El 26 de gener del 1641, l'exèrcit espanyol fou derrotat en el decurs d'una ofensiva realitzada per reprendre la Barcelona que s'havia alçat durant el Corpus del 1640. Ja en els anys 1930, la data del 26 de gener havia estat commemorada com una diada nacional. També recordant la mort en combat d'en Martí Marcó, el 26 de gener del 1979, l'independentisme commemora la Diada del Soldat Català en aquesta data. Enguany, el PSAN ha organitzat una xerrada, des del Castell de Montjuïc estant, en commemoració de la Batalla de Montjuïc, de la qual aquesta setmana s'han acomplert els 370 anys. Jordi Moners ha fet una completa exposició del recorregut que l'exèrcit castellà, comandat pel marquès de Los Vélez, va fer per arribar des del Baix Aragó fins a Barcelona. L'expedició havia de posar fi a la revolta popular i institucional desencadenada des del Corpus del 1640, i que havia convertit el Principat en una República Catalana, sota la protecció del Rei Cristianíssim. Per Moners, la revolució catalana del 1640 era una resposta contra les agressions d'una monarquia hispànica que tendia creixentment a l'absolutisme i a la uniformització (la Unió d'Armes, el memorial del comte-duc d'Olivares). Alhora, la revolta del 1640 s'explica també per les relacions entre les classes socials de l'època. Mentre l'alta noblesa queda arrenglerada amb la monarquia hispànica, la petita noblesa (particularment, la del Pirineu i Pre-Pirineu) i les capes urbanes se'n distancien progressivament. L'esclat de la revolta, però, no es fa definitiu fins que entra en acció la pagesia. La victòria de Montjuïc no impedí, ans accelerà, la conversió de la República Catalana en un terreny de disputa entre les monarquies castellana i francesa. La fi de la guerra suposà la participació del Principat i l'assimilació dels Comtats de Rosselló i Cerdanya al Regne de França. El Sis-cents català, però, deixarà una forta petjada en l'evolució històrica posterior, fins més enllà de la Guerra del 1707-1715.
diumenge, 30 de gener del 2011
Els precedents socials i polítics de la Batalla de Monjuïc del 1641
El 26 de gener del 1641, l'exèrcit espanyol fou derrotat en el decurs d'una ofensiva realitzada per reprendre la Barcelona que s'havia alçat durant el Corpus del 1640. Ja en els anys 1930, la data del 26 de gener havia estat commemorada com una diada nacional. També recordant la mort en combat d'en Martí Marcó, el 26 de gener del 1979, l'independentisme commemora la Diada del Soldat Català en aquesta data. Enguany, el PSAN ha organitzat una xerrada, des del Castell de Montjuïc estant, en commemoració de la Batalla de Montjuïc, de la qual aquesta setmana s'han acomplert els 370 anys. Jordi Moners ha fet una completa exposició del recorregut que l'exèrcit castellà, comandat pel marquès de Los Vélez, va fer per arribar des del Baix Aragó fins a Barcelona. L'expedició havia de posar fi a la revolta popular i institucional desencadenada des del Corpus del 1640, i que havia convertit el Principat en una República Catalana, sota la protecció del Rei Cristianíssim. Per Moners, la revolució catalana del 1640 era una resposta contra les agressions d'una monarquia hispànica que tendia creixentment a l'absolutisme i a la uniformització (la Unió d'Armes, el memorial del comte-duc d'Olivares). Alhora, la revolta del 1640 s'explica també per les relacions entre les classes socials de l'època. Mentre l'alta noblesa queda arrenglerada amb la monarquia hispànica, la petita noblesa (particularment, la del Pirineu i Pre-Pirineu) i les capes urbanes se'n distancien progressivament. L'esclat de la revolta, però, no es fa definitiu fins que entra en acció la pagesia. La victòria de Montjuïc no impedí, ans accelerà, la conversió de la República Catalana en un terreny de disputa entre les monarquies castellana i francesa. La fi de la guerra suposà la participació del Principat i l'assimilació dels Comtats de Rosselló i Cerdanya al Regne de França. El Sis-cents català, però, deixarà una forta petjada en l'evolució històrica posterior, fins més enllà de la Guerra del 1707-1715.
dilluns, 24 de gener del 2011
diumenge, 23 de gener del 2011
València acull l'acte de presentació de Solidaritat per la Independència al País Valencià
Més de 300 persones han assistit avui a la presentació de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) a València. En l'acte, que ha tingut lloc a l'Hotel Astoria, els integrants de la formació han explicat el seu projecte polític i han assenyalat la independència com la única via possible per solucionar els problemes polítics i econòmics que pateixen els Països Catalans.
En la seua intervenció, Joan Laporta ha insistit en l'esgotament de la via autonòmica, i ha apostat clarament per la independència dels Països Catalans. "Tenim dret a viure millor, amb normalitat, i a que s'acabe l'espoli fiscal. I això només s'aconseguirà amb la independència", ha assegurat el líder de SI. Laporta també ha destacat que encara queda molta feina per fer, i per això ha encoratjat els centenars de simpatitzants valencians, perquè treballen pel projecte polític de SI al País Valencià.
D'altra banda, Josep Guia, membre del PSAN i integrant de la llista de SI per Barcelona, ha explicat que "aquest és un moment històric per al País. S'inicia un nou cicle de normalitat política".
En l'acte també han intervingut els diputats de SI al Parlament de Catalunya, Alfons López Tena, Uriel Bertran i Antoni Strubell, a més de les escriptores Isabel-Clara Simó i Núria Cadenes.
López Tena ha esmentat les possibilitats legals de la declaració unilateral d'independència, i ha animat els adherents valencians a seguir engrandint el projecte de Solidaritat.
L'acte ha conclòs amb la interpretació de la Moixeranga. Tot i les amenaces prèvies d'alguns grups radicals d'ultradreta, publicades durant aquesta setmana a diversos mitjans de comunicació, l'acte ha transcorregut amb plena normalitat.
Tot seguit s'ha celebrat un dinar de germanor, en el transcurs del qual les penyes barcelonistes de València i La Marina han homenatjat Joan Laporta per la seua tasca al capdavant del FC Barcelona. El president de les penyes, Salva Torres, ha explicat que volen agrair la tasca que Joan Laporta ha fet per les penyes valencianes.
A final del mes de febrer SI celebrarà el seu congrès, en el qual es dissenyarà el futur projecte electoral per a les eleccions municipals i autonòmiques.
dimecres, 19 de gener del 2011
Presentació de Solidaritat Catalana per la Independència a València!!!
Acte de presentació de Solidaritat Catalana per la Independència a València el dia 23 de gener a les 11:30 a l'Hotel Astoria de València a la plaça de Sant Jordi (actualment Rodrigo Batet)
Amb les intervencions de:
* Josep Guia (Candidat de SI per Barcelona i membre del PSAN)
* Isabel Clara Simó (Candidata de SI per Barcelona)
* Toni Strubell (Diputat de SI per Girona)
* Núria Cadenes (Candidata de SI per Girona i membre del PSAN)
* Uriel Bertran (Diputat de SI per Barcelona)
* Alfons López-Tena (Diputat de SI per Barcelona)
* Joan Laporta (Diputat de SI per Barcelona)
Conduirà l’acte la periodista Adelaida Ferre
dimarts, 18 de gener del 2011
Roda de premsa de Solidaritat a València
Avui s’ha celebrat una roda de premsa per donar a conèixer el projecte polític de Solidaritat per la Independència i convocar l’acte de presentació que tindrà lloc el dia 23 de gener, diumenge, a València.En la roda de premsa han intervingut Alfons López Tena, diputat de SI al Parlament de Catalunya, Núria Cadenes, membre del PSAN, Oriol Sallas, coordinador de política municipal de SI, i Josep Guia, membre del PSAN.
S’han tractat els següents temes:
1) L’acte de presentació del dia 23 de gener, que constarà de tres parts:
a) Concentració a la Plaça de Rodrigo Botet , de benvinguda a Joan Laporta i els altres diputats de SI, per a la qual cosa s’ha presentat la preceptiva comunicació a la Delegació del Govern i, en conseqüència, no pot produir-se a la plaça, segons la llei, cap altra concentració.
b) Els parlaments a la sala gran de l’Hotel Astòria on intervindran , per aquest ordre, Josep Guia, Isabel Clara Simó, Antoni Strubell, Núria Cadenes, Uriel Bertran, Alfons López Tena i Joan Laporta.
c) Dinar al menjador del mateix hotel, en el transcurs del qual penyes barcelonistes valencianes faran un acte d’homenatge a Joan Laporta, per la seua excel·lent gestió com a president del FCB.
2) Després de la presentació del dia 23 tindran lloc reunions territorials a totes les comarques del País Valencià, per tal d’organitzar la implicació dels adherents i simpatitzants en el nou projecte polític.
3) Quant a les eleccions del proper mes de maig, SI prendrà la decisió de quina és la seua postura al respecte després de constituir la Coordinadora territorial del País Valencià i de participar, els membres valencians, en el primer Congrés Nacional de SI, a finals de febrer.
València, 18 de gener de 2011
dijous, 13 de gener del 2011
Comunicat del PSAN sobre la nova situació política d'Euskal Herria
El PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans), davant del darrer comunicat de l'organització armada d'alliberament nacional ETA i de la nova situació política existent a Euskal Herria, manifesta:
1.- Que el comunicat és el reconeixement públic, per part d'ETA, de la seva implicació en el nou procés polític protagonitzat per l’esquerra independentista. L’Alto el foc "permanent, general i verificable" es una passa endavant en la pacificació del poble basc.
2.- Que és inadmissible que l'estat espanyol continuï negant el dret democràtic de participació política a una bona part del poble basc, amb la finalitat de beneficiar electoralment el PSOE i el PP i de facilitar, així, llur ocupació il·legítima de les institucions autonòmiques.
3.- Que les institucions europees haurien d'intervenir en favor de la pau i la democràcia, sancionant l'estat espanyol i obligant-lo a respectar el lliure exercici del dret d'autodeterminació dels pobles basc i català.
Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans
1.- Que el comunicat és el reconeixement públic, per part d'ETA, de la seva implicació en el nou procés polític protagonitzat per l’esquerra independentista. L’Alto el foc "permanent, general i verificable" es una passa endavant en la pacificació del poble basc.
2.- Que és inadmissible que l'estat espanyol continuï negant el dret democràtic de participació política a una bona part del poble basc, amb la finalitat de beneficiar electoralment el PSOE i el PP i de facilitar, així, llur ocupació il·legítima de les institucions autonòmiques.
3.- Que les institucions europees haurien d'intervenir en favor de la pau i la democràcia, sancionant l'estat espanyol i obligant-lo a respectar el lliure exercici del dret d'autodeterminació dels pobles basc i català.
Gora Euskadi Askatuta! - Visca Catalunya lliure!
13 de gener de 2011
Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
