El PSAN davant la convocatòria de vaga general del 29 de setembre

[Article editorial de la revista Lluita]

Va ser la Coordinadora Obrera Sindical (COS) un dels primers sindicats que va defensar la necessitat de convocar una vaga general al nostre país. L'agudització de la crisi econòmica feia previsible que, a més de ser la classe treballadora qui patiria més les conseqüències d'atur, pobresa i fam, segons la lògica capitalista, aviat vindrien actuacions polítiques i econòmiques dels governs que serien desfavorables per als treballadors i favorables per als empresaris i els financers. En efecte, tot això ja ha començat a arribar i ja s'ha fet evident, una vegada més, de quin cantó governen els conservadors, els liberals i els socialdemòcrates: a favor sempre dels empresaris i els financers.

Tant la gestació i les causes de la crisi com les mesures posteriors han posat de manifest, de forma descarada, l'essència explotadora (de l'home per l'home) de la societat capitalista, amb tot el cinisme i tota la poca vergonya, sense moral i sense dissimulació. Fins a tal punt ha estat així, que els sindicats dòcils i dependents dels governs no han tingut altre remei que assumir la convocatòria de vaga general. A contracor, potser, i amb la recança de no ser prou seguits. Al capdavall, s'han dedicat durant tants anys a derrotar mentalment la classe obrera i a desmobilitzar-la que, en arribar al punt actual, ja no saben on pondre, és a dir, si continuar a l'ombra del govern que els paga o fer un gest de vaga d'acord amb les necessitats i els interessos dels treballadors. Sembla que, finalment, i amb retard, han optat per aquesta segona vinculació, per un dia (de vaga), si més no.

Nosaltres, independentistes i comunistes catalans, anirem a la vaga i volem que la vaga sigui un èxit i una expressió de mobilització i de força de la classe obrera. Que els capitalistes i els seus governs tinguin una mica de por i de respecte envers la classe hegemònica, que no encara dominant, del món actual. Que sàpiguen que no poden robar el fruit del treball de la majoria de la societat en benefici propi, impunement i sense límits. Que pensin que, algun dia, hauran de seure als bancs dels acusats de la història, i no de forma retòrica sinó per pagar en vida penes concretes de presó i confiscació dels béns adquirits en mal guany.

Un Onze per la independència i la unitat nacionals

L'acte central del PSAN (divendres dia 10, a l'Espai Vilaweb) per l'Onze de Setembre del 2010 comptà amb la participació de Marc Sallas (CUP). L'acte fou presentat per Cesc Invernon, que resumí la situació actual, fent èmfasi en el creixement del moviment per l'autodeterminació. Per Marc Sallas, la clau del moment present és saber organitzar l'esquerra independentista i la unitat popular. És a partir d'aquesta organització que hom pot impulsar un moviment per la independència, de signe més inclusiu, i que adopti una actitud de ruptura envers les institucions existents. Sallas contrasta aquest moviment per la independència als independentismes que prioritzen com a via preeminent una via de reforma institucional.

Josep Guia va parlar dels possibles escenaris en els quals pot tenir lloc una 'proclamació de la independència' a curt o mitjà termini. Per l'esquerra independentista, caldria treballar per una proclamació de la independència d'abast nacional. En conseqüència, l'Assemblea de Representants Electes que iniciaria el procés, hauria d'incorporar representants de tota la nació. Per Guia, seria un error restringir-se territorialment al Principat ja d'entrada. En aquest sentit, ha recordar que el Principat, quan va sol, sempre perd. O, per dir-ho d'una altra manera, que les propostes nacionals que tenen com a marc territorial exclusiu el Principat acaben absorbides per Espanya.

L'endemà ens ha deixat una Diada marcada pels esdeveniments dels darrers mesos (les consultes sobre la independència, la manifestació del 10 de juliol, l'evolució independentista de sectors sobiranistes, etc.). Al matí hi ha hagut al Fossar una protesta contra la prohibició d'actes de solidaritat amb els presos polítics. A la tarda, la manifestació ha arrencat de Plaça Urquinaona a quarts de sis, amb el bloc de l'esquerra independentista, en el qual ha participat el PSAN.

L'Onze de Setembre del 2010

- 10/09/2010, a les 19.00 h. Espai Vilaweb (carrer Ferlandina, 43; Barcelona). Debat presencial, amb intervencions de Marc Sallas (CUP), Josep Guia i Cesc Invernon.
- 10/09/2010, a les 22.00 h. Parlament de Josep Guia al Fossar de les Moreres.
- 11/09/2010, tot el matí. Parades al Fossar de les Moreres i a la Rambla de Sant Pere a l'alçada del monument a Rafael de Casanoves.
- 11/09/2010, a les 17.00 h. Manifestació a Plaça Urquinaona.

Declaració del PSAN davant l'11 de setembre de 2010

Després d’un any de creixents reivindicacions d’independència arreu de la nostra nació, de caire municipal i cívic, hom vol fer un pas endavant aprofitant les properes eleccions autonòmiques al Principat. Però aquesta és una bugada que ens pot fer perdre un llençol: ni més ni menys que la integritat territorial de la nació catalana.

Les diverses candidatures que es perfilen i els reclamen com a independentistes se n’obliden d’allò que ha estat una constant de l’independentisme català: la defensa de l’àmbit nacional complet “de Països Catalans”. Es pensen que faran més bondat i més camí amb aquesta restricció mental i política? Es pensen que serà més factible la independeència de només el Principat amb aquesta claudicació ja d’entrada?

El PSAN denuncia la manca de propostes programàtiques per a la independència de Catalunya, de la Catalunya completa, que tenen les opcions electoral anunciades. Propostes concretes, amb contingut i calendari. i no allò merament ornamental d’incloure catalans perifèrics a les llistes (com els autonomistes, que hi posen andalusos) o allò altre, més insidiós, d’autoconsiderar-se propietaris i administradors de la condició nacional catalana i prometre que la “concediran” a tots els perifèrics (de fora del Principat) que la sol·licitin.

El PSAN pot entendre la no priorització de la reivindicació del socialisme en aquesta fase “transversal” de la lluita comuna per la independència, però no renuncia a fer-ne una anàlisi marxista de les actituds i els posicionaments. En aquest sentit, manifestem que el bandejament de la reivindicació de la integritat territorial nacional catalana respon a uns condicionaments de classe (burgesa) i és fruit de l’escorament dretà i dretanitzant de la lluita.

D’altra banda, reivindicar, d’entrada ja, només el Principat implica no obtenir ni el Principat, com tantes vegades ha passat al llarg de la història. És a dir, que tant per principi i per dignitat nacionals com per estratègia i tàctica polítiques, cal reclamar la independència de tot Catalunya. I propostes programàtiques concretes n’hi ha per fer-ho i per articular-ne el procés.

Així doncs, el PSAN crida tots els qui estimen i volen una pàtria lliure i completa que exigeixin l’assumpció programàtica (no retòrica ni testimonial) dels dos eixos bàsics de l’independentisme català: la unitat nacional i la independència.