El 52è Aplec del Puig demana a tots els partits prioritzar la independència

El 52è Aplec del Puig, organitzat un any més el Darrer Diumenge d’Octubre pel PSAN a la muntanyeta “de la Patà”, enguany amb el lema “Junts per la independència”, ha aplegat un miler de persones per escoltar els parlaments de Toni Valero, representant del Parc Alcosa; Francesc Aledon,de Salvem el Cabanyal; Anna Oliver, coordinadora de Solidaritat per la Independència (SI) al País Valencià; Toni Strubell, diputat al Parlament de Catalunya i president de SI; i Josep Guia, del PSAN.

Toni Valero, que ha estat el primer a parlar, ha denunciat la Generalitat valenciana i l’Ajuntament d’Alfafar, que deuen 400.000 euros, al projecte comunitari del Parc Alcosa i en posen en perill la continuïtat. Per la seua banda, Aledon ha demanat a l’Ajuntament de València diàleg per trobar una via de recuperació del barri del Cabanyal que passe per la rehabilitació.

La coordinadora de SI al País Valencià, Anna Oliver, ha parlat del procés d’implantació del partit al País Valencià, en una línia de buscar acords i consensos amb les forces nacionalistes per tal de sumar esforços a favor de la independència dels Països Catalans. En aquest sentit, ha presentat l’acord de SI amb el PSM per a treballar conjuntament al si del partit europeu Aliança Lliure Europea (ALE) i perquè el PSM trasllade les propostes de SI al Congrés dels Diputats espanyol si el PSM aconsegueix un diputat a les eleccions del 20 de novembre.

En la mateixa línia, Oliver ha lamentat que ERC no haja volgut arribar a un acord i que, per tant, d’aquesta manera es desaprofite la convocatòria de les eleccions del 20 de novembre per avançar cap a la unitat per la independència, però ha expressat la seua confiança de poder assolir, al País Valencià, acords semblants al que recentment va signar si amb el PSM.

Toni Strubell ha denunciat el procés de buidatge del poder autonòmic que pateix Catalunya amb la successió de sentències contra l’Estatut i contra la immersió lingüística, i la passivitat dels partits parlamentaris catalans davant d’aquesta situació, que ara protagonitzen una fugida endavant amb una proposta de pacte fiscal al govern espanyol. Strubell ha pronosticat el fracàs d’aquesta proposta de pacte impulsada per CiU, ERC i ICV i ha explicitat: “l’autonomia ja no existeix. El buidatge del poder català és immens i la infantil classe política del Principat de Catalunya tanca els ulls a la realitat”. I ha afegit que la gent d’aquest país no es mereix polítics que només fan l’estruç davant de la realitat: “L’autonomia s’ha acabat. L’únic camí que ens queda, si volem recuperar la nostra prosperitat, si volem salvar la nostra llengua, és la independència”.

Finalment, Josep Guia ha fet una crida a estendre al País Valencià la creixent tendència social que hi ha a Catalunya a favor de la independència i a fer, en quest sentit, un treball de difusió del dèficit fiscal que també pateix el País Valencià i de propostes d’articulació de la relació amb Catalunya més enllà de l’èxit de l’Eix Mediterrani finalment reconegut per Europa i de la reclamació del dret de decidir dels valencians. Aquest programa polític ha de posar les bases perquè puguen ser elegits un nombre creixent de càrrecs electes independentistes al País Valencià: “Els estats d’opinió, les enquestes, manifestacions i aplecs són importants però no n’hi ha prou. Calen i ens caldran representants polítics independentistes i que actuïn com a tals”. Per això ha emplaçat les organitzacions autonomistes a “abandonar ja una experiència fracassada” i als diputats i regidors de Compromís i d’Esquerra Unida els ha emplaçat a fer-se “independentistes, que ja s’ha vist i comprovat que no hi ha res a fer en l’autonomia”.

En acabar els parlaments polítics, l’Aplec ha continuat amb la degustació d’una paella popular i l’actuació de Pau Alabajos.

52è Aplec del Puig

52è Aplec del Puig
JUNTS PER LA INDEPENDÈNCIA
Diumenge, 30 d'octubre de 2011
Montanyeta de "La Patà", entre les 11.00 i les 18.00

Parlaments:

Maribel Domènech, portaveu de Salvem el Cabanyal
Anna Oliver, Coordinadora de SI al País Valencià
Antoni Strubell, President de SI i diputat al Parlament de Catalunya
Josep Guia, membre del Comitè Executiu del PSAN

Recital:

Pau Alabajos i Rodonors Invictes
en homenatge a Vicent Andrés Estellés

Parades, paella, dolçaines i tabals, taller infantil...

Nou d'Octubre

9 d'octubre: 'Som País Valencià, volem decidir'

Manifest unitari

SOM PAÍS VALENCIÀ, VOLEM DECIDIR
MANIFEST 9 D’OCTUBRE 2011
Aquest 9 d'octubre arriba en el marc de la més profunda crisi econòmica i política des de la transició, una crisi global del capitalisme financer que posa en evidència les contradiccions d’un sistema que es fonamenta en l’acumulació de la riquesa mundial per un grup cada vegada més reduït de persones, mentre que la immensa majoria de la gent veu deteriorades les seues condicions de vida.

Arribats ací no volem que decidesquen per nosaltres: tenim identitat pròpia, llengua, territori, persones que viuen i moren en aquest País Valencià i, per tant, volem decidir.

Sí, volem decidir
-- Noves normes amb l'objectiu de garantir un ordre econòmic i social equitatiu. No és just que la pretesa solució a la crisi es plantege al dictat dels interessos del neoliberalisme més depredador i s’ataquen els fonaments dels drets laborals i socials més bàsics, amb les retallades de les pensions, l’ampliació de l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys, la reducció dels salaris dels treballadors públics, la reforma laboral, el pla d’ajustament, les retallades en els serveis públics, la generalització de la contractació temporal...
-- Volem decidir sobre la dació de l’habitatge en pagament del deute hipotecari. A la legislació espanyola hi ha un buit legal que ho impossibilita. Aquesta és una situació profundament injusta que urgeix modificar; la legislació no hauria de sobreprotegir les entitats de crèdit i castigar les famílies.
-- Volem mesures de canvi real de la política econòmica que signifiquen un gir estratègic per a dinamitzar l’economia, fomentar polítiques d’ocupació estable i controlar els sectors especulatius, una dinamització clara per al nostre camp i els nostres autònoms. No pot ser que milions de persones estiguen a l’atur, que milers d’empreses tanquen les seues portes i que alguns disposen d'immenses fortunes sense cap tipus d’impediment.
-- Volem les nostres escoles i els nostres centres educatius com cal amb un sistema educatiu digne, laic, de qualitat, gratuït i en valencià; les nostres administracions públiques amb personal que complesca el requisit lingüístic; els nostres artistes, actors, actrius, gent de la cultura i les arts en els espais de major audiència dels mitjans valencians de comunicació i en les xarxes públiques de cultura. Fem realitat allò que deia Enric Valor, “el nostre valencià, el català de tots”.
-- Volem un nou model energètic: ni el Govern central ni la Generalitat Valenciana tampoc no pensen forçar el tancament de la nuclear de Cofrents (una de les centrals amb més fallides no programades i que està molt a prop sobrepassar la seua capacitat d’emmagatzemar els seus propis residus altament radioactius), ni han fet cap esforç pel compliment dels compromisos internacionals contra el canvi climàtic, ni per l’eliminació dels perills tràgics de l’energia nuclear, malgrat l'accident nuclear de Fukushima que torna a deixar en evidència l'autèntic perill d'aquesta energia.
SOM PAÍS VALENCIÀ, VOLEM DECIDIR
MANIFEST 9 D’OCTUBRE 2011
-- Posats a reformar la Constitució, considerem prioritària la reforma del sistema electoral per a garantir la proporcionalitat, la pluralitat, el tracte igual a totes les formacions i la democràcia participativa, amb llistes obertes, primàries i la possibilitat d'Iniciativa Legislativa Popular amb 100.000 signatures i sense temes restringits. Que no ens torne a passar com amb la ILP de la TV3.
-- Volem decidir sobre les inversions que els valencians necessitem: si tots els tributs que es generen al País Valencià es liquiden, recapten i gestionen des del País Valencià, podrem afrontar millor els problemes que ens escanyen ara mateix i podrem afrontar millor el futur que derive de les pròpies decisions.
Cal una nova economia i una nova política que prioritze el que és públic, amb polítics i polítiques capaços de reformar no solament l’actual política econòmica cap a una nova economia ecològica, sinó també el sistema electoral per a obrir-lo a la ciutadania, perquè s’acabe el bipartidisme neoliberal corrupte i perquè la política siga transparent, honesta i estiga realment controlada per una ciutadania activa i participativa.
És hora de fer propostes i de poder fer-les realitat si la societat valenciana decideix que ja n'hi ha prou d’aquest model neoliberal i que és hora de construir, no sense sacrificis però repartint-los entre tots, eixe altre món possible amb un ordre econòmic i social just.
Som País Valencià, volem decidir!

La fiscalia retira els càrrecs per les agressions ultraespanyolistes a València del passat 23 de gener

El passat 23 de gener es presentava a València, Solidaritat Catalana per la Independència, amb la presència dels llavors quatre diputats del Subgrup Parlamentari del Principat. Els assistents a l'acte, globalment reeixit, patí diverses agressions per part d'un grup ultraespanyolistes. Els responsables d'aquest grup foren denunciats. El judici començà aquest dilluns, amb la sorpresa que la fiscalia de l'estat retirava els càrrecs. Josep Guia, en el seu blog, ha comentat que la decisió de la fiscalia posa en entredit les conviccions cíviques de l'espanyolisme democràtic que "no deuen ser gaire demòcrates quan la defensa dels drets fonamentals de reunió, d'expressió i de lliure circulació (catalans, inclosos), condemnant els qui la conculquen, se la passen per l'arc del triomf"

L'independentisme català davant les eleccions espanyoles

El dissabte 10 de setembre, a les 19h, el PSAN prepara a l'Espai Vilaweb un debat que tindrà com a tema les posicions de l'independentisme català davant dels comicis espanyols del 20 de novembre. Hi participaran Agustí Barrera, Patrícia Gabancho, Josep Guia, Agustí Soler i d'altres signataris del manifest conjunt del passat 10 de juliol.

100 anys del naixement d'Enric Valor

Comunicat de Solidaritat Catalana per la Independència sobre la violència política

Posició de SI sobre la lluita armada

Arran de les informacions que s’han publicat al respecte d’un comentari personal emès per Josep Guia, líder del PSAN i membre de la coalició, Solidaritat Catalana per la Independència manifesta que:

- El nostre objectiu es assolir la independència de la Nació Catalana per mitjans exclusivament pacífics, cívics i democràtics, tal com consta als estatuts del partit i a l’acord de coalició amb el PSAN.
- Valorem positivament la trajectòria del PSAN que mai ha utilitzat la violència al servei d’objectius politics .
- Condemnem l’ús o amenaça de la violència al servei d’objectius politics, per immoral i per ser un obstacle per la llibertat del poble. Per les dues raons, demanem a ETA que abandoni definitivament les armes.
- Posem de manifest que el PSOE va fer servir la violència al servei dels seus objectius politics, mitjançant les GAL, i que el PP es nega a condemnar la violència terrorista de la dictadura de Francisco Franco. PP i PSOE han mantingut i mantenen, als municipis on governen, homenatges i carrers dedicats a dirigents de la dictadura i de l’exèrcit nazi. Ni el PP ni el PSOE els interessa la pau a Euskal Herria, només volen la victòria.

Acte de suport als veïns de Burjassot denunciats per convocar una concentració de solidaritat en Bildu durant les eleccions del 22-M

En les passades eleccions del 22 de maig, Bildu aconseguí uns excel·lents resultats a Euskal Herria, els més destacats dels quals s'han plasmat en el fet que l'Ajuntament de Donosti i la Diputació de Gipuzkoa siguin en mans de la coalició independentista. El protagonisme de l'esquerra abertzale a Bildu, però, va moure l'estat espanyol abans i després de les eleccions a pressionar contra la voluntat del poble basc expressada a les urnes. Per això, a Burjassot i a altres localitats dels Països Catalans es convocaren mobilizacions solidàries. En el cas de Burjassot, la concentració es va haver de desenvolupar en un clima de pressió policial, amb identificacions indiscriminades i injustificades. Setmanes després, aquestes identificacions han servit per encausar dos dels convocants sota el pretext de no haver comunicat la concentració. La campanya "Ser Solidari no és Cap Delicte" denuncia aquests fets. Podeu adquirir més informació en aquesta nota de la Coordinadora Obrera Sindical.

Davant les eleccions espanyoles

[Article conjunt publicat al diari Avui, i signat per Víctor Alexandre, Agustí Barrera, Jordi Bilbeny, Núria Cadenes, Toni Cucarella, Joan Daunis, Patrícia Gabancho, Josep Guia, Jordi Miró, Isabel C. Simó, Agustí Soler, Santiago Vilanova i Josep M. Ximenis.]

Una primera reflexió, de tipus generalista, és que cap contesa electoral no és la fi del món, en el sentit apocalíptic que, si no t'hi presentes, desapareixes per sempre. Relativitzar els esdeveniments polítics i emmarcar-los adequadament en el seu context és un exercici saludable. Així doncs, ens aproximem al tema sense apriorismes electoralistes ni absolutismes de signe contrari. Però, això sí, amb la intenció de fidelitzar i ampliar l'electorat independentista.

Entenem que el full de ruta cap a la independència del Principat de Catalunya i del conjunt dels Països Catalans passa pel fet que aquesta sigui proclamada pels representants polítics de la nació catalana, amb les pertinents ratificacions referendàries posteriors, si escau. Aquest procediment entra dintre d'allò que és acceptable –i que ha estat acceptat ja, en altres casos– per la legalitat internacional. És cert que aquesta també acceptaria, sense proclamació prèvia, el resultat favorable a la independència obtingut en un referèndum amb una participació superior al 50% del cens i convocat des de les institucions existents, però l'Estat (antidemocràtic) espanyol, així com el francès, impedeix una tal convocatòria de referèndum. Per contra, amb les armes del dret, no poden impedir que es faci una declaració unilateral d'independència ni els efectes i els reconeixements posteriors.

En aquesta perspectiva, els representants polítics cridats a protagonitzar una declaració d'independència són, en primer lloc, els diputats als parlaments autonòmics, especialment el Parlament de Catalunya, seguits per alcaldes i regidors de tot el territori nacional. És a dir, aquells qui han estat elegits per exercir i gestionar determinades quotes d'autogovern i que, un cop constatada la insuficiència d'aquest autogovern, fan el pas d'anar més enllà i reclamen i proclamen l'autogovern màxim, és a dir, la independència política. Una declaració d'independència realitzada per una majoria d'aquests representants polítics del nostre territori serà presa en consideració, amb tota seguretat, per les instàncies internacionals.

D'altra banda, els diputats al Congrés espanyol, com així mateix aquest Congrés al complet, no entren en el full de ruta de la proclamació d'independència. De fet, no hi tenen cap paper ni funció, ja que no passa per aquest parlament ni l'acte de proclamació ni els actes de reconeixement posteriors, per bé que des d'allà poden interferir-los o reforçar-los amb gestos i declaracions polítiques, que sempre seran alienes a un procés (de reconstrucció nacional) intern de la nació catalana.

Per tot això, la presentació de candidats en aquestes eleccions generals espanyoles per part de l'independentisme català és una qüestió secundària en el procés d'independència. Fins i tot, prescindible. En qualsevol cas, sotmesa a valoracions d'oportunitat conjuntural, com a possible element “extern” reforçador del procés. Per exemple, un reforçament del procés fóra l'abandó del Congrés espanyol per diputats catalans com a gest coherent de suport a la proclamació d'independència, realitzada a Catalunya. Però al capdavall, independentistes o no, a aquests diputats no els en quedaria una altra, no tindran altre remei que marxar de Madrid, davant de la nova situació creada.

En les circumstàncies actuals, immersos en un procés emergent de creixement independentista, res no indica que calgui la presència de l'independentisme català en una cambra carpetovetònica, on la marginalitat i el menyspreu els tenim assegurats. Una cambra on dos partits nacionalistes espanyols s'alternen en el govern (en la designació del president del govern) i escenifiquen una comèdia de pseudodemocràcia, sense permetre-hi ni tan sols l'ús de la llengua pròpia de més de vuit milions de ciutadans d'aquest estat. Una cambra on no és possible fer una política independentista catalana.

Així doncs, creiem que el millor per a la nació catalana és prendre el màxim de distanciament possible respecte a aquesta cambra a dues veus i que l'independentisme català adopti una opció política conscient de forma unitària, un lloc de trobada conjunt: ni presentar-s'hi ni votar-hi, és a dir, l'abstenció activa en aquestes eleccions espanyoles. En un clima d'entesa i de futur. Que tenim molta feina pendent a casa nostra i res a fer a Espanya.

Presentació de Josep Guia a la Primera Escola d'Estiu de Solidaritat Catalana per la Independència

Aplec de Paret Delgada: Parlament de Josep Guia

Darrer diumenge de maig: Aplec de Paret Delgada. Construïm la independència

Com cada Darrer Diumenge de Maig des de fa més d'una dècada, el Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) organitza aquest Aplec del Camp de Tarragona, recuperant una tradició de mitjan segle XX. El punt de trobada és l'ermita de Paret Delgada, al terme municipal de la Selva del Camp (Baix Camp). Entre els parlaments d'enguany hi ha la de Mercè Ferrer-Argote, que ha estat candidata a regidora en les llistes de Solidaritat Catalana per la Independència (SCI) a la ciutat de Reus. Després hi parlarà Uriel Bertran, diputat del Subgrup de SI al Parlament del Principat, i conclourà Josep Guia, membre del CC del PSAN.

Un Primer de Maig per l'ocupació i contra les retallades socials

Lluny de revertir, les xifres de desocupació creixen constantment. Als Països Catalana aquest mes de maig comença amb 1.500.000 de treballadors sense-feina. La major part de les mobilitzacions d'aquest Primer de Maig, doncs, s'adrecen a la desocupació i a les retallades en els sistemes de protecció social.

- Palma, 11h30, des de la Plaça d'Espanya.
- Perpinyà, 12h, des de la Plaça de Catalunya.
- Girona, 12h30, davant de la Delegació de la Generalitat (antic Hospital de Santa Caterina).
- Barcelona, 17h, des dels Jardinets de Gràcia.
- Tarragona, 19h, des de la Plaça Imperial Tarraco.
- Lleida, 12h, des de la Plaça del Treball fins a la Plaça Sant Joan.
- Castelló, 11h, des de la Plaça de la Independència.
- València, 11h30, des de la Plaça de Sant Agustí.
- Alacant, 11h30, des de les esclaes de l'IES Jorge Juan.

Lluita 278 - Independència ara, del centre a la perifèria

3_Editorial

4_Els dies. Gener i febrer de 2011

6_ Sense senyal: el tancament de TV3 al País Valencià
_Toni Gisbert, coordinador d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV)

10_Dossier. La XIV Trobada. Independència, ara del centre a la perifèria
_El paper de la classe obrera en l’alliberament nacional
_Marçal Pié, membre del PSAN
_El Front Patriòtic, segons el marxisme d’alliberament nacional
_Josep Guia, del Comitè Executiu del PSAN
_La imprescindible política nacional
_Núria Cadenes, membre del PSAN i de l’Executiva Nacional de SI
_La proclamació de la independència: aspectes legals
_Alfons López Tena, diputat al Parlament de Catalunya per SI

18 _Debat. Drets humans i drets dels animals
_Tenen drets els animals? _Toni Infante, animalista i independentista
_La qüestió dels drets dels animals no-humans en el moviment animalista. _Dídac López, biòleg

20 _“Gdeim Izik ha estat la flama que després ha continuat en Tunísia i Egipte”
Entrevista a Mohamed el Mamun, delegat del Front Polisario
_Marc Candela

23 _Tot d’àmbit nacional. Llibres. De per riure



Han col·laborat en aquest número: Toni Gisbert, Marçal Pié, Josep Guia, Núria Cadenes, Alfons López Tena, Toni Infante, Dídac López, Mohamed el Mamun, Marc Candela, Francesc de Salem

Comunicat del PSAN en relació al rebuig a la Llei de declaració de la independència

Quan fa tot just tres dies que Barcelona i vint-i-una poblacions més tancaven la darrera onada de referèndums d’independència i demostraven que la força de l’independentisme creix a pas de gegant, els diputats de CiU han demostrat que el seu lloc és entre els espanyolistes i que el seu paper en l’alliberament nacional de Catalunya és justament impedir aquest alliberament. Mentre CiU demana calma i paciència respecte a la independència de Catalunya, vol aplicar a tota pressa reformes laborals regressives per a tots els treballadors i retallades al sistema sanitari i educatiu. Les mesures dites d'austeritat social són mesures de dreta i espanyolistes, perquè van contra els drets de la classe obrera i perquè accepten l’ofegament del colonialisme espanyol. Per això, la lluita contra aquestes mesures, executades pels governs autonòmics a Catalunya però dictades des d’Espanya, és la mateixa que la lluita d'independència. El PSAN constata que la classe obrera és qui està patint a primera línia la subjugació nacional a Espanya i França i que, en conseqüència, és en les classes populars i no en la burgesia on hi ha els components de força, energia i popularitat que portaran, mitjançant l'assoliment d'una majoria social, a l’acompliment del vot expressat en els referèndums per la independència. 14 d'abril de 2011 (Vuitanté aniversari de la proclamació de la República Catalana) Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans

El Parlament debatrà el 13 d'abril tres esmenes a la totalitat contra la llei de declaració de la independència

En la imatge, Uriel Bertran respon, el migdia de dimarts 12, als periodistes, en mig de la plantada ciutadana en pro de la Llei de declaració de la independència. Aquesta proposició de llei, presentada per Solidaritat, ha rebut tres esmenes a la totalitat per part del bloc espanyolista del Parlament del Principat (PSC-PSOE, PP, C's-Partit de la Ciutadania). La plantada s'inicià dilluns a la vesprada, si bé durant la nit només la pogueren continuar, davant l'oposició policial, els diputats López Tena, Bertran i Strubell, a més del vencedor de les primàries municipals de Solidaritat a Barcelona, Santiago Espot. La concentració continuarà fins demà a la tarda, una vegada el Parlament ja s'hagi pronunciat sobre les esmenes. L'aprovació de la llei dotaria el Parlament d'uns mecanismes per exercir el dret d'autodeterminació. Entre aquests mecanismes hi hauria la convocatòria d'una Assemblea de Representants de la Nació Catalana.

Acte de suport del PSAN i SI, per la consulta a Barcelona Decideix del 10 d'abril

En l’acte d’avui, organitzat pel PSAN a l’espai Vilaweb, han participat Jordi Babiano, militant del PSAN i Uriel Bertran, secretari general de Solidaritat Catalana per la Independència, amb l’objectiu de reforçar la participació del ciutadans en la convocatòria de Barcelona Decideix. Tots dos han exposat i han coincidit, des de les seves experiències personals, en la valoració positiva que ha representat en la societat civil les convocatòries per la independència que s’han realitzat al llarg de mes de dos anys. Uriel Bertran a conclòs que després de la sensibilització existent vers la independència i per l’evolució lògica d’avançar en la possible consecució d’aquesta, cal plantejar i entrar en el “com” aconseguir-la. Per això, va dir, cal treballar conjuntament la societat civil i els representants institucionals en l’estudi de les matèries que tant a nivell intern polític com a nivell internacional és necessari plantejar per tenir èxit. La concentració del passat dia 2 d’abril a la pl de Sant Jaume, va ser l’inici d’una primera prova de força. Uriel Bertan, va considerar l’evolució positiva que, de moment, ha tingut CiU en el Parlament, pel fet de no oposar-se al tràmit parlamentari inicial de la Proposició de Llei per la Independència de Catalunya, presentada per Solidaritat Catalana per la Independència.

Al carrer i al Parlament: un sí a la independència

Aquesta serà la idea que exposaran Jordi Babiano (PSAN) i Uriel Bertran (Solidaritat per la Independència) a l'espai Vilaweb demà a les 7 del vespre. El proper diumenge 10 d'abril serà la jornada de votació del referèndum popular sobre la independència organitzat des de Barcelona Decideix. Alhora, en les properes setmanes, els diputats del Parlament del Principat hauran de pronunciar-se sobre la proposició de llei de declaració d'independència, que estableix els mecanismes per a l'exercici del dret d'autodeterminació del poble català a través d'una Assemblea de Representants de la Nació Catalana.

La Plaça Sant Jaume acull un míting en pro de la Llei de la Independència

En les properes setmanes, la proposició de llei sobre la declaració unilateral de la independència, presentada pel Subgrup de Solidaritat per la Independència, serà debatuda al Parlament del Principat. Els darrers moviments de l'entorn de CiU, amb el vot públic dels presidents Jordi Pujol i Artur Mas en pro de la independència en la consulta popular organitzada per Barcelona Decideix, fan pensar en la possibilitat que la proposició de llei prosperi. En tot cas, els organitzadors de l'acte i els parlaments han coincidit en la necessitat d'una mobilització popular contínua per aconseguir avançar en el full de ruta cap a la plena independència de la nació catalana completa.

Lluita 277 - D'on ve la crisi? La construcció d'una explicació falsejada

3_ Editorial 4_ Els dies. Novembre i desembre de 2010 6_La nació_ Solidaritat per la Independència s'organitza al País Valencià _Josep Guia, Comitè Executiu del PSAN _9 Internacional Any nou, iniciatives noves _Arantza Urkaregi, membre de l'Esquerra Abertzale _11 Dossier. D'on ve la crisi? La construcció d'una explicació falsejada _Enfonsar-se amb Espanya _Francesc de Salem, sociòleg _"El deute públic és una conseqüència de la crisi i no la seva causa" _Entrevista a Miren Etxezarreta, catedràtica emèrita d'Economia Aplicada de la UAB _Núria Cadenes _17 El tema _L'aeroport de Barcelona, un exemple més d'espoliació franquista _Jordi Moners, assagista i historiador _18 Debat. Wikileaks: periodisme i poder en l'era d'Internet _Wikileaks: un punt d'inflexió _Enric Borràs, periodista _Com controlar l'anarquia _Josep Giménez, periodista _20 El poble _Les consultes populars, una eina per avançar en la participació democràtica i en el dret de decidir _Antoni Noguera, secretari de comunicació del PSM-Entesa Nacionalista _22 Història _Història i present: Martí "l'Humà" com a exemple _David Garrido, historiador _23 Tot d'àmbit nacional. Música. De per riure

14a Trobada de Formació i Organització del PSAN: la independència, ara

Aquest cap de setmana, el Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) ha celebrat la 14a Trobada de Formació i Organització que, amb una periodicitat anual des del 1998, vol ser un espai d'encontre i de debat per a la independentisme català. La primera ponència de la Trobada fou a càrrec de Marçal Pié que parlà del paper històric jugat per la classe treballadora catalana en el moviment d'alliberament nacional, i el rol central que ha de jugar-hi en la consecució de la independència i unitat de tot Catalunya. Seguidament, Josep Guia exposà la visió del front patriòtic des del marxisme d'alliberament nacional que propugna el PSAN. Per Josep Guia cal distingir entre allò que és el front patriòtic (la unitat per la independència) de les propostes d'unitat dels independentistes. Núria Cadenes, en la seva intervenció, insistí en la reunificació de la nació completa com a component ineludible del front patriòtic. La quarta ponència fou realitzada per Pau Caparrós i Gaspar Jordan, que feren un resum de l'impacte que té la forta crisi econòmica en l'articulació de l'espai productiu dels Països Catalans. El diumenge, la ponència de cloenda, ha correspost a Alfons López Tena, diputat de Solidaritat Catalana per la Independència al Parlament del Principat. López Tena ha fet una exposició de les bases jurídiques de la consecució de la independència catalana, bo i reconeixent que els fets jurídics sempre responen a una transformació política prèvia.

Independència ara, del centre a la perifèria (14a Trobada de Formació i Organització, 12-13 de març del 2011, Alberg Jaume I, l’Espluga de Francolí)

Els darrers anys, l’independentisme ha viscut un augment progressiu de la seva base social: primer, amb l’extensió de la reivindicació del dret de decidir; segon, amb la multiplicació de les consultes locals per la independència; i, tercer, amb l’emergència de la coalició Solidaritat Catalana per la Independència, en la qual participa el PSAN, amb l’objectiu d’impulsar l’expressió política de l’independentisme de ruptura amb la gestió autonòmica i de garantir-ne perspectiva i implantació nacional completes.

En aquest context, cal debatre i actualitzar els elements fonamentals de l’estratègia independentista, particularment el paper de la classe treballadora en aquest procés, la proposta de Front Patriòtic per a fer possible la independència, i el caràcter necessàriament nacional
d’aquesta lluita. En aquest sentit, el PSAN, com a partit de l’independentisme històric, és l’instrument que permet la continuïtat entre aquest i el nou independentisme emergent, cada vegada més majoritari, alhora que és garantia perquè es mantingui l’àmbit nacional complet i la condició d’esquerres en un Front Patriòtic que guanya espai de manera ferma.

Programa

Divendres 11 març 2011

21.00 Arribada i allotjament

Dissabte 12 març 2011

8.30 Esmorzar

9.30 Benvinguda a la Trobada

10.00 Primera sessió: “El paper de la classe obrera en l’alliberament nacional”, a càrrec de Marçal Pié, membre del PSAN

12.00 Pausa

12.30 Segona sessió: “El Front Patriòtic, segons el marxisme d’alliberament nacional”, a càrrec de Josep Guia, membre del PSAN

14.30 Dinar

16.30 Tercera sessió: “Del centre a la perifèria: la reunificació nacional de tot Catalunya”, a càrrec de Núria Cadenes, membre del PSAN

18.00 Quarta sessió: Taller: “Dades de l’espoliació econòmica de la nació catalana”, a càrrec de Pau Caparrós, sociòleg, i Gaspar Jordan, dissenyador

20.30 Sopar

Diumenge 13 març 2011

8.30 Esmorzar

10.30 Visites opcionals a l’Espluga de Francolí o el Monestir de Poblet

12.00 Cinquena sessió: “La proclamació de la independència: aspectes legals (nacionals i internacionals)”, a càrrec d’Alfons López Tena, diputat al Parlament de Catalunya per Solidaritat Catalana per la Independència

14.00. Dinar i comiat

Inscripció

La Trobada tindrà lloc el Dissabte 12 i diumenge 13 de març de 2011. Alberg Jaume I de l’Espluga de Francolí

Per poder participar-hi, cal fer la inscripció abans del 8 de març (hi ha una quantitat limitada de places)

La reserva implica:
Ingressar el preu d’inscripció en el compte corrent que s’indica, tot fent constar nom i cognoms

Preu d’inscripció: 60 euros (preu únic)

Inclou: l’allotjament, els menjars (esmorzar, dinar i sopar de dissabte i esmorzar de diumenge) i el dinar de diumenge.

No inclou: el transport i el sopar de divendres

Us preguem que presenteu el rebut de l’ingrés bancari a la Trobada

Nota: els joves que tinguin dificultats econòmiques quant al preu d’inscripció, poden obtenir beques parcials

Butlleta d’inscripció

Podeu fer-nos arribar aquesta butlleta a l’adreça de correu-e psan@psan.cat

Nom i cognoms__________

Any de naixement_______ Telf __________ Professió_________

Adreça__________

Població____________ Codi postal_____________

Comarca__________ Correu electrònic___________

Ets membre d’alguna organització?___ Indica quina__________.

PSAN

Apartat 95037. 08080. Barcelona

Apartat 11. 46080. València

www.psan.cat • psan@psan.cat

Dades bancàries

Compte corrent on cal fer els ingressos:
Entitat 2100 (la Caixa)
Oficina 0727 – 83 – 0200175641
Titular: PSAN

Us preguem que presenteu el rebut de l’ingrés bancari a la Trobada
Nota: els joves que tinguin dificultats econòmiques quant al preu d’inscripció, poden obtenir beques parcials

Aturem el genocidi cultural contra el català

El tancament imperatiu dels repetidors de TV3 al País Valencià és un dels atemptats més grans contra la llengua catalana que s'han produït mai. TV3 és l'única televisió, entre centenars, que poden veure els valencians íntegrament en la seva llengua.

En ple segle XXI, el de l'era digital i les comunicacions per satèl·lit que abasten el món global, l'espanyolisme ferotge impedeix que una televisió que s'emet a Barcelona es pugui veure a València. A més, en plena construcció democràtica d'Europa, no tenen por al ridícul, com quan varen prohibir parlar per telèfon o enviar telegrames en català. Saben que el fan, però és més fort l'interès d'anihilar-nos.

L'imperialisme espanyol, doncs, no és privatiu de l'Antic Règim dels segles XVIII i XIX, ni de les dictadures del segle XX. L'ocupació borbònica del començament del XVIII va començar pel País Valencià i, 300 anys després, aquesta nova invasió espanyolitzadora també. Volen destruir tot el que sigui català: llengua, cultura, formes de vida, relacions de treball, costums, economia, festes, comunicacions...

La responsabilitat directa d'aquesta actitud totalitària és del PP, el partit hereu del franquisme, però també ho és del mateix govern espanyol del PSOE, que no ha fet res per impedir-ho, i de la Generalitat de CiU, que és dòcil als dos primers. Tots ells són denunciables com autors de crims contra la humanitat, en tant que responsables d'un genocidi cultural evident i constatable.

Cal que defensem la integritat de la llengua, la cultura i la nació catalanes. Ens cal, més que mai, la independència.

17 de febrer de 2011

Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans

Els precedents socials i polítics de la Batalla de Monjuïc del 1641

El 26 de gener del 1641, l'exèrcit espanyol fou derrotat en el decurs d'una ofensiva realitzada per reprendre la Barcelona que s'havia alçat durant el Corpus del 1640. Ja en els anys 1930, la data del 26 de gener havia estat commemorada com una diada nacional. També recordant la mort en combat d'en Martí Marcó, el 26 de gener del 1979, l'independentisme commemora la Diada del Soldat Català en aquesta data. Enguany, el PSAN ha organitzat una xerrada, des del Castell de Montjuïc estant, en commemoració de la Batalla de Montjuïc, de la qual aquesta setmana s'han acomplert els 370 anys. Jordi Moners ha fet una completa exposició del recorregut que l'exèrcit castellà, comandat pel marquès de Los Vélez, va fer per arribar des del Baix Aragó fins a Barcelona. L'expedició havia de posar fi a la revolta popular i institucional desencadenada des del Corpus del 1640, i que havia convertit el Principat en una República Catalana, sota la protecció del Rei Cristianíssim. Per Moners, la revolució catalana del 1640 era una resposta contra les agressions d'una monarquia hispànica que tendia creixentment a l'absolutisme i a la uniformització (la Unió d'Armes, el memorial del comte-duc d'Olivares). Alhora, la revolta del 1640 s'explica també per les relacions entre les classes socials de l'època. Mentre l'alta noblesa queda arrenglerada amb la monarquia hispànica, la petita noblesa (particularment, la del Pirineu i Pre-Pirineu) i les capes urbanes se'n distancien progressivament. L'esclat de la revolta, però, no es fa definitiu fins que entra en acció la pagesia. La victòria de Montjuïc no impedí, ans accelerà, la conversió de la República Catalana en un terreny de disputa entre les monarquies castellana i francesa. La fi de la guerra suposà la participació del Principat i l'assimilació dels Comtats de Rosselló i Cerdanya al Regne de França. El Sis-cents català, però, deixarà una forta petjada en l'evolució històrica posterior, fins més enllà de la Guerra del 1707-1715.

Dia del Soldat Català: Jordi Moners parla a Montjuïc sobre la batalla del 26 de gener de 1641

València acull l'acte de presentació de Solidaritat per la Independència al País Valencià

Més de 300 persones han assistit avui a la presentació de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) a València. En l'acte, que ha tingut lloc a l'Hotel Astoria, els integrants de la formació han explicat el seu projecte polític i han assenyalat la independència com la única via possible per solucionar els problemes polítics i econòmics que pateixen els Països Catalans.

En la seua intervenció, Joan Laporta ha insistit en l'esgotament de la via autonòmica, i ha apostat clarament per la independència dels Països Catalans. "Tenim dret a viure millor, amb normalitat, i a que s'acabe l'espoli fiscal. I això només s'aconseguirà amb la independència", ha assegurat el líder de SI. Laporta també ha destacat que encara queda molta feina per fer, i per això ha encoratjat els centenars de simpatitzants valencians, perquè treballen pel projecte polític de SI al País Valencià.

D'altra banda, Josep Guia, membre del PSAN i integrant de la llista de SI per Barcelona, ha explicat que "aquest és un moment històric per al País. S'inicia un nou cicle de normalitat política".

En l'acte també han intervingut els diputats de SI al Parlament de Catalunya, Alfons López Tena, Uriel Bertran i Antoni Strubell, a més de les escriptores Isabel-Clara Simó i Núria Cadenes.
López Tena ha esmentat les possibilitats legals de la declaració unilateral d'independència, i ha animat els adherents valencians a seguir engrandint el projecte de Solidaritat.

L'acte ha conclòs amb la interpretació de la Moixeranga. Tot i les amenaces prèvies d'alguns grups radicals d'ultradreta, publicades durant aquesta setmana a diversos mitjans de comunicació, l'acte ha transcorregut amb plena normalitat.

Tot seguit s'ha celebrat un dinar de germanor, en el transcurs del qual les penyes barcelonistes de València i La Marina han homenatjat Joan Laporta per la seua tasca al capdavant del FC Barcelona. El president de les penyes, Salva Torres, ha explicat que volen agrair la tasca que Joan Laporta ha fet per les penyes valencianes.

A final del mes de febrer SI celebrarà el seu congrès, en el qual es dissenyarà el futur projecte electoral per a les eleccions municipals i autonòmiques.

Presentació de Solidaritat Catalana per la Independència a València!!!

Acte de presentació de Solidaritat Catalana per la Independència a València el dia 23 de gener a les 11:30 a l'Hotel Astoria de València a la plaça de Sant Jordi (actualment Rodrigo Batet)

Amb les intervencions de:


* Josep Guia (Candidat de SI per Barcelona i membre del PSAN)

* Isabel Clara Simó (Candidata de SI per Barcelona)

* Toni Strubell (Diputat de SI per Girona)

* Núria Cadenes (Candidata de SI per Girona i membre del PSAN)

* Uriel Bertran (Diputat de SI per Barcelona)

* Alfons López-Tena (Diputat de SI per Barcelona)

* Joan Laporta (Diputat de SI per Barcelona)


Conduirà l’acte la periodista Adelaida Ferre

Roda de premsa de Solidaritat a València

Avui s’ha celebrat una roda de premsa per donar a conèixer el projecte polític de Solidaritat per la Independència i convocar l’acte de presentació que tindrà lloc el dia 23 de gener, diumenge, a València.
En la roda de premsa han intervingut Alfons López Tena, diputat de SI al Parlament de Catalunya, Núria Cadenes, membre del PSAN, Oriol Sallas, coordinador de política municipal de SI, i Josep Guia, membre del PSAN.

S’han tractat els següents temes:

1) L’acte de presentació del dia 23 de gener, que constarà de tres parts:
a) Concentració a la Plaça de Rodrigo Botet , de benvinguda a Joan Laporta i els altres diputats de SI, per a la qual cosa s’ha presentat la preceptiva comunicació a la Delegació del Govern i, en conseqüència, no pot produir-se a la plaça, segons la llei, cap altra concentració.
b) Els parlaments a la sala gran de l’Hotel Astòria on intervindran , per aquest ordre, Josep Guia, Isabel Clara Simó, Antoni Strubell, Núria Cadenes, Uriel Bertran, Alfons López Tena i Joan Laporta.
c) Dinar al menjador del mateix hotel, en el transcurs del qual penyes barcelonistes valencianes faran un acte d’homenatge a Joan Laporta, per la seua excel·lent gestió com a president del FCB.

2) Després de la presentació del dia 23 tindran lloc reunions territorials a totes les comarques del País Valencià, per tal d’organitzar la implicació dels adherents i simpatitzants en el nou projecte polític.

3) Quant a les eleccions del proper mes de maig, SI prendrà la decisió de quina és la seua postura al respecte després de constituir la Coordinadora territorial del País Valencià i de participar, els membres valencians, en el primer Congrés Nacional de SI, a finals de febrer.

València, 18 de gener de 2011

Comunicat del PSAN sobre la nova situació política d'Euskal Herria

El PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans), davant del darrer comunicat de l'organització armada d'alliberament nacional ETA i de la nova situació política existent a Euskal Herria, manifesta:

1.- Que el comunicat és el reconeixement públic, per part d'ETA, de la seva implicació en el nou procés polític protagonitzat per l’esquerra independentista. L’Alto el foc "permanent, general i verificable" es una passa endavant en la pacificació del poble basc.

2.- Que és inadmissible que l'estat espanyol continuï negant el dret democràtic de participació política a una bona part del poble basc, amb la finalitat de beneficiar electoralment el PSOE i el PP i de facilitar, així, llur ocupació il·legítima de les institucions autonòmiques.

3.- Que les institucions europees haurien d'intervenir en favor de la pau i la democràcia, sancionant l'estat espanyol i obligant-lo a respectar el lliure exercici del dret d'autodeterminació dels pobles basc i català.

Gora Euskadi Askatuta! - Visca Catalunya lliure!

13 de gener de 2011

Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans