Enguany hem de comptar l’esgarrifosa xifra de 350 anys des que França va arrencar la més vella part de Catalunya de la resta. La qual no hagués permès aquesta pèrdua, ni llavors, ni durant tants anys, si no fos per l’afogadora subjecció espanyola.
D’ençà que el destí de Catalunya es troba en mans estrangeres que el nostre lliure desenvolupament nacional, social i econòmic s’ha vist segat, negat i en tot cas limitat per tots els mitjans. Lleis forasteres han vingut a fer-se valdre a casa nostra i han estat causa de dotzenes de revoltes i guerres. Violents enfrontaments socials indestriables de la realitat de dominació nacional i sempre agreujats per aquesta.
Tenim avui un país mal comunicat, empobrit econòmicament i impotent, una vegada més, per a poder redreçar la situació i tornar a ser senyor de si mateix.
Des de la Revolta dels Angelets a les lluites obreres de principis del s. XX i des dels maulets als independentistes d’avui, han estat molts els que s’han mantingut ferms. Però ja no ens podem limitar a anar lloant ferms catalans mentre Catalunya és empesa a la mort. No podem oblidar les incomptables revoltes dels nostres millors homes i dones contra l’ocupant, però tampoc el constant avanç d’aquest.
Cal doncs, arrabassar a les classes dominants el lideratge polític de Catalunya bastint les bases del futur estat català. Bases que han de ser per a tots els catalans i promogudes des d’arreu de Catalunya. Per això cridem a tots els treballadors catalans sotmesos per França a incorporar-se a l’alliberadora lluita de refer Catalunya.
VISCA CATALUNYA!
divendres, 30 d’octubre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada