Ja n'hi ha prou de suportar França

El dissabte 3 de novembre sortirà de la Plaça de Catalunya de Perpinyà, a les 16.00, la manifestació commemorativa d'aquesta diada, que conclourà el seu recorregut davant de Castellet. Aquest és el manifest que ha editat el PSAN amb motiu de l'efemèride

JA N’HI HA PROU DE SUPORTAR FRANÇA

Fa a la vora de 350 anys del maleït Tractat dels Pirineus i n’hi ha que ja estem tips d’anar sumant anys de commemoració i d’anar fent llistats de perjudicis contra Catalunya.
Avui els catalans dominats per França ens trobem arrossegats a viure les contradiccions i les noses d’aqueix país. Un país que ens imposa un estat que no ens garanteix la feina, ni unes jubilacions dignes, ni un sistema sanitari que no pateixi constants retallades.
Més no és pas el fet de pertànyer a un estat que no ens fa profit la raó per la qual ens en volem separar. Ens en volem separar perquè sem catalans.
Com a tals no hi haurà mai cap estat francès, ni espanyol, ni de qualsevol altra nació, que no sigui la catalana, que ens garanteixi la llibertat. No sem francesos, per això pertànyer a l’estat francès només ens suposa i suposarà patir les malvestats d’aqueix estat de manera més crua.
El camí cap a la independència, però, no és un camí que pugui ser fet només per una de les parts en què és dividida Catalunya. Tota Catalunya és estretament lligada entre si i cap part no pot tenir vida autònoma sense les altres. I encara menys les què són més allunyades del centre nacional, irradiador de noves tendències, idees i projectes.
Per això cap projecte d’alliberament nacional no serà possible si no ho és per a tota la nació. D’igual manera, cap iniciativa renacionalitzadora no serà realment efectiva si no és aplicada a tot el país.
Tal és així que des del PSAN cridem a tots els treballadors catalans oprimits per l’estat francès a integrar-se a la lluita organitzada per la independència de tot Catalunya.

VISCA CATALUNYA!

Darrer diumenge d'octubre... al Puig!

Parades, esplai infantil, dolçaines i tabals, paelles...



Parlaments:

- David Garrido(Alacant, 1965). Historiador i periodista. Cal destacar els seus estudios sobre el passat medieval, avalats por més de mig centenar d'artícles especialitzats i dos llibres: Jaume I i el regne de Múrcia i La conquesta del sud valencià i Múrcia per Jaume II. Coneixedor de la llengua àrab, que aprengué a Tunis i Egipte, no es poden obviar les seves aportacions al coneixement d'Al-Andalus i, darrerament, els seus articles sobre l'islamisme contemporani i la jihâd, historiador.

- Patrícia Gabancho (Buenos Aires, 1952). Escriptora. Arribada a Catalunya el 1974 s'integrà molt aviat en la nació i en la lluita catalanes. A La batalla de l'Estatut i a El preu de ser catalans fa una anàlisi lúcida de la situació actual d'opressió nacional que, si no s'hi posa remei, condueix a l'assimilació nacional.

- Enric Solà (*València, 1941). Advocat. Participà en la redacció de l'Estatut d'Elx (1975) i fou l'autor de l'informe jurídic sobre l'ensenyament del valencià en l'etapa preautonòmica. A Recuperem els Furs (2004) reivindica la reconstrucció d'un àmbit jurídic nacional.



- Josep Guia, del Ctè Executiu del PSAN



Homenatge a Lluís M. Xirinacs



Actuació d’Escaramussa Folk

A Manca pro s'Indipendentzia crida a l'abstenció en el referèndum del 21 d'octubre

Internacional: El proper 21 d'octubre hi ha convocat el referèndum sobre la Llei Estatutària de Sardenya. Integrada en l'estat italià, Sardenya és administrada com a regió amb règim especial. Dins el marc de restructuracions i reformes dels estats espanyol, francès i italià, arriba aquesta reforma estatutària.

A Manca pro s'Indipendentzia ha fet una crida al poble sard a l'"abstenció conscient, activa i de massa al referèndum colonial". Per l'organització comunista, més que una reforma autonòmica la nova Llei Estatutària s'ha de llegir com una perpetuació del colonialisme, "l'única solució del qual és la independència".

També cal assenyalar que la nova Llei Estatutària, de la mateixa forma que l'anterior, no reconeix explícitament la identitat catalana de l'Alguer.