h, el PSAN prepara a l'Espai Vilaweb un debat que tindrà com a tema les posicions de l'independentisme català davant dels comicis espanyols del 20 de novembre. Hi participaran Agustí Barrera, Patrícia Gabancho, Josep Guia, Agustí Soler i d'altres signataris del manifest conjunt del passat 10 de juliol.
dilluns, 22 d’agost del 2011
diumenge, 21 d’agost del 2011
Comunicat de Solidaritat Catalana per la Independència sobre la violència política
Posició de SI sobre la lluita armada
Arran de les informacions que s’han publicat al respecte d’un comentari personal emès per Josep Guia, líder del PSAN i membre de la coalició, Solidaritat Catalana per la Independència manifesta que:
- El nostre objectiu es assolir la independència de la Nació Catalana per mitjans exclusivament pacífics, cívics i democràtics, tal com consta als estatuts del partit i a l’acord de coalició amb el PSAN.
- Valorem positivament la trajectòria del PSAN que mai ha utilitzat la violència al servei d’objectius politics .
- Condemnem l’ús o amenaça de la violència al servei d’objectius politics, per immoral i per ser un obstacle per la llibertat del poble. Per les dues raons, demanem a ETA que abandoni definitivament les armes.
- Posem de manifest que el PSOE va fer servir la violència al servei dels seus objectius politics, mitjançant les GAL, i que el PP es nega a condemnar la violència terrorista de la dictadura de Francisco Franco. PP i PSOE han mantingut i mantenen, als municipis on governen, homenatges i carrers dedicats a dirigents de la dictadura i de l’exèrcit nazi. Ni el PP ni el PSOE els interessa la pau a Euskal Herria, només volen la victòria.
Arran de les informacions que s’han publicat al respecte d’un comentari personal emès per Josep Guia, líder del PSAN i membre de la coalició, Solidaritat Catalana per la Independència manifesta que:
- El nostre objectiu es assolir la independència de la Nació Catalana per mitjans exclusivament pacífics, cívics i democràtics, tal com consta als estatuts del partit i a l’acord de coalició amb el PSAN.
- Valorem positivament la trajectòria del PSAN que mai ha utilitzat la violència al servei d’objectius politics .
- Condemnem l’ús o amenaça de la violència al servei d’objectius politics, per immoral i per ser un obstacle per la llibertat del poble. Per les dues raons, demanem a ETA que abandoni definitivament les armes.
- Posem de manifest que el PSOE va fer servir la violència al servei dels seus objectius politics, mitjançant les GAL, i que el PP es nega a condemnar la violència terrorista de la dictadura de Francisco Franco. PP i PSOE han mantingut i mantenen, als municipis on governen, homenatges i carrers dedicats a dirigents de la dictadura i de l’exèrcit nazi. Ni el PP ni el PSOE els interessa la pau a Euskal Herria, només volen la victòria.
dimecres, 20 de juliol del 2011
Acte de suport als veïns de Burjassot denunciats per convocar una concentració de solidaritat en Bildu durant les eleccions del 22-M
En les passades eleccions del 22 de maig, Bildu aconseguí uns excel·lents resultats a Euskal Herria, els més destacats dels quals s'han plasmat en el fet que l'Ajuntament de Donosti i la Diputació de Gipuzkoa siguin en mans de la coalició independentista. El protagonisme de l'esquerra abertzale a Bildu, però, va moure l'estat espanyol abans i després de les eleccions a pressionar contra la voluntat del poble basc expressada a les urnes. Per això, a Burjassot i a altres localitats dels Països Catalans es convocaren mobilizacions solidàries. En el cas de Burjassot, la concentració es va haver de desenvolupar en un clima de pressió policial, amb identificacions indiscriminades i injustificades. Setmanes després, aquestes identificacions han servit per encausar dos dels convocants sota el pretext de no haver comunicat la concentració. La campanya "Ser Solidari no és Cap Delicte" denuncia aquests fets. Podeu adquirir més informació en aquesta nota de la Coordinadora Obrera Sindical.
dilluns, 11 de juliol del 2011
Davant les eleccions espanyoles
[Article conjunt publicat al diari Avui, i signat per Víctor Alexandre, Agustí Barrera, Jordi Bilbeny, Núria Cadenes, Toni Cucarella, Joan Daunis, Patrícia Gabancho, Josep Guia, Jordi Miró, Isabel C. Simó, Agustí Soler, Santiago Vilanova i Josep M. Ximenis.]
Una primera reflexió, de tipus generalista, és que cap contesa electoral no és la fi del món, en el sentit apocalíptic que, si no t'hi presentes, desapareixes per sempre. Relativitzar els esdeveniments polítics i emmarcar-los adequadament en el seu context és un exercici saludable. Així doncs, ens aproximem al tema sense apriorismes electoralistes ni absolutismes de signe contrari. Però, això sí, amb la intenció de fidelitzar i ampliar l'electorat independentista.
Entenem que el full de ruta cap a la independència del Principat de Catalunya i del conjunt dels Països Catalans passa pel fet que aquesta sigui proclamada pels representants polítics de la nació catalana, amb les pertinents ratificacions referendàries posteriors, si escau. Aquest procediment entra dintre d'allò que és acceptable –i que ha estat acceptat ja, en altres casos– per la legalitat internacional. És cert que aquesta també acceptaria, sense proclamació prèvia, el resultat favorable a la independència obtingut en un referèndum amb una participació superior al 50% del cens i convocat des de les institucions existents, però l'Estat (antidemocràtic) espanyol, així com el francès, impedeix una tal convocatòria de referèndum. Per contra, amb les armes del dret, no poden impedir que es faci una declaració unilateral d'independència ni els efectes i els reconeixements posteriors.
En aquesta perspectiva, els representants polítics cridats a protagonitzar una declaració d'independència són, en primer lloc, els diputats als parlaments autonòmics, especialment el Parlament de Catalunya, seguits per alcaldes i regidors de tot el territori nacional. És a dir, aquells qui han estat elegits per exercir i gestionar determinades quotes d'autogovern i que, un cop constatada la insuficiència d'aquest autogovern, fan el pas d'anar més enllà i reclamen i proclamen l'autogovern màxim, és a dir, la independència política. Una declaració d'independència realitzada per una majoria d'aquests representants polítics del nostre territori serà presa en consideració, amb tota seguretat, per les instàncies internacionals.
D'altra banda, els diputats al Congrés espanyol, com així mateix aquest Congrés al complet, no entren en el full de ruta de la proclamació d'independència. De fet, no hi tenen cap paper ni funció, ja que no passa per aquest parlament ni l'acte de proclamació ni els actes de reconeixement posteriors, per bé que des d'allà poden interferir-los o reforçar-los amb gestos i declaracions polítiques, que sempre seran alienes a un procés (de reconstrucció nacional) intern de la nació catalana.
Per tot això, la presentació de candidats en aquestes eleccions generals espanyoles per part de l'independentisme català és una qüestió secundària en el procés d'independència. Fins i tot, prescindible. En qualsevol cas, sotmesa a valoracions d'oportunitat conjuntural, com a possible element “extern” reforçador del procés. Per exemple, un reforçament del procés fóra l'abandó del Congrés espanyol per diputats catalans com a gest coherent de suport a la proclamació d'independència, realitzada a Catalunya. Però al capdavall, independentistes o no, a aquests diputats no els en quedaria una altra, no tindran altre remei que marxar de Madrid, davant de la nova situació creada.
En les circumstàncies actuals, immersos en un procés emergent de creixement independentista, res no indica que calgui la presència de l'independentisme català en una cambra carpetovetònica, on la marginalitat i el menyspreu els tenim assegurats. Una cambra on dos partits nacionalistes espanyols s'alternen en el govern (en la designació del president del govern) i escenifiquen una comèdia de pseudodemocràcia, sense permetre-hi ni tan sols l'ús de la llengua pròpia de més de vuit milions de ciutadans d'aquest estat. Una cambra on no és possible fer una política independentista catalana.
Així doncs, creiem que el millor per a la nació catalana és prendre el màxim de distanciament possible respecte a aquesta cambra a dues veus i que l'independentisme català adopti una opció política conscient de forma unitària, un lloc de trobada conjunt: ni presentar-s'hi ni votar-hi, és a dir, l'abstenció activa en aquestes eleccions espanyoles. En un clima d'entesa i de futur. Que tenim molta feina pendent a casa nostra i res a fer a Espanya.
Una primera reflexió, de tipus generalista, és que cap contesa electoral no és la fi del món, en el sentit apocalíptic que, si no t'hi presentes, desapareixes per sempre. Relativitzar els esdeveniments polítics i emmarcar-los adequadament en el seu context és un exercici saludable. Així doncs, ens aproximem al tema sense apriorismes electoralistes ni absolutismes de signe contrari. Però, això sí, amb la intenció de fidelitzar i ampliar l'electorat independentista.
Entenem que el full de ruta cap a la independència del Principat de Catalunya i del conjunt dels Països Catalans passa pel fet que aquesta sigui proclamada pels representants polítics de la nació catalana, amb les pertinents ratificacions referendàries posteriors, si escau. Aquest procediment entra dintre d'allò que és acceptable –i que ha estat acceptat ja, en altres casos– per la legalitat internacional. És cert que aquesta també acceptaria, sense proclamació prèvia, el resultat favorable a la independència obtingut en un referèndum amb una participació superior al 50% del cens i convocat des de les institucions existents, però l'Estat (antidemocràtic) espanyol, així com el francès, impedeix una tal convocatòria de referèndum. Per contra, amb les armes del dret, no poden impedir que es faci una declaració unilateral d'independència ni els efectes i els reconeixements posteriors.
En aquesta perspectiva, els representants polítics cridats a protagonitzar una declaració d'independència són, en primer lloc, els diputats als parlaments autonòmics, especialment el Parlament de Catalunya, seguits per alcaldes i regidors de tot el territori nacional. És a dir, aquells qui han estat elegits per exercir i gestionar determinades quotes d'autogovern i que, un cop constatada la insuficiència d'aquest autogovern, fan el pas d'anar més enllà i reclamen i proclamen l'autogovern màxim, és a dir, la independència política. Una declaració d'independència realitzada per una majoria d'aquests representants polítics del nostre territori serà presa en consideració, amb tota seguretat, per les instàncies internacionals.
D'altra banda, els diputats al Congrés espanyol, com així mateix aquest Congrés al complet, no entren en el full de ruta de la proclamació d'independència. De fet, no hi tenen cap paper ni funció, ja que no passa per aquest parlament ni l'acte de proclamació ni els actes de reconeixement posteriors, per bé que des d'allà poden interferir-los o reforçar-los amb gestos i declaracions polítiques, que sempre seran alienes a un procés (de reconstrucció nacional) intern de la nació catalana.
Per tot això, la presentació de candidats en aquestes eleccions generals espanyoles per part de l'independentisme català és una qüestió secundària en el procés d'independència. Fins i tot, prescindible. En qualsevol cas, sotmesa a valoracions d'oportunitat conjuntural, com a possible element “extern” reforçador del procés. Per exemple, un reforçament del procés fóra l'abandó del Congrés espanyol per diputats catalans com a gest coherent de suport a la proclamació d'independència, realitzada a Catalunya. Però al capdavall, independentistes o no, a aquests diputats no els en quedaria una altra, no tindran altre remei que marxar de Madrid, davant de la nova situació creada.
En les circumstàncies actuals, immersos en un procés emergent de creixement independentista, res no indica que calgui la presència de l'independentisme català en una cambra carpetovetònica, on la marginalitat i el menyspreu els tenim assegurats. Una cambra on dos partits nacionalistes espanyols s'alternen en el govern (en la designació del president del govern) i escenifiquen una comèdia de pseudodemocràcia, sense permetre-hi ni tan sols l'ús de la llengua pròpia de més de vuit milions de ciutadans d'aquest estat. Una cambra on no és possible fer una política independentista catalana.
Així doncs, creiem que el millor per a la nació catalana és prendre el màxim de distanciament possible respecte a aquesta cambra a dues veus i que l'independentisme català adopti una opció política conscient de forma unitària, un lloc de trobada conjunt: ni presentar-s'hi ni votar-hi, és a dir, l'abstenció activa en aquestes eleccions espanyoles. En un clima d'entesa i de futur. Que tenim molta feina pendent a casa nostra i res a fer a Espanya.
divendres, 24 de juny del 2011
dilluns, 30 de maig del 2011
dijous, 26 de maig del 2011
Darrer diumenge de maig: Aplec de Paret Delgada. Construïm la independència
Com cada Darrer Diumenge de Maig des de fa més d'una dècada, el Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) organitza aquest Aplec del Camp de Tarragona, recuperant una tradició de mitjan segle XX. El punt de trobada és l'ermita de Paret Delgada, al terme municipal de la Selva del Camp (Baix Camp). Entre els parlaments d'enguany hi ha la de Mercè Ferrer-Argote, que ha estat candidata a regidora en les llistes de Solidaritat Catalana per la Independència (SCI) a la ciutat de Reus. Després hi parlarà Uriel Bertran, diputat del Subgrup de SI al Parlament del Principat, i conclourà Josep Guia, membre del CC del PSAN.
dissabte, 30 d’abril del 2011
Un Primer de Maig per l'ocupació i contra les retallades socials
Lluny de revertir, les xifres de desocupació creixen constantment. Als Països Catalana aquest mes de maig comença amb 1.500.000 de treballadors sense-feina. La major part de les mobilitzacions d'aquest Primer de Maig, doncs, s'adrecen a la desocupació i a les retallades en els sistemes de protecció social.
- Palma, 11h30, des de la Plaça d'Espanya.
- Perpinyà, 12h, des de la Plaça de Catalunya.
- Girona, 12h30, davant de la Delegació de la Generalitat (antic Hospital de Santa Caterina).
- Barcelona, 17h, des dels Jardinets de Gràcia.
- Tarragona, 19h, des de la Plaça Imperial Tarraco.
- Lleida, 12h, des de la Plaça del Treball fins a la Plaça Sant Joan.
- Castelló, 11h, des de la Plaça de la Independència.
- València, 11h30, des de la Plaça de Sant Agustí.
- Alacant, 11h30, des de les esclaes de l'IES Jorge Juan.
- Palma, 11h30, des de la Plaça d'Espanya.
- Perpinyà, 12h, des de la Plaça de Catalunya.
- Girona, 12h30, davant de la Delegació de la Generalitat (antic Hospital de Santa Caterina).
- Barcelona, 17h, des dels Jardinets de Gràcia.
- Tarragona, 19h, des de la Plaça Imperial Tarraco.
- Lleida, 12h, des de la Plaça del Treball fins a la Plaça Sant Joan.
- Castelló, 11h, des de la Plaça de la Independència.
- València, 11h30, des de la Plaça de Sant Agustí.
- Alacant, 11h30, des de les esclaes de l'IES Jorge Juan.
dimarts, 19 d’abril del 2011
Lluita 278 - Independència ara, del centre a la perifèria
3_Editorial4_Els dies. Gener i febrer de 2011
6_ Sense senyal: el tancament de TV3 al País Valencià
_Toni Gisbert, coordinador d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV)
10_Dossier. La XIV Trobada. Independència, ara del centre a la perifèria
_El paper de la classe obrera en l’alliberament nacional
_Marçal Pié, membre del PSAN
_El Front Patriòtic, segons el marxisme d’alliberament nacional
_Josep Guia, del Comitè Executiu del PSAN
_La imprescindible política nacional
_Núria Cadenes, membre del PSAN i de l’Executiva Nacional de SI
_La proclamació de la independència: aspectes legals
_Alfons López Tena, diputat al Parlament de Catalunya per SI
18 _Debat. Drets humans i drets dels animals
_Tenen drets els animals? _Toni Infante, animalista i independentista
_La qüestió dels drets dels animals no-humans en el moviment animalista. _Dídac López, biòleg
20 _“Gdeim Izik ha estat la flama que després ha continuat en Tunísia i Egipte”
Entrevista a Mohamed el Mamun, delegat del Front Polisario
_Marc Candela
23 _Tot d’àmbit nacional. Llibres. De per riure
Han col·laborat en aquest número: Toni Gisbert, Marçal Pié, Josep Guia, Núria Cadenes, Alfons López Tena, Toni Infante, Dídac López, Mohamed el Mamun, Marc Candela, Francesc de Salem
dijous, 14 d’abril del 2011
Comunicat del PSAN en relació al rebuig a la Llei de declaració de la independència
Quan fa tot just tres dies que Barcelona i vint-i-una poblacions més tancaven la darrera onada de referèndums d’independència i demostraven que la força de l’independentisme creix a pas de gegant, els diputats de CiU han demostrat que el seu lloc és entre els espanyolistes i que el seu paper en l’alliberament nacional de Catalunya és justament impedir aquest alliberament. Mentre CiU demana calma i paciència respecte a la independència de Catalunya, vol aplicar a tota pressa reformes laborals regressives per a tots els treballadors i retallades al sistema sanitari i educatiu. Les mesures dites d'austeritat social són mesures de dreta i espanyolistes, perquè van contra els drets de la classe obrera i perquè accepten l’ofegament del colonialisme espanyol. Per això, la lluita contra aquestes mesures, executades pels governs autonòmics a Catalunya però dictades des d’Espanya, és la mateixa que la lluita d'independència. El PSAN constata que la classe obrera és qui està patint a primera línia la subjugació nacional a Espanya i França i que, en conseqüència, és en les classes populars i no en la burgesia on hi ha els components de força, energia i popularitat que portaran, mitjançant l'assoliment d'una majoria social, a l’acompliment del vot expressat en els referèndums per la independència. 14 d'abril de 2011 (Vuitanté aniversari de la proclamació de la República Catalana) Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans
dimarts, 12 d’abril del 2011
El Parlament debatrà el 13 d'abril tres esmenes a la totalitat contra la llei de declaració de la independència
En la imatge, Uriel Bertran respon, el migdia de dimarts 12, als periodistes, en mig de la plantada ciutadana en pro de la Llei de declaració de la independència. Aquesta proposició de llei, presentada per Solidaritat, ha rebut tres esmenes a la totalitat per part del bloc espanyolista del Parlament del Principat (PSC-PSOE, PP, C's-Partit de la Ciutadania). La plantada s'inicià dilluns a la vesprada, si bé durant la nit només la pogueren continuar, davant l'oposició policial, els diputats López Tena, Bertran i Strubell, a més del vencedor de les primàries municipals de Solidaritat a Barcelona, Santiago Espot. La concentració continuarà fins demà a la tarda, una vegada el Parlament ja s'hagi pronunciat sobre les esmenes. L'aprovació de la llei dotaria el Parlament d'uns mecanismes per exercir el dret d'autodeterminació. Entre aquests mecanismes hi hauria la convocatòria d'una Assemblea de Representants de la Nació Catalana.
dijous, 7 d’abril del 2011
Acte de suport del PSAN i SI, per la consulta a Barcelona Decideix del 10 d'abril
En l’acte d’avui, organitzat pel PSAN a l’espai Vilaweb, han participat Jordi Babiano, militant del PSAN i Uriel Bertran, secretari general de Solidaritat Catalana per la Independència, amb l’objectiu de reforçar la participació del ciutadans en la convocatòria de Barcelona Decideix. Tots dos han exposat i han coincidit, des de les seves experiències personals, en la valoració positiva que ha representat en la societat civil les convocatòries per la independència que s’han realitzat al llarg de mes de dos anys. Uriel Bertran a conclòs que després de la sensibilització existent vers la independència i per l’evolució lògica d’avançar en la possible consecució d’aquesta, cal plantejar i entrar en el “com” aconseguir-la. Per això, va dir, cal treballar conjuntament la societat civil i els representants institucionals en l’estudi de les matèries que tant a nivell intern polític com a nivell internacional és necessari plantejar per tenir èxit. La concentració del passat dia 2 d’abril a la pl de Sant Jaume, va ser l’inici d’una primera prova de força. Uriel Bertan, va considerar l’evolució positiva que, de moment, ha tingut CiU en el Parlament, pel fet de no oposar-se al tràmit parlamentari inicial de la Proposició de Llei per la Independència de Catalunya, presentada per Solidaritat Catalana per la Independència.
dimarts, 5 d’abril del 2011
Al carrer i al Parlament: un sí a la independència
Aquesta serà la idea que exposaran Jordi Babiano (PSAN) i Uriel Bertran (Solidaritat per la Independència) a l'espai Vilaweb demà a les 7 del vespre. El proper diumenge 10 d'abril serà la jornada de votació del referèndum popular sobre la independència organitzat des de Barcelona Decideix. Alhora, en les properes setmanes, els diputats del Parlament del Principat hauran de pronunciar-se sobre la proposició de llei de declaració d'independència, que estableix els mecanismes per a l'exercici del dret d'autodeterminació del poble català a través d'una Assemblea de Representants de la Nació Catalana.
dissabte, 2 d’abril del 2011
La Plaça Sant Jaume acull un míting en pro de la Llei de la Independència
En les properes setmanes, la proposició de llei sobre la declaració unilateral de la independència, presentada pel Subgrup de Solidaritat per la Independència, serà debatuda al Parlament del Principat. Els darrers moviments de l'entorn de CiU, amb el vot públic dels presidents Jordi Pujol i Artur Mas en pro de la independència en la consulta popular organitzada per Barcelona Decideix, fan pensar en la possibilitat que la proposició de llei prosperi. En tot cas, els organitzadors de l'acte i els parlaments han coincidit en la necessitat d'una mobilització popular contínua per aconseguir avançar en el full de ruta cap a la plena independència de la nació catalana completa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
