Blog del PSAN

El 52è Aplec del Puig demana a tots els partits prioritzar la independència

2011-11-01T05:22:00.000-07:00

El 52è Aplec del Puig, organitzat un any més el Darrer Diumenge d’Octubre pel PSAN a la muntanyeta “de la Patà”, enguany amb el lema “Junts per la independència”, ha aplegat un miler de persones per escoltar els parlaments de Toni Valero, representant del Parc Alcosa; Francesc Aledon,de Salvem el Cabanyal; Anna Oliver, coordinadora de Solidaritat per la Independència (SI) al País Valencià; Toni Strubell, diputat al Parlament de Catalunya i president de SI; i Josep Guia, del PSAN.

Toni Valero, que ha estat el primer a parlar, ha denunciat la Generalitat valenciana i l’Ajuntament d’Alfafar, que deuen 400.000 euros, al projecte comunitari del Parc Alcosa i en posen en perill la continuïtat. Per la seua banda, Aledon ha demanat a l’Ajuntament de València diàleg per trobar una via de recuperació del barri del Cabanyal que passe per la rehabilitació.

La coordinadora de SI al País Valencià, Anna Oliver, ha parlat del procés d’implantació del partit al País Valencià, en una línia de buscar acords i consensos amb les forces nacionalistes per tal de sumar esforços a favor de la independència dels Països Catalans. En aquest sentit, ha presentat l’acord de SI amb el PSM per a treballar conjuntament al si del partit europeu Aliança Lliure Europea (ALE) i perquè el PSM trasllade les propostes de SI al Congrés dels Diputats espanyol si el PSM aconsegueix un diputat a les eleccions del 20 de novembre.

En la mateixa línia, Oliver ha lamentat que ERC no haja volgut arribar a un acord i que, per tant, d’aquesta manera es desaprofite la convocatòria de les eleccions del 20 de novembre per avançar cap a la unitat per la independència, però ha expressat la seua confiança de poder assolir, al País Valencià, acords semblants al que recentment va signar si amb el PSM.

Toni Strubell ha denunciat el procés de buidatge del poder autonòmic que pateix Catalunya amb la successió de sentències contra l’Estatut i contra la immersió lingüística, i la passivitat dels partits parlamentaris catalans davant d’aquesta situació, que ara protagonitzen una fugida endavant amb una proposta de pacte fiscal al govern espanyol. Strubell ha pronosticat el fracàs d’aquesta proposta de pacte impulsada per CiU, ERC i ICV i ha explicitat: “l’autonomia ja no existeix. El buidatge del poder català és immens i la infantil classe política del Principat de Catalunya tanca els ulls a la realitat”. I ha afegit que la gent d’aquest país no es mereix polítics que només fan l’estruç davant de la realitat: “L’autonomia s’ha acabat. L’únic camí que ens queda, si volem recuperar la nostra prosperitat, si volem salvar la nostra llengua, és la independència”.

Finalment, Josep Guia ha fet una crida a estendre al País Valencià la creixent tendència social que hi ha a Catalunya a favor de la independència i a fer, en quest sentit, un treball de difusió del dèficit fiscal que també pateix el País Valencià i de propostes d’articulació de la relació amb Catalunya més enllà de l’èxit de l’Eix Mediterrani finalment reconegut per Europa i de la reclamació del dret de decidir dels valencians. Aquest programa polític ha de posar les bases perquè puguen ser elegits un nombre creixent de càrrecs electes independentistes al País Valencià: “Els estats d’opinió, les enquestes, manifestacions i aplecs són importants però no n’hi ha prou. Calen i ens caldran representants polítics independentistes i que actuïn com a tals”. Per això ha emplaçat les organitzacions autonomistes a “abandonar ja una experiència fracassada” i als diputats i regidors de Compromís i d’Esquerra Unida els ha emplaçat a fer-se “independentistes, que ja s’ha vist i comprovat que no hi ha res a fer en l’autonomia”.

En acabar els parlaments polítics, l’Aplec ha continuat amb la degustació d’una paella popular i l’actuació de Pau Alabajos.

52è Aplec del Puig

2011-10-18T07:04:00.000-07:00

52è Aplec del Puig
JUNTS PER LA INDEPENDÈNCIA
Diumenge, 30 d'octubre de 2011
Montanyeta de "La Patà", entre les 11.00 i les 18.00

Parlaments:

Maribel Domènech, portaveu de Salvem el Cabanyal
Anna Oliver, Coordinadora de SI al País Valencià
Antoni Strubell, President de SI i diputat al Parlament de Catalunya
Josep Guia, membre del Comitè Executiu del PSAN

Recital:

Pau Alabajos i Rodonors Invictes
en homenatge a Vicent Andrés Estellés

Parades, paella, dolçaines i tabals, taller infantil...

Nou d'Octubre

2011-10-10T08:44:00.000-07:00

9 d'octubre: 'Som País Valencià, volem decidir'

2011-10-05T08:44:00.000-07:00

Manifest unitari

SOM PAÍS VALENCIÀ, VOLEM DECIDIR
MANIFEST 9 D’OCTUBRE 2011
Aquest 9 d'octubre arriba en el marc de la més profunda crisi econòmica i política des de la transició, una crisi global del capitalisme financer que posa en evidència les contradiccions d’un sistema que es fonamenta en l’acumulació de la riquesa mundial per un grup cada vegada més reduït de persones, mentre que la immensa majoria de la gent veu deteriorades les seues condicions de vida.

Arribats ací no volem que decidesquen per nosaltres: tenim identitat pròpia, llengua, territori, persones que viuen i moren en aquest País Valencià i, per tant, volem decidir.

Sí, volem decidir
-- Noves normes amb l'objectiu de garantir un ordre econòmic i social equitatiu. No és just que la pretesa solució a la crisi es plantege al dictat dels interessos del neoliberalisme més depredador i s’ataquen els fonaments dels drets laborals i socials més bàsics, amb les retallades de les pensions, l’ampliació de l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys, la reducció dels salaris dels treballadors públics, la reforma laboral, el pla d’ajustament, les retallades en els serveis públics, la generalització de la contractació temporal...
-- Volem decidir sobre la dació de l’habitatge en pagament del deute hipotecari. A la legislació espanyola hi ha un buit legal que ho impossibilita. Aquesta és una situació profundament injusta que urgeix modificar; la legislació no hauria de sobreprotegir les entitats de crèdit i castigar les famílies.
-- Volem mesures de canvi real de la política econòmica que signifiquen un gir estratègic per a dinamitzar l’economia, fomentar polítiques d’ocupació estable i controlar els sectors especulatius, una dinamització clara per al nostre camp i els nostres autònoms. No pot ser que milions de persones estiguen a l’atur, que milers d’empreses tanquen les seues portes i que alguns disposen d'immenses fortunes sense cap tipus d’impediment.
-- Volem les nostres escoles i els nostres centres educatius com cal amb un sistema educatiu digne, laic, de qualitat, gratuït i en valencià; les nostres administracions públiques amb personal que complesca el requisit lingüístic; els nostres artistes, actors, actrius, gent de la cultura i les arts en els espais de major audiència dels mitjans valencians de comunicació i en les xarxes públiques de cultura. Fem realitat allò que deia Enric Valor, “el nostre valencià, el català de tots”.
-- Volem un nou model energètic: ni el Govern central ni la Generalitat Valenciana tampoc no pensen forçar el tancament de la nuclear de Cofrents (una de les centrals amb més fallides no programades i que està molt a prop sobrepassar la seua capacitat d’emmagatzemar els seus propis residus altament radioactius), ni han fet cap esforç pel compliment dels compromisos internacionals contra el canvi climàtic, ni per l’eliminació dels perills tràgics de l’energia nuclear, malgrat l'accident nuclear de Fukushima que torna a deixar en evidència l'autèntic perill d'aquesta energia.
SOM PAÍS VALENCIÀ, VOLEM DECIDIR
MANIFEST 9 D’OCTUBRE 2011
-- Posats a reformar la Constitució, considerem prioritària la reforma del sistema electoral per a garantir la proporcionalitat, la pluralitat, el tracte igual a totes les formacions i la democràcia participativa, amb llistes obertes, primàries i la possibilitat d'Iniciativa Legislativa Popular amb 100.000 signatures i sense temes restringits. Que no ens torne a passar com amb la ILP de la TV3.
-- Volem decidir sobre les inversions que els valencians necessitem: si tots els tributs que es generen al País Valencià es liquiden, recapten i gestionen des del País Valencià, podrem afrontar millor els problemes que ens escanyen ara mateix i podrem afrontar millor el futur que derive de les pròpies decisions.
Cal una nova economia i una nova política que prioritze el que és públic, amb polítics i polítiques capaços de reformar no solament l’actual política econòmica cap a una nova economia ecològica, sinó també el sistema electoral per a obrir-lo a la ciutadania, perquè s’acabe el bipartidisme neoliberal corrupte i perquè la política siga transparent, honesta i estiga realment controlada per una ciutadania activa i participativa.
És hora de fer propostes i de poder fer-les realitat si la societat valenciana decideix que ja n'hi ha prou d’aquest model neoliberal i que és hora de construir, no sense sacrificis però repartint-los entre tots, eixe altre món possible amb un ordre econòmic i social just.
Som País Valencià, volem decidir!

La fiscalia retira els càrrecs per les agressions ultraespanyolistes a València del passat 23 de gener

2011-09-21T09:34:00.000-07:00

El passat 23 de gener es presentava a València, Solidaritat Catalana per la Independència, amb la presència dels llavors quatre diputats del Subgrup Parlamentari del Principat. Els assistents a l'acte, globalment reeixit, patí diverses agressions per part d'un grup ultraespanyolistes. Els responsables d'aquest grup foren denunciats. El judici començà aquest dilluns, amb la sorpresa que la fiscalia de l'estat retirava els càrrecs. Josep Guia, en el seu blog, ha comentat que la decisió de la fiscalia posa en entredit les conviccions cíviques de l'espanyolisme democràtic que "no deuen ser gaire demòcrates quan la defensa dels drets fonamentals de reunió, d'expressió i de lliure circulació (catalans, inclosos), condemnant els qui la conculquen, se la passen per l'arc del triomf"

L'independentisme català davant les eleccions espanyoles

2011-09-01T07:40:00.000-07:00

El dissabte 10 de setembre, a les 19h, el PSAN prepara a l'Espai Vilaweb un debat que tindrà com a tema les posicions de l'independentisme català davant dels comicis espanyols del 20 de novembre. Hi participaran Agustí Barrera, Patrícia Gabancho, Josep Guia, Agustí Soler i d'altres signataris del manifest conjunt del passat 10 de juliol.

100 anys del naixement d'Enric Valor

2011-08-22T04:20:00.001-07:00

Comunicat de Solidaritat Catalana per la Independència sobre la violència política

2011-08-21T14:11:00.000-07:00

Posició de SI sobre la lluita armada

Arran de les informacions que s’han publicat al respecte d’un comentari personal emès per Josep Guia, líder del PSAN i membre de la coalició, Solidaritat Catalana per la Independència manifesta que:

- El nostre objectiu es assolir la independència de la Nació Catalana per mitjans exclusivament pacífics, cívics i democràtics, tal com consta als estatuts del partit i a l’acord de coalició amb el PSAN.
- Valorem positivament la trajectòria del PSAN que mai ha utilitzat la violència al servei d’objectius politics .
- Condemnem l’ús o amenaça de la violència al servei d’objectius politics, per immoral i per ser un obstacle per la llibertat del poble. Per les dues raons, demanem a ETA que abandoni definitivament les armes.
- Posem de manifest que el PSOE va fer servir la violència al servei dels seus objectius politics, mitjançant les GAL, i que el PP es nega a condemnar la violència terrorista de la dictadura de Francisco Franco. PP i PSOE han mantingut i mantenen, als municipis on governen, homenatges i carrers dedicats a dirigents de la dictadura i de l’exèrcit nazi. Ni el PP ni el PSOE els interessa la pau a Euskal Herria, només volen la victòria.

Acte de suport als veïns de Burjassot denunciats per convocar una concentració de solidaritat en Bildu durant les eleccions del 22-M

2011-07-20T07:39:00.000-07:00

En les passades eleccions del 22 de maig, Bildu aconseguí uns excel·lents resultats a Euskal Herria, els més destacats dels quals s'han plasmat en el fet que l'Ajuntament de Donosti i la Diputació de Gipuzkoa siguin en mans de la coalició independentista. El protagonisme de l'esquerra abertzale a Bildu, però, va moure l'estat espanyol abans i després de les eleccions a pressionar contra la voluntat del poble basc expressada a les urnes. Per això, a Burjassot i a altres localitats dels Països Catalans es convocaren mobilizacions solidàries. En el cas de Burjassot, la concentració es va haver de desenvolupar en un clima de pressió policial, amb identificacions indiscriminades i injustificades. Setmanes després, aquestes identificacions han servit per encausar dos dels convocants sota el pretext de no haver comunicat la concentració. La campanya "Ser Solidari no és Cap Delicte" denuncia aquests fets. Podeu adquirir més informació en aquesta nota de la Coordinadora Obrera Sindical.

Davant les eleccions espanyoles

2011-07-11T06:53:00.000-07:00

[Article conjunt publicat al diari Avui, i signat per Víctor Alexandre, Agustí Barrera, Jordi Bilbeny, Núria Cadenes, Toni Cucarella, Joan Daunis, Patrícia Gabancho, Josep Guia, Jordi Miró, Isabel C. Simó, Agustí Soler, Santiago Vilanova i Josep M. Ximenis.]

Una primera reflexió, de tipus generalista, és que cap contesa electoral no és la fi del món, en el sentit apocalíptic que, si no t'hi presentes, desapareixes per sempre. Relativitzar els esdeveniments polítics i emmarcar-los adequadament en el seu context és un exercici saludable. Així doncs, ens aproximem al tema sense apriorismes electoralistes ni absolutismes de signe contrari. Però, això sí, amb la intenció de fidelitzar i ampliar l'electorat independentista.

Entenem que el full de ruta cap a la independència del Principat de Catalunya i del conjunt dels Països Catalans passa pel fet que aquesta sigui proclamada pels representants polítics de la nació catalana, amb les pertinents ratificacions referendàries posteriors, si escau. Aquest procediment entra dintre d'allò que és acceptable –i que ha estat acceptat ja, en altres casos– per la legalitat internacional. És cert que aquesta també acceptaria, sense proclamació prèvia, el resultat favorable a la independència obtingut en un referèndum amb una participació superior al 50% del cens i convocat des de les institucions existents, però l'Estat (antidemocràtic) espanyol, així com el francès, impedeix una tal convocatòria de referèndum. Per contra, amb les armes del dret, no poden impedir que es faci una declaració unilateral d'independència ni els efectes i els reconeixements posteriors.

En aquesta perspectiva, els representants polítics cridats a protagonitzar una declaració d'independència són, en primer lloc, els diputats als parlaments autonòmics, especialment el Parlament de Catalunya, seguits per alcaldes i regidors de tot el territori nacional. És a dir, aquells qui han estat elegits per exercir i gestionar determinades quotes d'autogovern i que, un cop constatada la insuficiència d'aquest autogovern, fan el pas d'anar més enllà i reclamen i proclamen l'autogovern màxim, és a dir, la independència política. Una declaració d'independència realitzada per una majoria d'aquests representants polítics del nostre territori serà presa en consideració, amb tota seguretat, per les instàncies internacionals.

D'altra banda, els diputats al Congrés espanyol, com així mateix aquest Congrés al complet, no entren en el full de ruta de la proclamació d'independència. De fet, no hi tenen cap paper ni funció, ja que no passa per aquest parlament ni l'acte de proclamació ni els actes de reconeixement posteriors, per bé que des d'allà poden interferir-los o reforçar-los amb gestos i declaracions polítiques, que sempre seran alienes a un procés (de reconstrucció nacional) intern de la nació catalana.

Per tot això, la presentació de candidats en aquestes eleccions generals espanyoles per part de l'independentisme català és una qüestió secundària en el procés d'independència. Fins i tot, prescindible. En qualsevol cas, sotmesa a valoracions d'oportunitat conjuntural, com a possible element “extern” reforçador del procés. Per exemple, un reforçament del procés fóra l'abandó del Congrés espanyol per diputats catalans com a gest coherent de suport a la proclamació d'independència, realitzada a Catalunya. Però al capdavall, independentistes o no, a aquests diputats no els en quedaria una altra, no tindran altre remei que marxar de Madrid, davant de la nova situació creada.

En les circumstàncies actuals, immersos en un procés emergent de creixement independentista, res no indica que calgui la presència de l'independentisme català en una cambra carpetovetònica, on la marginalitat i el menyspreu els tenim assegurats. Una cambra on dos partits nacionalistes espanyols s'alternen en el govern (en la designació del president del govern) i escenifiquen una comèdia de pseudodemocràcia, sense permetre-hi ni tan sols l'ús de la llengua pròpia de més de vuit milions de ciutadans d'aquest estat. Una cambra on no és possible fer una política independentista catalana.

Així doncs, creiem que el millor per a la nació catalana és prendre el màxim de distanciament possible respecte a aquesta cambra a dues veus i que l'independentisme català adopti una opció política conscient de forma unitària, un lloc de trobada conjunt: ni presentar-s'hi ni votar-hi, és a dir, l'abstenció activa en aquestes eleccions espanyoles. En un clima d'entesa i de futur. Que tenim molta feina pendent a casa nostra i res a fer a Espanya.

Presentació de Josep Guia a la Primera Escola d'Estiu de Solidaritat Catalana per la Independència

2011-06-24T01:54:00.000-07:00

Aplec de Paret Delgada: Parlament de Josep Guia

2011-05-30T14:39:00.000-07:00

Darrer diumenge de maig: Aplec de Paret Delgada. Construïm la independència

2011-05-26T02:23:00.001-07:00

Com cada Darrer Diumenge de Maig des de fa més d'una dècada, el Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) organitza aquest Aplec del Camp de Tarragona, recuperant una tradició de mitjan segle XX. El punt de trobada és l'ermita de Paret Delgada, al terme municipal de la Selva del Camp (Baix Camp). Entre els parlaments d'enguany hi ha la de Mercè Ferrer-Argote, que ha estat candidata a regidora en les llistes de Solidaritat Catalana per la Independència (SCI) a la ciutat de Reus. Després hi parlarà Uriel Bertran, diputat del Subgrup de SI al Parlament del Principat, i conclourà Josep Guia, membre del CC del PSAN.

Un Primer de Maig per l'ocupació i contra les retallades socials

2011-04-30T01:04:00.001-07:00

Lluny de revertir, les xifres de desocupació creixen constantment. Als Països Catalana aquest mes de maig comença amb 1.500.000 de treballadors sense-feina. La major part de les mobilitzacions d'aquest Primer de Maig, doncs, s'adrecen a la desocupació i a les retallades en els sistemes de protecció social.

- Palma, 11h30, des de la Plaça d'Espanya.
- Perpinyà, 12h, des de la Plaça de Catalunya.
- Girona, 12h30, davant de la Delegació de la Generalitat (antic Hospital de Santa Caterina).
- Barcelona, 17h, des dels Jardinets de Gràcia.
- Tarragona, 19h, des de la Plaça Imperial Tarraco.
- Lleida, 12h, des de la Plaça del Treball fins a la Plaça Sant Joan.
- Castelló, 11h, des de la Plaça de la Independència.
- València, 11h30, des de la Plaça de Sant Agustí.
- Alacant, 11h30, des de les esclaes de l'IES Jorge Juan.

Lluita 278 - Independència ara, del centre a la perifèria

2011-04-19T07:46:00.001-07:00

3_Editorial

4_Els dies. Gener i febrer de 2011

6_ Sense senyal: el tancament de TV3 al País Valencià
_Toni Gisbert, coordinador d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV)

10_Dossier. La XIV Trobada. Independència, ara del centre a la perifèria
_El paper de la classe obrera en l’alliberament nacional
_Marçal Pié, membre del PSAN
_El Front Patriòtic, segons el marxisme d’alliberament nacional
_Josep Guia, del Comitè Executiu del PSAN
_La imprescindible política nacional
_Núria Cadenes, membre del PSAN i de l’Executiva Nacional de SI
_La proclamació de la independència: aspectes legals
_Alfons López Tena, diputat al Parlament de Catalunya per SI

18 _Debat. Drets humans i drets dels animals
_Tenen drets els animals? _Toni Infante, animalista i independentista
_La qüestió dels drets dels animals no-humans en el moviment animalista. _Dídac López, biòleg

20 _“Gdeim Izik ha estat la flama que després ha continuat en Tunísia i Egipte”
Entrevista a Mohamed el Mamun, delegat del Front Polisario
_Marc Candela

23 _Tot d’àmbit nacional. Llibres. De per riure

Han col·laborat en aquest número: Toni Gisbert, Marçal Pié, Josep Guia, Núria Cadenes, Alfons López Tena, Toni Infante, Dídac López, Mohamed el Mamun, Marc Candela, Francesc de Salem

Comunicat del PSAN en relació al rebuig a la Llei de declaració de la independència

2011-04-14T04:07:00.001-07:00

Quan fa tot just tres dies que Barcelona i vint-i-una poblacions més tancaven la darrera onada de referèndums d’independència i demostraven que la força de l’independentisme creix a pas de gegant, els diputats de CiU han demostrat que el seu lloc és entre els espanyolistes i que el seu paper en l’alliberament nacional de Catalunya és justament impedir aquest alliberament. Mentre CiU demana calma i paciència respecte a la independència de Catalunya, vol aplicar a tota pressa reformes laborals regressives per a tots els treballadors i retallades al sistema sanitari i educatiu. Les mesures dites d'austeritat social són mesures de dreta i espanyolistes, perquè van contra els drets de la classe obrera i perquè accepten l’ofegament del colonialisme espanyol. Per això, la lluita contra aquestes mesures, executades pels governs autonòmics a Catalunya però dictades des d’Espanya, és la mateixa que la lluita d'independència. El PSAN constata que la classe obrera és qui està patint a primera línia la subjugació nacional a Espanya i França i que, en conseqüència, és en les classes populars i no en la burgesia on hi ha els components de força, energia i popularitat que portaran, mitjançant l'assoliment d'una majoria social, a l’acompliment del vot expressat en els referèndums per la independència. 14 d'abril de 2011 (Vuitanté aniversari de la proclamació de la República Catalana) Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans

El Parlament debatrà el 13 d'abril tres esmenes a la totalitat contra la llei de declaració de la independència

2011-04-12T04:35:00.001-07:00

En la imatge, Uriel Bertran respon, el migdia de dimarts 12, als periodistes, en mig de la plantada ciutadana en pro de la Llei de declaració de la independència. Aquesta proposició de llei, presentada per Solidaritat, ha rebut tres esmenes a la totalitat per part del bloc espanyolista del Parlament del Principat (PSC-PSOE, PP, C's-Partit de la Ciutadania). La plantada s'inicià dilluns a la vesprada, si bé durant la nit només la pogueren continuar, davant l'oposició policial, els diputats López Tena, Bertran i Strubell, a més del vencedor de les primàries municipals de Solidaritat a Barcelona, Santiago Espot. La concentració continuarà fins demà a la tarda, una vegada el Parlament ja s'hagi pronunciat sobre les esmenes. L'aprovació de la llei dotaria el Parlament d'uns mecanismes per exercir el dret d'autodeterminació. Entre aquests mecanismes hi hauria la convocatòria d'una Assemblea de Representants de la Nació Catalana.

Acte de suport del PSAN i SI, per la consulta a Barcelona Decideix del 10 d'abril

2011-04-07T01:06:00.000-07:00

En l’acte d’avui, organitzat pel PSAN a l’espai Vilaweb, han participat Jordi Babiano, militant del PSAN i Uriel Bertran, secretari general de Solidaritat Catalana per la Independència, amb l’objectiu de reforçar la participació del ciutadans en la convocatòria de Barcelona Decideix. Tots dos han exposat i han coincidit, des de les seves experiències personals, en la valoració positiva que ha representat en la societat civil les convocatòries per la independència que s’han realitzat al llarg de mes de dos anys. Uriel Bertran a conclòs que després de la sensibilització existent vers la independència i per l’evolució lògica d’avançar en la possible consecució d’aquesta, cal plantejar i entrar en el “com” aconseguir-la. Per això, va dir, cal treballar conjuntament la societat civil i els representants institucionals en l’estudi de les matèries que tant a nivell intern polític com a nivell internacional és necessari plantejar per tenir èxit. La concentració del passat dia 2 d’abril a la pl de Sant Jaume, va ser l’inici d’una primera prova de força. Uriel Bertan, va considerar l’evolució positiva que, de moment, ha tingut CiU en el Parlament, pel fet de no oposar-se al tràmit parlamentari inicial de la Proposició de Llei per la Independència de Catalunya, presentada per Solidaritat Catalana per la Independència.

Al carrer i al Parlament: un sí a la independència

2011-04-05T06:17:00.001-07:00

Aquesta serà la idea que exposaran Jordi Babiano (PSAN) i Uriel Bertran (Solidaritat per la Independència) a l'espai Vilaweb demà a les 7 del vespre. El proper diumenge 10 d'abril serà la jornada de votació del referèndum popular sobre la independència organitzat des de Barcelona Decideix. Alhora, en les properes setmanes, els diputats del Parlament del Principat hauran de pronunciar-se sobre la proposició de llei de declaració d'independència, que estableix els mecanismes per a l'exercici del dret d'autodeterminació del poble català a través d'una Assemblea de Representants de la Nació Catalana.

La Plaça Sant Jaume acull un míting en pro de la Llei de la Independència

2011-04-02T13:50:00.000-07:00

En les properes setmanes, la proposició de llei sobre la declaració unilateral de la independència, presentada pel Subgrup de Solidaritat per la Independència, serà debatuda al Parlament del Principat. Els darrers moviments de l'entorn de CiU, amb el vot públic dels presidents Jordi Pujol i Artur Mas en pro de la independència en la consulta popular organitzada per Barcelona Decideix, fan pensar en la possibilitat que la proposició de llei prosperi. En tot cas, els organitzadors de l'acte i els parlaments han coincidit en la necessitat d'una mobilització popular contínua per aconseguir avançar en el full de ruta cap a la plena independència de la nació catalana completa.

Lluita 277 - D'on ve la crisi? La construcció d'una explicació falsejada

2011-03-24T03:41:00.000-07:00

3_ Editorial 4_ Els dies. Novembre i desembre de 2010 6_La nació_ Solidaritat per la Independència s'organitza al País Valencià _Josep Guia, Comitè Executiu del PSAN _9 Internacional Any nou, iniciatives noves _Arantza Urkaregi, membre de l'Esquerra Abertzale _11 Dossier. D'on ve la crisi? La construcció d'una explicació falsejada _Enfonsar-se amb Espanya _Francesc de Salem, sociòleg _"El deute públic és una conseqüència de la crisi i no la seva causa" _Entrevista a Miren Etxezarreta, catedràtica emèrita d'Economia Aplicada de la UAB _Núria Cadenes _17 El tema _L'aeroport de Barcelona, un exemple més d'espoliació franquista _Jordi Moners, assagista i historiador _18 Debat. Wikileaks: periodisme i poder en l'era d'Internet _Wikileaks: un punt d'inflexió _Enric Borràs, periodista _Com controlar l'anarquia _Josep Giménez, periodista _20 El poble _Les consultes populars, una eina per avançar en la participació democràtica i en el dret de decidir _Antoni Noguera, secretari de comunicació del PSM-Entesa Nacionalista _22 Història _Història i present: Martí "l'Humà" com a exemple _David Garrido, historiador _23 Tot d'àmbit nacional. Música. De per riure

14a Trobada de Formació i Organització del PSAN: la independència, ara

2011-03-13T11:28:00.000-07:00

Aquest cap de setmana, el Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) ha celebrat la 14a Trobada de Formació i Organització que, amb una periodicitat anual des del 1998, vol ser un espai d'encontre i de debat per a la independentisme català. La primera ponència de la Trobada fou a càrrec de Marçal Pié que parlà del paper històric jugat per la classe treballadora catalana en el moviment d'alliberament nacional, i el rol central que ha de jugar-hi en la consecució de la independència i unitat de tot Catalunya. Seguidament, Josep Guia exposà la visió del front patriòtic des del marxisme d'alliberament nacional que propugna el PSAN. Per Josep Guia cal distingir entre allò que és el front patriòtic (la unitat per la independència) de les propostes d'unitat dels independentistes. Núria Cadenes, en la seva intervenció, insistí en la reunificació de la nació completa com a component ineludible del front patriòtic. La quarta ponència fou realitzada per Pau Caparrós i Gaspar Jordan, que feren un resum de l'impacte que té la forta crisi econòmica en l'articulació de l'espai productiu dels Països Catalans. El diumenge, la ponència de cloenda, ha correspost a Alfons López Tena, diputat de Solidaritat Catalana per la Independència al Parlament del Principat. López Tena ha fet una exposició de les bases jurídiques de la consecució de la independència catalana, bo i reconeixent que els fets jurídics sempre responen a una transformació política prèvia.

Independència ara, del centre a la perifèria (14a Trobada de Formació i Organització, 12-13 de març del 2011, Alberg Jaume I, l’Espluga de Francolí)

2011-03-01T04:50:00.000-08:00

Els darrers anys, l’independentisme ha viscut un augment progressiu de la seva base social: primer, amb l’extensió de la reivindicació del dret de decidir; segon, amb la multiplicació de les consultes locals per la independència; i, tercer, amb l’emergència de la coalició Solidaritat Catalana per la Independència, en la qual participa el PSAN, amb l’objectiu d’impulsar l’expressió política de l’independentisme de ruptura amb la gestió autonòmica i de garantir-ne perspectiva i implantació nacional completes.

En aquest context, cal debatre i actualitzar els elements fonamentals de l’estratègia independentista, particularment el paper de la classe treballadora en aquest procés, la proposta de Front Patriòtic per a fer possible la independència, i el caràcter necessàriament nacional
d’aquesta lluita. En aquest sentit, el PSAN, com a partit de l’independentisme històric, és l’instrument que permet la continuïtat entre aquest i el nou independentisme emergent, cada vegada més majoritari, alhora que és garantia perquè es mantingui l’àmbit nacional complet i la condició d’esquerres en un Front Patriòtic que guanya espai de manera ferma.

Programa

Divendres 11 març 2011

21.00 Arribada i allotjament

Dissabte 12 març 2011

8.30 Esmorzar

9.30 Benvinguda a la Trobada

10.00 Primera sessió: “El paper de la classe obrera en l’alliberament nacional”, a càrrec de Marçal Pié, membre del PSAN

12.00 Pausa

12.30 Segona sessió: “El Front Patriòtic, segons el marxisme d’alliberament nacional”, a càrrec de Josep Guia, membre del PSAN

14.30 Dinar

16.30 Tercera sessió: “Del centre a la perifèria: la reunificació nacional de tot Catalunya”, a càrrec de Núria Cadenes, membre del PSAN

18.00 Quarta sessió: Taller: “Dades de l’espoliació econòmica de la nació catalana”, a càrrec de Pau Caparrós, sociòleg, i Gaspar Jordan, dissenyador

20.30 Sopar

Diumenge 13 març 2011

8.30 Esmorzar

10.30 Visites opcionals a l’Espluga de Francolí o el Monestir de Poblet

12.00 Cinquena sessió: “La proclamació de la independència: aspectes legals (nacionals i internacionals)”, a càrrec d’Alfons López Tena, diputat al Parlament de Catalunya per Solidaritat Catalana per la Independència

14.00. Dinar i comiat

Inscripció

La Trobada tindrà lloc el Dissabte 12 i diumenge 13 de març de 2011. Alberg Jaume I de l’Espluga de Francolí

Per poder participar-hi, cal fer la inscripció abans del 8 de març (hi ha una quantitat limitada de places)

La reserva implica:
Ingressar el preu d’inscripció en el compte corrent que s’indica, tot fent constar nom i cognoms

Preu d’inscripció: 60 euros (preu únic)

Inclou: l’allotjament, els menjars (esmorzar, dinar i sopar de dissabte i esmorzar de diumenge) i el dinar de diumenge.

No inclou: el transport i el sopar de divendres

Us preguem que presenteu el rebut de l’ingrés bancari a la Trobada

Nota: els joves que tinguin dificultats econòmiques quant al preu d’inscripció, poden obtenir beques parcials

Butlleta d’inscripció

Podeu fer-nos arribar aquesta butlleta a l’adreça de correu-e psan@psan.cat

Nom i cognoms__________

Any de naixement_______ Telf __________ Professió_________

Adreça__________

Població____________ Codi postal_____________

Comarca__________ Correu electrònic___________

Ets membre d’alguna organització?___ Indica quina__________.

PSAN

Apartat 95037. 08080. Barcelona

Apartat 11. 46080. València

www.psan.cat • psan@psan.cat

Dades bancàries

Compte corrent on cal fer els ingressos:
Entitat 2100 (la Caixa)
Oficina 0727 – 83 – 0200175641
Titular: PSAN

Us preguem que presenteu el rebut de l’ingrés bancari a la Trobada
Nota: els joves que tinguin dificultats econòmiques quant al preu d’inscripció, poden obtenir beques parcials

Aturem el genocidi cultural contra el català

2011-02-19T07:46:00.000-08:00

El tancament imperatiu dels repetidors de TV3 al País Valencià és un dels atemptats més grans contra la llengua catalana que s'han produït mai. TV3 és l'única televisió, entre centenars, que poden veure els valencians íntegrament en la seva llengua.

En ple segle XXI, el de l'era digital i les comunicacions per satèl·lit que abasten el món global, l'espanyolisme ferotge impedeix que una televisió que s'emet a Barcelona es pugui veure a València. A més, en plena construcció democràtica d'Europa, no tenen por al ridícul, com quan varen prohibir parlar per telèfon o enviar telegrames en català. Saben que el fan, però és més fort l'interès d'anihilar-nos.

L'imperialisme espanyol, doncs, no és privatiu de l'Antic Règim dels segles XVIII i XIX, ni de les dictadures del segle XX. L'ocupació borbònica del començament del XVIII va començar pel País Valencià i, 300 anys després, aquesta nova invasió espanyolitzadora també. Volen destruir tot el que sigui català: llengua, cultura, formes de vida, relacions de treball, costums, economia, festes, comunicacions...

La responsabilitat directa d'aquesta actitud totalitària és del PP, el partit hereu del franquisme, però també ho és del mateix govern espanyol del PSOE, que no ha fet res per impedir-ho, i de la Generalitat de CiU, que és dòcil als dos primers. Tots ells són denunciables com autors de crims contra la humanitat, en tant que responsables d'un genocidi cultural evident i constatable.

Cal que defensem la integritat de la llengua, la cultura i la nació catalanes. Ens cal, més que mai, la independència.

17 de febrer de 2011

Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans

Els precedents socials i polítics de la Batalla de Monjuïc del 1641

2011-01-30T12:34:00.000-08:00

El 26 de gener del 1641, l'exèrcit espanyol fou derrotat en el decurs d'una ofensiva realitzada per reprendre la Barcelona que s'havia alçat durant el Corpus del 1640. Ja en els anys 1930, la data del 26 de gener havia estat commemorada com una diada nacional. També recordant la mort en combat d'en Martí Marcó, el 26 de gener del 1979, l'independentisme commemora la Diada del Soldat Català en aquesta data. Enguany, el PSAN ha organitzat una xerrada, des del Castell de Montjuïc estant, en commemoració de la Batalla de Montjuïc, de la qual aquesta setmana s'han acomplert els 370 anys. Jordi Moners ha fet una completa exposició del recorregut que l'exèrcit castellà, comandat pel marquès de Los Vélez, va fer per arribar des del Baix Aragó fins a Barcelona. L'expedició havia de posar fi a la revolta popular i institucional desencadenada des del Corpus del 1640, i que havia convertit el Principat en una República Catalana, sota la protecció del Rei Cristianíssim. Per Moners, la revolució catalana del 1640 era una resposta contra les agressions d'una monarquia hispànica que tendia creixentment a l'absolutisme i a la uniformització (la Unió d'Armes, el memorial del comte-duc d'Olivares). Alhora, la revolta del 1640 s'explica també per les relacions entre les classes socials de l'època. Mentre l'alta noblesa queda arrenglerada amb la monarquia hispànica, la petita noblesa (particularment, la del Pirineu i Pre-Pirineu) i les capes urbanes se'n distancien progressivament. L'esclat de la revolta, però, no es fa definitiu fins que entra en acció la pagesia. La victòria de Montjuïc no impedí, ans accelerà, la conversió de la República Catalana en un terreny de disputa entre les monarquies castellana i francesa. La fi de la guerra suposà la participació del Principat i l'assimilació dels Comtats de Rosselló i Cerdanya al Regne de França. El Sis-cents català, però, deixarà una forta petjada en l'evolució històrica posterior, fins més enllà de la Guerra del 1707-1715.

Dia del Soldat Català: Jordi Moners parla a Montjuïc sobre la batalla del 26 de gener de 1641

2011-01-24T08:25:00.000-08:00

València acull l'acte de presentació de Solidaritat per la Independència al País Valencià

2011-01-23T10:38:00.000-08:00

Més de 300 persones han assistit avui a la presentació de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) a València. En l'acte, que ha tingut lloc a l'Hotel Astoria, els integrants de la formació han explicat el seu projecte polític i han assenyalat la independència com la única via possible per solucionar els problemes polítics i econòmics que pateixen els Països Catalans.

En la seua intervenció, Joan Laporta ha insistit en l'esgotament de la via autonòmica, i ha apostat clarament per la independència dels Països Catalans. "Tenim dret a viure millor, amb normalitat, i a que s'acabe l'espoli fiscal. I això només s'aconseguirà amb la independència", ha assegurat el líder de SI. Laporta també ha destacat que encara queda molta feina per fer, i per això ha encoratjat els centenars de simpatitzants valencians, perquè treballen pel projecte polític de SI al País Valencià.

D'altra banda, Josep Guia, membre del PSAN i integrant de la llista de SI per Barcelona, ha explicat que "aquest és un moment històric per al País. S'inicia un nou cicle de normalitat política".

En l'acte també han intervingut els diputats de SI al Parlament de Catalunya, Alfons López Tena, Uriel Bertran i Antoni Strubell, a més de les escriptores Isabel-Clara Simó i Núria Cadenes.
López Tena ha esmentat les possibilitats legals de la declaració unilateral d'independència, i ha animat els adherents valencians a seguir engrandint el projecte de Solidaritat.

L'acte ha conclòs amb la interpretació de la Moixeranga. Tot i les amenaces prèvies d'alguns grups radicals d'ultradreta, publicades durant aquesta setmana a diversos mitjans de comunicació, l'acte ha transcorregut amb plena normalitat.

Tot seguit s'ha celebrat un dinar de germanor, en el transcurs del qual les penyes barcelonistes de València i La Marina han homenatjat Joan Laporta per la seua tasca al capdavant del FC Barcelona. El president de les penyes, Salva Torres, ha explicat que volen agrair la tasca que Joan Laporta ha fet per les penyes valencianes.

A final del mes de febrer SI celebrarà el seu congrès, en el qual es dissenyarà el futur projecte electoral per a les eleccions municipals i autonòmiques.

Presentació de Solidaritat Catalana per la Independència a València!!!

2011-01-19T07:49:00.000-08:00

Acte de presentació de Solidaritat Catalana per la Independència a València el dia 23 de gener a les 11:30 a l'Hotel Astoria de València a la plaça de Sant Jordi (actualment Rodrigo Batet)

Amb les intervencions de:

* Josep Guia (Candidat de SI per Barcelona i membre del PSAN)

* Isabel Clara Simó (Candidata de SI per Barcelona)

* Toni Strubell (Diputat de SI per Girona)

* Núria Cadenes (Candidata de SI per Girona i membre del PSAN)

* Uriel Bertran (Diputat de SI per Barcelona)

* Alfons López-Tena (Diputat de SI per Barcelona)

* Joan Laporta (Diputat de SI per Barcelona)

Conduirà l’acte la periodista Adelaida Ferre

Roda de premsa de Solidaritat a València

2011-01-18T06:34:00.000-08:00

Avui s’ha celebrat una roda de premsa per donar a conèixer el projecte polític de Solidaritat per la Independència i convocar l’acte de presentació que tindrà lloc el dia 23 de gener, diumenge, a València.
En la roda de premsa han intervingut Alfons López Tena, diputat de SI al Parlament de Catalunya, Núria Cadenes, membre del PSAN, Oriol Sallas, coordinador de política municipal de SI, i Josep Guia, membre del PSAN.

S’han tractat els següents temes:

1) L’acte de presentació del dia 23 de gener, que constarà de tres parts:
a) Concentració a la Plaça de Rodrigo Botet , de benvinguda a Joan Laporta i els altres diputats de SI, per a la qual cosa s’ha presentat la preceptiva comunicació a la Delegació del Govern i, en conseqüència, no pot produir-se a la plaça, segons la llei, cap altra concentració.
b) Els parlaments a la sala gran de l’Hotel Astòria on intervindran , per aquest ordre, Josep Guia, Isabel Clara Simó, Antoni Strubell, Núria Cadenes, Uriel Bertran, Alfons López Tena i Joan Laporta.
c) Dinar al menjador del mateix hotel, en el transcurs del qual penyes barcelonistes valencianes faran un acte d’homenatge a Joan Laporta, per la seua excel·lent gestió com a president del FCB.

2) Després de la presentació del dia 23 tindran lloc reunions territorials a totes les comarques del País Valencià, per tal d’organitzar la implicació dels adherents i simpatitzants en el nou projecte polític.

3) Quant a les eleccions del proper mes de maig, SI prendrà la decisió de quina és la seua postura al respecte després de constituir la Coordinadora territorial del País Valencià i de participar, els membres valencians, en el primer Congrés Nacional de SI, a finals de febrer.

València, 18 de gener de 2011

Comunicat del PSAN sobre la nova situació política d'Euskal Herria

2011-01-13T06:45:00.000-08:00

El PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans), davant del darrer comunicat de l'organització armada d'alliberament nacional ETA i de la nova situació política existent a Euskal Herria, manifesta:

1.- Que el comunicat és el reconeixement públic, per part d'ETA, de la seva implicació en el nou procés polític protagonitzat per l’esquerra independentista. L’Alto el foc "permanent, general i verificable" es una passa endavant en la pacificació del poble basc.

2.- Que és inadmissible que l'estat espanyol continuï negant el dret democràtic de participació política a una bona part del poble basc, amb la finalitat de beneficiar electoralment el PSOE i el PP i de facilitar, així, llur ocupació il·legítima de les institucions autonòmiques.

3.- Que les institucions europees haurien d'intervenir en favor de la pau i la democràcia, sancionant l'estat espanyol i obligant-lo a respectar el lliure exercici del dret d'autodeterminació dels pobles basc i català.

Gora Euskadi Askatuta! - Visca Catalunya lliure!

13 de gener de 2011

Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans

Lluita 276 - desembre 2010

2010-12-31T04:54:00.000-08:00

_Els dies Setembre i octubre de 2010 _La nació _Eleccions autonòmiques al Principat: un primer balanç (Josep Guia) _La sentència del Tribunal Constitucional i la llengua del sistema educatiu a Catalunya (Pere Mayans) _Dossier. Premsa en català. Avenços i reptes pendents _"Un espai inviable per a un negoci possible" (Francesc Vila) _"Vilaweb vol ser la interfície de la localitat catalana en l'àmbit global" (Entrevista a Vicent Partal) _"Cap diari no assumeix la nació sencera en aquests moments" (Entrevista a Joan Vila, president del Grup de Periodistes Ramon Barnils) _Debat. Sàhara i raó d'estat _Agressions, passivitat i solidaritat (Toni Guirao, Associació Catalana de Solidaritat amb el Poble Sahraui) _Culpabilitats i responsabilitats (Gaspar Jordan) _El tema _"El .cat és un èxit i, amb 45.000 registres, no ha parat de créixer" (Entrevista a Jordi Iparraguirre, director de la Fundació puntCAT) _El món de Gonçal Castelló (Carles Miret) _Tot d'àmbit nacional. Llibres. De per riure

Diada de Mallorca - 31 de desembre 2011

2010-12-29T04:40:00.000-08:00

Comunicat del PSAN davant de les sentències del Tribunal Suprem d'Espanya sobre la llengua vehicular de l'ensenyament català

2010-12-23T04:26:00.000-08:00

Davant de les recents sentències del Tribunal Suprem espanyol, que forcen la consideració del castellà com a “llengua vehicular” en el sistema d’ensenyament escolar al Principat ( i, per extensió, a la resta de la nació catalana sota dominació espanyola), el PSAN vol fer les següents consideracions:

L’autonomisme s’ha demostrat incapaç per defensar l’oficialitat de la llengua catalana com a llengua pròpia del territori, com s’evidencia ara per les tèbies reaccions davant de la sentència.

La sentència ve a ratificar una realitat de reespanyolització creixent dels centres d’ensenyament (particularment de l’ensenyament secundari).

Únicament la independència nacional podrà garantir un marc mínim que normalitzi en tots els àmbits la llengua catalana.

Catalunya, 23 de desembre de 2010

L'aeroport de Barcelona i l'espoliació franquista

2010-12-23T03:27:00.001-08:00

[Article de Jordi Moners]

L’any 1931, grups d’entusiastes de l’aviació, encapçalats pel pioner Josep Canudas, havien creat una xarxa d’aeroclubs i camps d’aterratge a Catalunya i un aeròdrom al Prat de Llobregat –l’aeròdrom Canudas-, propietat d’una cooperativa d’aviadors, tècnics i amics. La Generalitat s’interessà des del primer dia per aquest tema i creà el Servei d’Aeronàutica a fi de fer realitat els projectes d’aquells grups.

L’11 d’agost de 1934, a proposta dels propietaris, la Generalitat comprà l’aeròdrom per 175.000 ptes. (Butlletí Oficial de la Generalitat, 18 del mateix mes). L’única condició dels venedors era que l’aeròdrom esdevingués un aeroport internacional homologable amb qualsevol altre aeroport del món.

La confiscació franquista de tots els béns de la Generalitat afectà l’aeroport, que incrementà el volum de l’espoliació del patrimoni cultural, material i històric de Catalunya pel feixisme espanyol.

Del 1977 ençà, cap dels governs de l’Estat espanyol no ha mogut cap dit ni obert la boca per retornar o compensar, materialment o moral, la Generalitat per la confiscació. Cap dels governs de la Generalitat tampoc no ha reivindicat mai la recuperació de la propietat violada i no retornada de l’antic aeròdrom.

I enguany, per commemorar el centenari del primer vol a Catalunya, el govern espanyol, hereu i beneficiari de l’agressió del feixisme, ho celebra -traient-ne més rèdits encara- venent a l’empresa privada la gestió de l’aeroport barceloní, sense ni tan sols consultar-ho a la propietària legítima, la Generalitat.

Per incompliment de contracte –convertir l’aeròdrom Canudas en aeroport low category i no en un de competitiu al nivell internacional-, els hereus dels antics propietaris hauran de reivindicar els seus drets vulnerats pel poder públic. Caldrà afegir aquesta reivindicació a la dels Papers de Salamanca.

Davant la continuïtat i l’increment d’aquesta violació de drets per l’Estat espanyol, que hipoteca el futur de la nació catalana i la seva economia, ara més que mai, cal treballar per la independència de Catalunya.

Comunicat conjunt PSAN - SCI

2010-12-14T08:40:00.000-08:00

La Solidaritat Catalana per la Independència (SI) i el Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) manifesten:
Que han acordat estendre organitzativament SI al País Valencià.
Que, a tal efecte, l’enquadrament orgànic dels adherits valencians de SI, en nombre creixent, es farà dins l’estructura general de l’organització, de base comarcal, sense perjudici de la formació d’un òrgan d’àmbit de país.
Que aquest enquadrament organitzatiu dels adherits valencians de SI és el pas previ per a llur participació en el primer Congrés Nacional de Solidaritat Catalana per la Independència i, si escau, en els processos electorals del proper mes de maig.
Solidaritat Catalana per la Independència i el PSAN fan una crida al poble valencià perquè denuncie l’espoli a què està sotmès per l’Estat espanyol i perquè, en conseqüència, reclame la independència com a única solució a la crisi econòmica i a la salvaguarda de la llengua i la cultura pròpies.

Així mateix, Solidaritat Catalana per la Independència i el PSAN s’adrecen a tots els independentistes del País Valencià perquè s’adheresquen al projecte de declaració d’independència. En aquest sentit, és pertinent recordar que, al programa de SI, s’hi postula “la constitució de l’Assemblea de Representants de la Nació Catalana que faci seva i estengui la declaració d’independència al conjunt dels Països Catalans”.

Salutació a l'esquerra independentista basca

2010-12-07T07:24:00.000-08:00

Companys de l'esquerra abertzale,

El PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans) us saluda i desitja manifestar-vos el nostre suport a la decisió de l'Esquerra Abertzale de constituir-se i organitzar-se com a partit polític.

Manifestem també el nostre suport a la vostra sol·licitud per tal que el govern espanyol, la unió europea i les institucions internacionals assegurin els drets democràtics d'aquest partit i del conjunt del poble basc.

Catalunya, 6 de desembre del 2010
El Comitè Executiu del PSAN

Comunicat sobre els resultats de les eleccions al Parlament del Principat

2010-11-30T07:17:00.000-08:00

El Comitè Executiu del Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN), reunit per analitzar els resultats electorals del proppassat 28 de novembre de 2010, fa la declaració següent.

1) Manifestem la nostra satisfacció pels més de 100.000 vots i els 4 escons aconseguits per la coalició Solidaritat Catalana per la Independència, de la qual forma part el PSAN. Aquests vots, i els 40.000 obtinguts per Reagrupament, són vots de l’independentisme no autonomista, que per primera vegada es manifesta clarament i amb empenta en unes eleccions regionals (més enllà de l’àmbit municipal). Joan Laporta, Alfons López Tena, Uriel Bertran i Antoni Strubell són els primers diputats independentistes no autonomistes del Parlament. Un bon inici.

2) Constatem que els més de 100.000 vots de SI són vots de l’independentisme de Països Catalans (de la nació catalana completa). També és, doncs, la primera vegada que emergeix electoralment amb força i presència, en unes eleccions autonòmiques, una coalició que defensa programàticament el compromís de “constituir l’Assemblea de Representants de la Nació Catalana que faci seva i estengui la declaració d’independència al conjunt dels Països Catalans”. I això ha estat així –podem constatar-ho amb complaença— gràcies a la presència del PSAN. De fet, “independentisme no autonomista” i “independentisme de Països Catalans” són expressions gairebé sinònimes.

3) Valorem de forma molt positiva el fet que una part important dels vots de SI provenen de persones joves i grans de l’Esquerra Independentista, per a les quals la implicació del PSAN en el projecte de SI ha estat una garantia, derivada d’anys de lluita, honestedat i coherència ideològica (marxista). En aquest sentit, la consideració de SI com una primera concreció electoral del Front Patriòtic s’ha demostrat correcta.

4) Finalment, el Comitè Executiu del PSAN vol fer pública -per bé que l’Assemblea de Representants del partit en tindrà la darrera paraula- la seva predisposició a redefinir i continuar l’acord amb SI per al procés obert cap a la proclamació de la independència, construint el Front Patriòtic que la faci possible.

Barcelona, 29 de novembre de 2010

Núria Cadenes a Tarragona

2010-11-22T07:25:00.000-08:00

Acte de Solidaritat Catalana per la Independència a Palamós

2010-11-14T11:48:00.000-08:00

En l'acte de campanya electoral de Solidaritat Catalana per la Independència del 14 de novembre realitzat a Palamòs, ha participat la nostra militant Núria Cadenes, a més a més de Alfonso Lopez, Uriel Bertran i Toni Strubell. La intervenció de Núria Cadenes ha tingut molt bona recepció per part de les persones assistents a l'acte,en el qual ha destacat l'aspecte reivindicatiu de la nació catalana completa de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó

Lluita 275 - octubre-novembre 2010

2010-11-08T11:19:00.000-08:00

3_ Editorial // 4_ Els dies. Juny, juliol i agost de 2010 // 6_ La nació. Arenys de Munt, un any després_ Josep Manel Ximenis, regidor de la CUP i coordinador de la Comissió Organitzadora de la Consulta d'Arenys de Munt. 9_ Per què el PSAN dóna suport a Solidaritat Catalana per la Independència_ Josep Guia, Comitè Executiu del PSAN // 12_ Internacional_ Hi ha alguna cosa que es mou a Euskal Herria_ Arantza Urkaregi, membre de l'esquerra abertzale // 14_ Dossier. La militància independentista és només votar? _L'independentista, més enllà del vot_ Toni Strubell, professor de la Universitat de Deusto_ Cap a la independència, amb democràcia participativa_ Josep Guia, professor de la Universitat de València_ Creixement de l'independentisme i militància_ Carles Perdiguero, advocat_ La militància independentista és només votar_ Francesc Vila, periodista_ Els nous independentismes_ Jordi Muñoz, politòleg_ Cal enfortir el moviment popular per la independència_ Biel de Montserrat, membre de la CUP de Girona_ L'independentisme que creix_ Pere Cardús, periodista_ Els favorables a la independència_ Roger Buch, politòleg_ 20. Debat. Els independentistes i les eleccions autonòmiques del 29 de novembre_ Les eleccions del 29 de novembre_ Albert Vilalta, regidor de la CUP a Torà_ Per damunt de Reagrupament i Solidaritat, Catalunya_ Víctor Alexandre, escriptor_ 22. El tema_ Cimera del clima a Mèxic: punt d'inflexió?_ José Juan Sanchis Serrano. Plataforma Acció pel Clima_ 23. Tot d'àmbit nacional. Música. De per riure

31 d'octubre de 2010: 51è Aplec del Puig

2010-10-25T07:38:00.000-07:00

Expectació extraordinària en la presentació de Solidaritat Catalana per la Independència a Vinaròs

2010-10-22T07:19:00.000-07:00

L'acte, celebrat a la Casa de Cultura, va comptar amb les intervencions de Joan Laporta, Alfons López Tena, Uriel Bertran i Josep Guia.

Per què el PSAN dóna suport a Solidaritat Catalana per la Independència (article de Josep Guia)

2010-10-16T07:20:00.000-07:00

El passat 13 d’octubre, SI i PSAN presentaven, en una roda de premsa conjunta a Barcelona, l’acord signat entre ambdues organitzacions, pel qual SI assumia l’àmbit nacional complet com a marc programàtic per a la reivindicació i la proclamació d’independència, i el PSAN donava suport electoral a SI.

El pacte electoral entre el Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) i Solidaritat Catalana per la Independència (SI) ha provocat sorpresa en diversos àmbits, a causa d’una lectura superficial i poc política d’aquest fet: què fa un partit comunista pactant amb uns “burgesos”?, es pregunten alguns.

La resposta a la pregunta que dóna títol a aquest escrit ha de començar per explicitar l’objectiu estratègic del PSAN. El nostre partit, nascut l’any 1968, va ser creat com a l’organització política que propugnava, al costat de l’alliberament de classe, la independència del conjunt de la nació catalana, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, segons l’expressió esdevinguda ja clàssica. En aquest sentit, és el “pare” de l’independentisme català contemporani i, directament o indirecta, de gairebé totes les sigles en què aquest s’ha concretat durant els darrers 40 anys i escaig; posteriorment, durant la dècada dels anys 80 del segle passat, el PSAN va contribuir decisivament al creixement de la base social de l’independentisme, quan aquest es va multiplicar entre els que aleshores eren joves. La conversió d’ERC a l’independentisme, cap a la fi d’aquella dècada, va ser una conseqüència d’aquell creixement, per bé que, alhora, aquella operació es va fer amb la intenció de liquidar les organitzacions més combatives de l’independentisme i reconduir-lo cap a la política autonomista.

Tanmateix, el PSAN no hi va ser liquidat i ha pogut continuar fent present i defensant el seu objectiu estratègic d’independència per a tota la nació catalana, per a tot Catalunya. Aquest objectiu ha marcat tota la seva línea política i totes les seves propostes tàctiques. I des del marxisme d’alliberament nacional (que és el que practica i defineix el PSAN), sabem que l’estratègia independentista, perquè tingui possibilitats d’èxit, ha d’ésser necessàriament (de composició) interclassista, fins a la consecució de la independència, si més no. Així ha passat en totes les nacions oprimides del món que s’han alliberat i així s’esdevindrà en la nostra. A l’Europa d’avui, especialment, ningú no pot concebre una altra manera de superar una situació d’opressió nacional i d’aconseguir la independència.

Ja ho postulàvem així en la proposta de Front Patriòtic, feta als anys 80. Una proposta que ara qualla, de fet, per la base, gràcies al treball unitari de campanyes com les de les consultes populars: Que són aquestes sinó un front patriòtic a la pràctica? Qui s’ha implicat en l’organització d’aquestes, i en la participació mitjançant el vot, sinó els sectors que podriem qualificar de patriòtics, encara que militin en diferents organitzacions? L’estratègia de Front Patriòtic ha permès anar sumant sectors nacionals d’ideologia autonomista però que podien ser persuadits del canvi de paradigma precisament pel seu caràcter de nacionals.

Per això, el procés d’anar sumant més i més sectors socials (inclosos els de població immigrada) a l’objectiu de la independència s’ha fet no amagant el caràcter clarament nacional d’aquest projecte (amb la defensa i ús del català i la denúncia de l’espoliació, com a eixos centrals), sinó afirmant-lo expressament. I, sobretot, negant l’eficàcia d’una política “acumulativa” o “gradual”, suposadament consistent a anar guanyant a poc a poc espais de poder des de la gestió autonòmica fins a crear les bases d’un futur estat català: tal com ens assenyalen els fets arran del fracàs dels experiments autonomistes convergents i tripartits, l’autonomia només condueix a l’autonomia (més del mateix) i la suposada “acumulació” de poder ha estat deixada ben delimitada pel Tribunal Constitucional espanyol: l’autonomia és negació de la sobirania i del dret de decidir del poble català i subordinació a la sobirania espanyola.

Tanmateix, la incorporació a l’independentisme de sectors provinents de l’autonomisme, en un procés que s’ha accelerat durant el darrer any (consultes, manifestacions...), ha fet que aquest nou independentisme pateixi de regionalisme: aquests nous sectors han deixat enrera el miratge que més autonomia condueix a l’estat propi, però continuen en bona part circumscrits mentalment al mapa del joc imposat precisament per la parcel•lació autonòmica. Alguns no arriben a entendre, encara, que trencar definitivament amb l’autonomisme és trencar també amb el mapa autonòmic i que cal assumir la nació completa com a àmbit de reivindicació i actuació.

El PSAN, doncs, veu amb preocupació aquesta persistència de trets regionalistes i considera que és ara, en aquest període encara inicial, germinal, d’aquest nou independentisme ja socialment majoritari al Principat, quan cal incidir per superar la llosa ideològica del regionalisme. Altrament, el nou independentisme corre el perill de tornar a ser atret i assimilat per l’autonomisme. Perquè és precisament l’assumpció del marc nacional complet allò que converteix l’independentisme en una proposta política inassumible per l’autonomia, irrecuperable per Espanya, impossible de reconduir mitjançant el parany de la gestió d’espais de poder institucional, on ha caigut l’independentisme retòric dels dirigents d’ERC, conscientment o no.

Mogut precisament per aquesta preocupació, el PSAN fa temps que mira d’incidir-hi, mentre que una part important dels col·lectius independentistes nascuts de la primera fase d’expansió de l’independentisme entre els sectors més joves, a finals del segle passat, no connecten amb aquest independentisme emergent i ara majoritari, al qual consideren poc definit ideològicament (que és cert) i excessivament divers i massiu (que també ho és).

Fa pocs mesos, la negativa de tots els partits parlamentaris del Principat a admetre a tràmit una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per convocar un referèndum per la independència al mateix Principat, va precipitar la presentació de la proposta electoral anomenada Solidaritat Catalana per la Independència. Proposta que el PSAN va valorar com a interessant des del primer moment per dues raons: primer, perquè naixia ja expressament desmarcada de l’objectiu de la gestió autonòmica; segon, per la seva vocació de Front Patriòtic que comencés a plasmar en l’àmbit institucional aquella nova majoria social per la independència que creix en la societat catalana. Tanmateix, aparentment patia del mateix llast ideològic que la resta d’opcions: el regionalisme.

Tot i això, el PSAN inicià converses amb els responsables del nou projecte i aviat va trobar una receptivitat envers els nostres plantejaments estratègics que cap altra opció electoral per a les eleccions autonòmiques del Principat no ha mostrat. La voluntat del PSAN d’incidir ideològicament en el nou independentisme, en el sentit abans explicat, va veure finalment la possibilitat de començar a introduir i popularitzar la superació del regionalisme com a alter ego inseparable i indestriable de l’autonomisme. En aquest sentit, l’acord signat entre el PSAN i SI és ben clar, ja que s’ha incorporat al programa electoral de SI, entre moltes altres mencions als Països Catalans, el compromís d’assumir “la constitució de l’Assemblea de Representants de la Nació Catalana, que faci seva i estengui la proclamació d’independència al conjunt dels Països Catalans”, i s’inclourà aquest compromís en les activitats de la campanya electoral, entre les quals la realització d’almenys un míting en un indret dels Països Catalans fora del Principat. I en justa correspondència, el PSAN ha signat la coalició SI, participa en actes de la campanya i quatre militants seus en tanquen les llistes.

Cal esmentar, finalment, una constatació i una cautela. La constatació: que el programa de SI és de denúncia de l’opressió espanyola i de lluita per la proclamació de la independència, però no és un programa de govern i, doncs, no conté res que sigui inacceptable per a una ideologia d’esquerra. La cautela: que aquest acord signat només és vàlid, sense perjudici d’ulterior revisió, fins a la conclusió de l’actual procés electoral.

La Catalunya completa bé val una aliança electoral.

Josep Guia
(Comité Executiu del PSAN)

No tot és política en la vida

2010-10-14T08:25:00.000-07:00

Després de la roda de premsa d’ahir a la tarda,en què Josep Guia i els dirigents de SI (Joan Laporta, Uriel Beltran i Alfons López Tena) varen presentar l’acord entre Si i PSAN,avui Josep Guia fa una presentació d’una altra mena: la del seu darrer llibre, Ficció i realitat a l’Espill. Una perspectiva fraseològica i documental. L’acte tindrà lloc a l’Espai Betúlia, a Badalona, a dos quarts de vuit. Serà conduit per Mercè Soler i anirà seguit d’un col·loqui, que és promet interessant. Hi sou convidats.

Des de València cap a la independència

2010-10-10T10:57:00.000-07:00

Nota de premsa conjunta de SCI i del PSAN

2010-10-05T08:38:00.000-07:00

Solidaritat Catalana per la Independència i el Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans manifestem:

1.- Que hem estat tractant, com ambdós desitgem, la possibilitat d’arribar a una bona entesa, al servei de la independència i la reunificació de la nostra Nació catalana, els Països Catalans, i per això, ja des d'ara, al servei de la desvinculació de l'independentisme respecte a l'autonomisme.

2.- Que el projecte de Manifest electoral de Solidaritat Catalana per la Independència, d’acord amb les negociacions sostingudes, inclou:

“Treballarem perquè la proclamació d’independència de Catalunya pel Parlament sigui assumida i acompanyada per actes de suport i adhesió pels representants democràticament elegits arreu de la Nació catalana, a tots els seus territoris, i la formació i celebració de l’Assemblea de Representants de la Nació Catalana que s’adhereixin a la proclamació de la independència amb la màxima força i solemnitat.

Solidaritat Catalana per la Independència assumeix el compromís de treballar i lluitar democràticament en tots els àmbits i en totes les instàncies per fer realitat la independència proclamada de la Nació catalana.

La proclamació de la independència haurà d’ésser ratificada, si s’escau, d’acord amb la comunitat internacional, mitjançant sengles referèndums en els territoris respectius de la Nació catalana, i tindrà efecte allà on compti amb una majoria absoluta de representants del Parlament respectiu i/o sigui aprovada majoritàriament en referèndum pels seus ciutadans.”

3.- Que l’Assemblea del PSAN del proppassat 3 d’octubre de 2010 ha pres els acords recollits al document que s’adjunta, que SCI valora positivament.

4.- Que els propers dies continuaran les converses a efecte d’assolir l’acord que tant SCI com el PSAN desitgem, al servei de l’objectiu comú de la independència i la reunificació del nostre poble en un Estat sobirà.

5 d'octubre de 2010

---
Sobre les relacions del PSAN amb SCI, l'Assemblea del PSAN del proppassat 3 d'octubre de 2010 ha acordat:

1. Constatar que SCI és, en aquest procés electoral, l'única opció independentista que no ha participat en la gestió autonòmica i que, en conseqüència, representa la possibilitat que l'independentisme deixi d'estar segrestat electoralment al servei de l'autonomisme.

2. Aprovar les negociacions realitzades fins avui (entre membres del Comitè Executiu del PSAN i membres de la direcció de SCI).

3. Valorar positivament, de forma global, l'esborrany de Manifest electoral de SCI.

4. Considerar que la menció a la nació completa, és a dir als Països Catalans (que ha estat pactada i s'ha inclòs als tres paràgrafs darrers de l'apartat 4.3.1 del Manifest) és una rebaixa notable de la proposta inicial del PSAN, la qual postulava que la proclamació d'independència fos única i fos feta per a tota la nació, mentre que hi ha quedat formulada en dos temps.

5. Acceptar una tal proclamació d'independència en dos temps (primer, per diputats del Parlament de Catalunya; després, per l'Assemblea de Representants Polítics dels conjunt dels Països Catalans), en la mesura que s'expliciti més clarament aquest compromís al Manifest electoral de SCI:

5.1. Dotant d'entrada pròpia, a l'índex del Manifest (entre 4.3.1 i 4.3.2), els tres paràgrafs del text pactat.
5.2. Fixant un termini, a partir de la primera proclamació, per a la constitució de l'Assemblea de Representants de la Nació Catalana (dels Països Catalans)
5.3 Incloent sobretot aquest compromís relatiu a la constitució de l'Assemblea de Representants en la relació final dels quatre (amb aquest, cinc) compromisos de SCI.

6. Considerar que és necessari que, a l'apartat 2.2, es faci referència a l'espoliació que pateixen igualment les Illes i el País Valencià.

7. Considerar que és necessari que l'apartat 2.4 faci referència a tot el domini lingüístic català.

8. Considerar que, en alguns llocs del text del Manifest, fóra més coherent, on diu "Catalunya" referint-se només al Principat, posar "el Principat de Catalunya i la resta dels Països Catalans".

9. Considerar que és necessari que SCI visualitzi l'assumpció de la integritat nacional catalana en la campanya electoral, incloent aquest aspecte del programa en les activitats (gràfiques, orals i escrites) que es facin. I realitzant, així mateix, un acte electoral en algun indret de la nació catalana fora de les quatre províncies del Principat.

10. Facultar el Comitè Executiu per continuar les negociacions amb SCI i, si arriben a bona fi, per definir i formalitzar la vinculació del PSAN al projecte de SCI, així com la participació de determinats militants a les llistes i en actes electorals.

El PSAN davant la convocatòria de vaga general del 29 de setembre

2010-09-27T09:00:00.000-07:00

[Article editorial de la revista Lluita]

Va ser la Coordinadora Obrera Sindical (COS) un dels primers sindicats que va defensar la necessitat de convocar una vaga general al nostre país. L'agudització de la crisi econòmica feia previsible que, a més de ser la classe treballadora qui patiria més les conseqüències d'atur, pobresa i fam, segons la lògica capitalista, aviat vindrien actuacions polítiques i econòmiques dels governs que serien desfavorables per als treballadors i favorables per als empresaris i els financers. En efecte, tot això ja ha començat a arribar i ja s'ha fet evident, una vegada més, de quin cantó governen els conservadors, els liberals i els socialdemòcrates: a favor sempre dels empresaris i els financers.

Tant la gestació i les causes de la crisi com les mesures posteriors han posat de manifest, de forma descarada, l'essència explotadora (de l'home per l'home) de la societat capitalista, amb tot el cinisme i tota la poca vergonya, sense moral i sense dissimulació. Fins a tal punt ha estat així, que els sindicats dòcils i dependents dels governs no han tingut altre remei que assumir la convocatòria de vaga general. A contracor, potser, i amb la recança de no ser prou seguits. Al capdavall, s'han dedicat durant tants anys a derrotar mentalment la classe obrera i a desmobilitzar-la que, en arribar al punt actual, ja no saben on pondre, és a dir, si continuar a l'ombra del govern que els paga o fer un gest de vaga d'acord amb les necessitats i els interessos dels treballadors. Sembla que, finalment, i amb retard, han optat per aquesta segona vinculació, per un dia (de vaga), si més no.

Nosaltres, independentistes i comunistes catalans, anirem a la vaga i volem que la vaga sigui un èxit i una expressió de mobilització i de força de la classe obrera. Que els capitalistes i els seus governs tinguin una mica de por i de respecte envers la classe hegemònica, que no encara dominant, del món actual. Que sàpiguen que no poden robar el fruit del treball de la majoria de la societat en benefici propi, impunement i sense límits. Que pensin que, algun dia, hauran de seure als bancs dels acusats de la història, i no de forma retòrica sinó per pagar en vida penes concretes de presó i confiscació dels béns adquirits en mal guany.

Un Onze per la independència i la unitat nacionals

2010-09-11T12:46:00.001-07:00

L'acte central del PSAN (divendres dia 10, a l'Espai Vilaweb) per l'Onze de Setembre del 2010 comptà amb la participació de Marc Sallas (CUP). L'acte fou presentat per Cesc Invernon, que resumí la situació actual, fent èmfasi en el creixement del moviment per l'autodeterminació. Per Marc Sallas, la clau del moment present és saber organitzar l'esquerra independentista i la unitat popular. És a partir d'aquesta organització que hom pot impulsar un moviment per la independència, de signe més inclusiu, i que adopti una actitud de ruptura envers les institucions existents. Sallas contrasta aquest moviment per la independència als independentismes que prioritzen com a via preeminent una via de reforma institucional.

Josep Guia va parlar dels possibles escenaris en els quals pot tenir lloc una 'proclamació de la independència' a curt o mitjà termini. Per l'esquerra independentista, caldria treballar per una proclamació de la independència d'abast nacional. En conseqüència, l'Assemblea de Representants Electes que iniciaria el procés, hauria d'incorporar representants de tota la nació. Per Guia, seria un error restringir-se territorialment al Principat ja d'entrada. En aquest sentit, ha recordar que el Principat, quan va sol, sempre perd. O, per dir-ho d'una altra manera, que les propostes nacionals que tenen com a marc territorial exclusiu el Principat acaben absorbides per Espanya.

L'endemà ens ha deixat una Diada marcada pels esdeveniments dels darrers mesos (les consultes sobre la independència, la manifestació del 10 de juliol, l'evolució independentista de sectors sobiranistes, etc.). Al matí hi ha hagut al Fossar una protesta contra la prohibició d'actes de solidaritat amb els presos polítics. A la tarda, la manifestació ha arrencat de Plaça Urquinaona a quarts de sis, amb el bloc de l'esquerra independentista, en el qual ha participat el PSAN.

L'Onze de Setembre del 2010

2010-09-07T13:04:00.000-07:00

- 10/09/2010, a les 19.00 h. Espai Vilaweb (carrer Ferlandina, 43; Barcelona). Debat presencial, amb intervencions de Marc Sallas (CUP), Josep Guia i Cesc Invernon.
- 10/09/2010, a les 22.00 h. Parlament de Josep Guia al Fossar de les Moreres.
- 11/09/2010, tot el matí. Parades al Fossar de les Moreres i a la Rambla de Sant Pere a l'alçada del monument a Rafael de Casanoves.
- 11/09/2010, a les 17.00 h. Manifestació a Plaça Urquinaona.

Declaració del PSAN davant l'11 de setembre de 2010

Després d’un any de creixents reivindicacions d’independència arreu de la nostra nació, de caire municipal i cívic, hom vol fer un pas endavant aprofitant les properes eleccions autonòmiques al Principat. Però aquesta és una bugada que ens pot fer perdre un llençol: ni més ni menys que la integritat territorial de la nació catalana.

Les diverses candidatures que es perfilen i els reclamen com a independentistes se n’obliden d’allò que ha estat una constant de l’independentisme català: la defensa de l’àmbit nacional complet “de Països Catalans”. Es pensen que faran més bondat i més camí amb aquesta restricció mental i política? Es pensen que serà més factible la independeència de només el Principat amb aquesta claudicació ja d’entrada?

El PSAN denuncia la manca de propostes programàtiques per a la independència de Catalunya, de la Catalunya completa, que tenen les opcions electoral anunciades. Propostes concretes, amb contingut i calendari. i no allò merament ornamental d’incloure catalans perifèrics a les llistes (com els autonomistes, que hi posen andalusos) o allò altre, més insidiós, d’autoconsiderar-se propietaris i administradors de la condició nacional catalana i prometre que la “concediran” a tots els perifèrics (de fora del Principat) que la sol·licitin.

El PSAN pot entendre la no priorització de la reivindicació del socialisme en aquesta fase “transversal” de la lluita comuna per la independència, però no renuncia a fer-ne una anàlisi marxista de les actituds i els posicionaments. En aquest sentit, manifestem que el bandejament de la reivindicació de la integritat territorial nacional catalana respon a uns condicionaments de classe (burgesa) i és fruit de l’escorament dretà i dretanitzant de la lluita.

D’altra banda, reivindicar, d’entrada ja, només el Principat implica no obtenir ni el Principat, com tantes vegades ha passat al llarg de la història. És a dir, que tant per principi i per dignitat nacionals com per estratègia i tàctica polítiques, cal reclamar la independència de tot Catalunya. I propostes programàtiques concretes n’hi ha per fer-ho i per articular-ne el procés.

Així doncs, el PSAN crida tots els qui estimen i volen una pàtria lliure i completa que exigeixin l’assumpció programàtica (no retòrica ni testimonial) dels dos eixos bàsics de l’independentisme català: la unitat nacional i la independència.

Acte del PSAN a Prada

2010-08-27T07:32:00.000-07:00

Com cada any el PSAN realitza una acte polític en el marc de la Universitat de Prada. Enguany, com no podia ser d'una altre manera, el contingut i intervencions van anar girant sobre el procés de les consultes polítiques iniciades al Principat, l'any 2009.Aquesta dinàmica de consultes ha portat a un plantejament d'objectius i processos polítics que actualment diferents organitzacions fins al dia d'avui, i de cara a les properes eleccions autonòmiques del Principat, no acaben de concretar el camí i l'abast dels seus objectius.

Les intervencions dels assistents a l'acte van anar en el sentit més teòric de les dificultats legals i possibles alternatives en la proclamació d'independència. Tot i què el moderador Josep Guia, va fer una intervenció inicial plantejant les possibles velocitats del procés d'independència en tot el territori de la nació catalana, va remarcar el possitivisme del fet que s'utilitzi el mapa de tota la nació en les consultes sobre la independència, realitzades fins ara. Aquests dos fets, processos i territori,continuaran marcant el debat polític durants molt de temps.

Acte del PSAN a la Universitat Catalana d'Estiu

2010-08-18T07:20:00.000-07:00

Amb el títol "Independència del Principat. Independència dels Països Catalans", el PSAN vol obrir una reflexió sobre la qüestió territorial en el procés d'alliberament nacional dels Països Catalans.

L'acte comptarà amb les intervencions de Josep Guia i Oriol Teixidor.

Lloc: Sala UCE.
Dia: dilluns 23 d'agost del 2010
Hora: 17h.

Comunicat del CE del PSAN sobre la manifestació del 10 de juliol

2010-07-08T01:44:00.000-07:00

Davant la sentència que ha emès el Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut de la Comunitat Autònoma de Catalunya només podem sentir indiferència. O si més no fàstic per un estatus de dependència que part de la burgesia catalana va acordar amb Espanya i que des d'aquesta s'han cuidat d'agreujar.
Quan es va dur a referèndum l'Estatut vàrem demanar el NO, el no a l'abaixada de pantalons. Però des d'Espanya els sembla que l'abaixada de pantalons de la nostra vergonyosa burgesia no va ser suficient i per això ara l'amplien.
Des del PSAN no podem dir sinó el que dèiem llavors: Cap estatut no ens darà la llibertat nacional. Per tant, no cal plorar per un trist estatut. Ara, com llavors, la nostra opció és la independència.
La comèdia dels estatuts i de fer la viu viu amb Espanya és un cul de sac sense sortida per la nació catalana.
Si no hi ha cap partit institucional que plantegi una via per a materialitzar la independència, (com de fet no hi és), cal organitzar-se en formacions verdaderament independentistes disposades a fer-ho tan aviat com puguin

Quan centenars de milers de catalans estant fent-se sentir per la independència en centenars de municipis, cal fer de la manifestació del 10 de juliol, una manifestació contra les institucions autonòmiques i els qui les dirigeixen.

Per tot això, el PSAN se suma a la convocatòria de la manifestació i al manifest unitari de l’esquerra independentista amb motiu de la convocatòria, i fa una crida als militants i simpatitzants a participar-hi.

El punt de trobada serà a Roger de Llúria amb Diagonal, a les 17h30, i la pancarta del bloc del partit dirà “Ja n’hi ha prou de suportar Espanya”.

Comitè Executiu del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN)
Catalunya 7 de juliol del 2010

Lluita 273 - Iniciatives Legislatives Populars i democràcia participativa

2010-06-23T00:46:00.000-07:00

3_Editorial

4_Els dies. Març i abril de 2010

6_La via econòmica
_Francesc de Salem, sociòleg

8_Avançam i el debat sobre el dret a decidir a les Illes Balears
_Macià Calafat, cap de comunicació de l’Obra Cultural Balear

10_Camí a Palau passant per Pretòria
_Carles Perdiguero, advocat del Col·lectiu Fontanella

12 _Dossier. Iniciatives Legislatives Populars i democràcia participativa
_«Sempre tinguérem la sensació que forcàvem les institucions»
Entrevista a Antoni Montiel, membre del col·lectiu Per l’Horta
_Núria Cadenes
_Abolició de la crueltat contra els animals
_ Lleonard Anselmi, portaveu de la Plataforma Prou, impulsora de la ILP contra les curses de braus a Catalunya
_La ILP per TV3 al País Valencià, un exemple de participació i treball unitari
_Toni Gisbert, coordinador d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV)

18 _Debat. La situació del català al sud
_El ser o no ser del català al sud del sud. _David Garrido, historiador
_De sentència en sentència fins a la victòria final. _Alfons Esteve, tècnic lingüístic i advocat

20_«40 anys d’independentisme català»: balanç de dos anys
_Joaquim Sànchez, militant del PSAN i coordinador de l’exposició «40 anys d’independentisme català»

21 _El català, la llengua més desprotegida d’Europa
_Bernat Gasull, Plataforma per la Llengua

23_Tot d’àmbit nacional. Música. De per riure

----------

Han col·laborat en aquest número: Francesc de Salem, Macià Calafat, Carles Perdiguero, Antoni Montiel, Núria Cadenes, Lleonard Anselmi, Toni Gisbert, David Garrido, Alfons Esteve, Joaquim Sànchez, Bernat Gasull, Ferran Navarro

Manifestació a Barcelona el 12 de juny per l'autodeterminació

2010-06-10T00:45:00.000-07:00

El proper 20 de juny s'ampliarà la llista de municipis que han organitzat el referèndum sobre la independència nacional. El dissabte anterior, el dia 12, la Plataforma pel Dret de Decidir ha convocat una Marxa al Parlament, un dels lemes de la qual serà "Autodeterminació és democràcia".

La Marxa arrencarà a la Plaça Urquinaona a les 18h, i conclourà amb un concert davant de la seu del Parlament al Parc de la Ciutadella.

El PSAN hi participarà amb un bloc propi encapçalat amb el lema 'S'ha acabat el bròquil: independència!'.

Aplec de Paret Delgada 2010 // S'ha acabat el bròquil: Tu decideixes!

2010-05-26T00:50:00.000-07:00

Núria Cadenes intervé en "l'Acte d'estat" de Mollerussa

2010-05-13T02:50:00.000-07:00

Avui 13 de maig, al Teatre de l'Amistat de Mollerussa es farà un 'Acte d'estat', en el mateix esperit que el que es va organitzar al Teatre de la Faràndula de Sabadell el passat 3 de març. A Mollerussa hi parlaran, a més de Núria Cadenes, Salvador Cardús, Oriol Junqueras, Joan Laporta, Alfons López Tena i Víctor Torres. L'acte és organitzat per l'Ateneu Popular de la Plana d'Urgell.

L'Acte d'Estat de Mollerussa també vol congregar la cinquantena de comissions organitzadores del referèndum sobre la independència de la nació catalana de les comarques de Ponent.

Primer de Maig - 2010

2010-04-28T02:39:00.000-07:00

Resum de convocatòries:
- Girona: 1 de maig, a les 11h, a la Rambla de la Llibertat. Fira del Treball Solidari i Marxa Reivindicativa.
- Berga: 30 d'abril, a les 19h, al Casal Panxo. Presentació de l'Assemblea d'Aturades/ats de Berga.
- Barcelona, 1 de maig, a partir de les 10h, a la Rambla del Raval. Contra l'atur i les retallades socials: Solidaritat i consciència de classe. Manifestació a Avgda Catedral amb la Via Laietana, a les 17,30h.
- Vilanova i la Geltrú, 1 de maig: Manifestació a les 12h.
- Vinaròs, 1 de maig: Concentració a la Plaça Primer de Maig, a les 11h30.
- Castelló de la Plana, 1 de maig: Manifestació a les 11h, a la Plaça de la Farola.
- València, 1 de maig: Manifestació a la Plaça Sant Agustí, a les 11h30.
- Canals, 1 de maig: Manifestació "Per la terra i pel treball", a les 19h, des de la Plaça del Pont del Riu.
- Elx, 1 de maig: Manifestació a les 10h30, a la Plaça de Barcelona.

Més informació a la pàgina web de la Coordinadora Obrera Sindical (COS).

----
Manifest del PSAN: Unitat de la classe treballadora contra l’ofensiva patronal, financera i estatal

‘Que la crisi la paguin els rics’, s’afirmava fa any i mig, quan la crisi financera ja era més que evident. Llargament covat, l’esclat de la bombolla immobiliària-financera es presumia com quelcom desastrós per a tota la societat. És clar que si hi havia bombolla (i bombolla financera en forma d’hipoteques, de préstecs al consum, etc.) era justament per la dificultat del capital per trobar sortides prou rendibles en l’economia productiva. L’aposta per ‘l’economia del totxo’ conduïa al precipici, i fins i tot els comentaristes burgesos més entusiastes amb el curs dels esdeveniments no deixaven d’admetre-ho.

En fer-se evident l’entrada en la crisi econòmica mundial més greu dels darrers vuitanta anys, hom hauria esperat també una crisi del neoliberalisme, i de les seves polítiques agressives contra la classe treballadora. No ha estat pas així, i de fet l’ofensiva neoliberal creix (abaratiment de l’acomiadament, retallada de prestacions socials, etc.). La manca d’un moviment obrer organitzat, inclosa l’absència de l’ala ‘reformista’, impedeix que la crisi laboral es transformi en una crisi social i política. L’impacte de la crisi laboral es veu, doncs, com un problema eminentment personal.

És simptomàtic que el discurs dominant sobre l’atur consideri la promoció de la formació laboral com l’única via de sortida. De principi, la formació sempre, sempre, serà un possibilitat de trobar feina, però sempre que la formació estigui lligada a un objectiu clar, que ara no és el cas. Aquesta falsa alternativa de formació serveix, com a distracció per a traspassar, dosificadament, la responsabilitat d’una deficient o insuportable situació econòmica i personal al poc interès per la pròpia formació laboral. I per altra banda s’obvia interessadament (per part dels promotors de la falsa formació) en assenyalar clarament quins són els interessos dels responsables d’orientar l’economia productiva i de les inversions dels beneficis obtinguts. Finalment, aquestes solucions individuals passen sempre per augmentar la competència entre treballadors: entre individus, entre sectors, entre nacions, etc.

De totes formes no podem menysprear el desencís que, en menor o major grau, mostren les classes populars catalanes envers les ‘elits’ financeres, industrials i polítiques. Perquè correspon als treballadors més conscients de transformar aquest desencís en una posició organitzada, combativa i solidària.

Llengua catalana i comunicació nacional (Espai Vilaweb, 22 d'abril del 2010, a les 20h)

2010-04-07T23:59:00.000-07:00

El dijous 22 d'abril, el PSAN organitza a Barcelona una taula rodona sota el títol 'Llengua catalana i comunicació nacional'. Hi intervindran, entre d'altres, Núria Cadenes (periodista de El Temps), Maties Salom (director adjunt d'IB3) i Pere Manzanares (co-fundador de Ràdio Arrels). Els referents territorials dels mitjans de comunicació i l'articulació d'un espai català d'informació, així com els avenços i retrocessos viscuts recentment en aquest sentit, seran matèria de debat.

100 anys de l'estelada, a l'Anònims de Granollers

2010-04-06T07:27:00.000-07:00

L'Exposició 100 anys de l'estelada fa un repàs de la trajectòria de l'independentisme català, de les seves aspiracions i dels seus símbols.

Lluita 271 - febrer 2010

2010-03-23T03:44:00.001-07:00

3 _Editorial

4 _Els dies. Octubre i novembre de 2009.

6 _L’adéu de l’Avui als Països Catalans
_Víctor Alexandre, periodista i escriptor

8 _«No hi ha hagut canvis reals per a les dones afganeses»
Entrevista a Mehmuda, membre de l’Associació Revolucionària de les Dones de l’Afganistan
_Núria Cadenes

10 _Dossier. Immigració, identitat, benestar i participació
_Identitat nacional i eleccions
_Josep Serra, Casal Jaume I de Perpinyà
_Immigració: el model Vic o com vendre’s pers uns quants vots
_Josep Musté, Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Montesquiu
_Per què vull ser català? Doncs, perquè no vull ser espanyol
_Diego Arcos, president del Casal Argentí de Barcelona

17 _Debat. El futur del treball
_Competir per la precarietat. _Sandra Obiol, sociòloga
_Tot explota pel cap o per la pota. _Carles Sastre, Confederació Sindical de Catalunya (CSC)

19 _De Kioto a Copenhaguen: què hem avançat en 12 anys?
_Dídac López, biòleg

23 _Tot d’àmbit nacional. Música. De per riure

Present i perspectives de l'independentisme: la 13a Trobada de Formació i Organització del PSAN

2010-03-15T10:38:00.000-07:00

La Trobada s'obria amb les intervencions de Dídac López i Oriol Teixidor al voltant de les consultes sobre la independència.

La intervenció de Vicent Partal discutia el concepte d'ampliació interior, és a dir la incorporació de nous estats a la Unió Europea des de territoris que ja en formen part. El concepte fa especial referència a Escòcia, Flandes, Euskadi i Catalunya.

Juli Peretó dedicà la seva ponència a la figura de Charles Darwin, com a pare de la biologia evolutiva. La teoria de la transformació de les espècies a partir de la selecció natural de la variabilitat hereditària constitueix ha permès respondre a nombrosos interrogants de les ciències naturals. Sense ella, seria impossible entendre fenòmens com les malalties infeccioses emergents o les resistències als antibiòtics. Però, més enllà d'això, la qüestió de la "natura humana" (producte ella mateixa de la selecció natural) és indefugible, segons Peretó, per a qualsevol projecte polític.

Gaspar Jordan presentà un manual d'identitat visual del partit i reflexionà sobre les estratègies de comunicació que van més enllà del llenguatge verbal.

Núria Cadenes presenta Toni Rubio i Jordi Muñoz, participants en la col·lecció "Ara País Valencià", editada per Publicacions de la Universitat de València.

13a Trobada de Formació i Organització: 'Ciència, llengua i independència' (Espluga de Francolí, 13-14 de març del 2010)

2010-03-04T10:21:00.000-08:00

El Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) us convida a la Trobada que cada any organitza per a compartir anàlisi, reflexió i debat d’una forma participativa i alhora lúdica. Són ja 13 anys d’una fórmula d’èxit, com expressa la continuïtat d’aquesta iniciativa.

El lema d’enguany, “Ciència, llengua i independència”, vol resumir la miscel·lània del programa: ciència perquè és racionalitat; llengua perquè és el nostre element definidor com a nació; i independència perquè és el programa polític que va fer nèixer el PSAN i que, 42 anys després, ha esdevingut la reivindicació majoritària del poble català.

La Trobada és oberta a militants i simpatitzants i, com cada any, us convida a gaudir del debat en un clima distés i un entorn excepcional.

---
Divendres 12 març 2010
21 h. Arribada i allotjament

Dissabte 13 març 2010

8,30 h. Esmorzar

9,30 h. Benvinguda a la Trobada

10 h. Primera sessió:
"Les consultes sobre la independència: un exercici d'autodeterminació", a càrrec de Dídac López, militant del PSAN

12 h. Pausa

12,30 h: Segona sessió:
"L'ampliació interior de la Unió Europea: Escòcia, Flandes, Euskadi i Catalunya", a càrrec de Vicent Partal, director de Vilaweb

14,30 h. Dinar

16,30 h. Tercera sessió:
"La revolució darwiniana i les seves conseqüències sociopolítiques", a càrrec de Juli Peretó, professor de Biologia de la Universitat de Vale`ncia

18h: Quarta sessió:
"Manual d'identitat visual del partit", a càrrec de Gaspar Jordan, militant del PSAN

20,30 h. Sopar

Diumenge 14 març 2010
8,30 h. Esmorzar

10,30 h. Visita opcional a l’Espluga de Francolí o al Monestir de Poblet

12h: Cinquena sessió:Taula rodona:
“El País Valencià al segle XXI”, amb Jordi Muñoz, Pau Caparrós i Antoni Rubio, editor i articulistes d’Ara País Valencià. Reflexions i experiències de la generació que ve, respectivament.
Modera: Núria Cadenes, periodista i escriptora

"El català a València", a càrrec de Núria Cadenes, escriptora i periodista

---
XIII Trobada de Formació i Organització
Dissabte 13 i diumenge 14 de març de 2010
Alberg Jaume I de l’Espluga de Francolí

Inscripció a la Trobada
Per poder participar-hi, cal fer la inscripció abans del 8 de març
(hi ha una quantitat limitada de places)

La reserva implica:
Ingressar el preu d’inscripció en el compte corrent que s’indica, tot fent constar noms i cognoms
Preu d’inscripció: 60 euros (preu únic)
Inclou: l’allotjament, els menjars (esmorzar, dinar i sopar de dissabte, i esmorzar de diumenge) i el dinar de diumenge
No inclou: el transport i el sopar de divendres

Us preguem que presenteu el rebut de l’ingrés bancari a la Trobada
Nota: els joves que tenen dificultats econòmiques quant al preu de la inscripció, poden obtenir beques parcials

Ompliu i envieu la butlleta d’inscripció
(ho podeu fer per correu electrònic o postal)

Compte corrent on cal fer els ingressos:
Entitat 2100 (la Caixa)
Oficina 0727 – 83 – 0200175641
Titular: PSAN

---
Ompliu i envieu la butlleta d’inscripció a la seu central del PSAN:
C/ Estrella, 13-4ª. 46007. València
96 341 33 16, dimarts de 21 a 23 hores

Nom i cognoms
Any de naixement Telf Professió
Adreça
Població Codi postal
Comarca Correu electrònic
Ets membre d’alguna organització? Indica quina

PSAN
Apartat 95037. 08080. Barcelona
Apartat 11. 46080. València
www.psan.cat
psan@psan.cat

Josep Guia crida a no perdre de vista la totalitat de la nació en l'Acte d'Estat de Sabadell

2010-03-04T00:49:00.000-08:00

Un curtmetratge amb guió d'Àlex Fenoll donava entrada a l'Acte d'Estat que la campanya I'm Catalan I love Freedom organitzava ahir a Sabadell. El Teatre de la Faràndula s'omplia (amb més de 1000 localitats) per sentir Joel Joan, Alfons López Tena, Joan Carretero, Titot, Josep Guia i Oriol Junqueras. Guia dedicà el seu parlament a recordar la importància de l'aportació valenciana a la construcció i a la llibertat de tota la nació catalana. Per això mateix, resulta cabdal, segons Guia, que totes les iniciatives tinguin present la totalitat de la nació, de forma desacomplexada.

El 28 de febrer afegeix 57.400 vots per la independència

2010-02-28T14:31:00.000-08:00

Avui vuitanta municipis més s'han sumat als que ja van realitzar una consulta sobre la independència de la Nació Catalana l'any passat. Com que avui s'han aplegat 57.396 vots per la independència, el total de vots ja suposa gairebé 238.000 vots.

Més enllà de les xifres (que, globalment, suposen un 23,91% del cens dels municipis consultats), l'èxit del 28 de febrer rau en l'organització d'aquestes vuitanta consultes. Al llarg de les darreres setmanes, en aquests municipis s'ha debatut de valent la independència i s'han establerts lligams entre els diferents sectors que defensen el dret d'autodeterminació i en propugnen l'exercici.

Mentrestant no deixa d'augmentar el nombre de municipis que es disposen a organitzar consultes per al 25 d'abril, per al 20 de juny i per més enllà.

Independència: Sí!

2010-02-23T08:59:00.000-08:00

Catalunya és una nació oprimida. I ho és perquè està privada d’una vida política sense ingerències estrangeres. Molt més que això, ho és perquè pateix l'organització interna, a tots els nivells, de dues nacions alienes.

Catalunya pateix, per la seva realitat econòmica, una organització administrativa irreal, que comporta unes legislacions desiguals contràries al seu normal desenvolupament. La seva mainada és educada com a estrangera al propi país. Els mitjans de comunicació predominants ens habituen a una realitat aliena i contrària a la nostra nacionalitat.

Tal escenari és garantit amb uns cossos armats que vetllen per l’aplicació de la llei espanyola i francesa a Catalunya i amb la inexcusable connivència d’aquells que, provinents de les nacions que ens oprimeixen, viuen a casa nostra fent valdre la llei i la llengua dels seus països respectius.

Malgrat tot això, i justament per això, centenars de milers de catalans estem alçant la veu per fer sentir, dins i fora de Catalunya, la nostra frissança per la independència. I cal que açò no s’aturi, cal que hi hagi més consultes. Cal que les consultes s’estenguin arreu del país fins a Salses, Oriola, Fraga i Maó. Cal que centenars de milers de catalans més alcin la veu per donar rodonament un SÍ a la independència.

Cal tenir present, però, que Catalunya només podrà assolir la independència respecte aquelles nacions que l'oprimeixen quan l'estat d'aquestes sigui desplaçat i substituït a casa nostra per l'estat català.

Així, de la mateixa manera que ara cal votar SÍ a les consultes sobre la independència, cal, també, organitzar-se i contribuir a la construcció d'un estat propi per a Catalunya.

El PSAN demana a Llinars del Vallès el SÍ a la independència

2010-02-20T12:42:00.001-08:00

Llinars del Vallès és un dels municipis que celebrarà la Consulta sobre la independència de la Nació Catalana el proper diumenge 28 de febrer. Avui dissabte, el PSAN hi ha organitzat un acte per demanar el vot afirmatiu, amb parlaments de Jordi Babiano i Núria Cadenes. Babiano ha destacat el fet que el moviment de les consultes ha contribuït a posar la qüestió de la independència en el centre del debat polític al nostre país. Cadenes ha fet un repàs històric de més de cent anys de reivindicació independentista catalana, i especialment amb les onades de creixença viscudes en els anys 1920 i en els anys 1980. Tant Babiano com Cadenes han remarcat la rellevància del marc nacional complet (de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó) en la reivindicació independentista. Tots dos han coincidit en assenyalar com fa pocs anys (o, fins i tot, fa pocs mesos) hauria estat impensable la convocatòria des de la base popular d'aquesta mena de consultes.

Sí - Per la independència - Llinars del Vallès (dissabte 20 de febrer, a les 18h)

2010-02-18T01:20:00.001-08:00

Diumenge 28 de febrer, els veïns de Llinars del Vallès són cridats a les urnes per participar en la Consulta sobre la Independència de la Nació Catalana. Aquest dissabte el PSAN organitza un acte per demanar el SÍ en aquesta convocatòria, que comptarà amb la presència de Jordi Babiano i Núria Cadenes. Serà al Mas Bagà, a les 6 de la tarda.

Per arribar-hi:

Mostra un mapa més gran

Per un Espai de Comunicació Nacional: Sense Fronteres (Barcelona, 17 de febrer, a les 8 del vespre)

2010-02-12T09:26:00.000-08:00

Els informes de Media.cat, els problemes pels quals passa la difusió de les emissores en llengua catalana arran de la digitalització, la decisió de reduir la distribució efectiva del diari Avui a l'àmbit de les quatre províncies, ens mostren les dificultats que existeixen per bastir un espai de comunicació nacional. Un espai ben necessari per a la premsa feta i pensada en català, si no vol córrer el perill d'ofegar-se en compartiments estancs. També ho és per a projectes locals i comarcals que, a través d'una col·laboració en aquest espai, poden millorar les seves perspectives de viabilitat i d'independència.

La Iniciativa Legislativa Popular "Televisió sense fronteres" vol resoldre els impediments a la recepció de les poques televisions públiques que emeten en català, gallec o basc per part dels territoris respectius en l'estat espanyol. Assolir les 500.000 signatures per presentar aquesta ILP i fer pressió popular per tal que prosperi la llei corresponent, contribuiria a un aspecte de la solució. Quedaria, però, encara, la qüestió de les terres catalanes situades fora de l'estat espanyol. I també la qüestió, no pas menys important, d'uns mitjans de comunicació amb una perspectiva nacional completa i centrada, i al servei i disposició del poble català.

L'espai català de comunicació

View more presentations from Didac Lopez.

Consultes sobre l'autodeterminació: Embranzida per la independència (Granollers, dissabte 6 de febrer, a l'Anònims)

2010-01-31T08:03:00.000-08:00

El Cabanyal és nostre i el volem sencer i viu!!!

2010-01-27T08:57:00.000-08:00

Diumenge 31 gener, al migdia, concentració a l'encreuament del Carrer de la Reina amb l'Avinguda Tarongers, convocada per la Plataforma Salvem el Cabanyal i l'Associació de Veïns Cabanyal-Canyamelar i Pavimar.

Dia del Soldat Català - 2010

2010-01-18T03:44:00.000-08:00

El 26 de gener, l'independentisme català ret homenatge als patriotes catalans, que, en resistència contra l'opressió nacional i en lluita per la independència, han patit i pateixen la repressió.

És també un dia per recordar, especialment en aquests moments, que l'obra de la independència de tot Catalunya no pot ésser més que el resultat d'una mobilització popular de masses i de l'aixecament d'estructures de poder pròpies.

Que la independència no es demana, sinó que s'exerceix.

Animen als independentistes a convocar i participar dels actes d'aquesta diada patriòtica

Lluita 270 - desembre 2009

2010-01-07T02:11:00.000-08:00

3 _Editorial
4 _Els dies. Setembre i octubre del 2009
6 _Corrupcions legals
_Francesc Ferrer, Seminari d’Economia Crítica Taifa
8 _Una estratègia eficaç per al canvi a Euskal Herria
_Arantza Urkaregi, membre de l’Esquerra Abertzale
10 _Dossier. El nom de la llengua al País Valencià. La pràctica d’amagar el català
_Un nom integrador per a la llengua: català
_Isidre Crespo, professor de català al País Valencià
_Estratègies i discursos
_Marc Candela, professsor de secundària al País Valencià
_El català que es perd
_Pepa Ferrer, politòloga i sòcia d’Espai País Valencià
16 _Debat. La internacionalització de la nació catalana
_Iniciatives emergides de l’esperit ciutadà. _Miquel Català, www.oficialitat.cat
_I’m catalan and I love freedom. _Àlex Fenoll, campanya Freedom.cat
18 _Què li passa al Xúquer?
_Roger M. Pons, president de Xúquer Viu
20 _Una bandera amb molta història
_Núria Cadenes
23 _Tot d’àmbit nacional. Llibres. De per riure

Diada del 31 de desembre

2009-12-23T08:38:00.000-08:00

El 13 de desembre recull més de 180.000 vots per la independència

2009-12-14T05:58:00.000-08:00

Gràcies a més de 15.000 voluntaris, diverses coordinadores d'àmbit municipal i comarcal han estès aquest cap de setmana Consulta sobre la Independència d'Arenys de Munt a 166 municipis més. Especialment alta ha estat la participació a Osona i, a tall d'exemple, cal assenyalar que la població vigatana ha votat en un percentatge més alt per la independència que no pas ho va fer per l'estatut del 2006. A Sant Jaume de Frontanya (en la fotografia, Josep Guia, que va ser present també a actes a Berga i a Vilafranca del Penedès) el resultat fou prou més clar: dels 21 veïns majors de 16 anys, 18 ho van fer per la independència. La Consulta tindrà continuació el 28 de febrer, a poblacions com el Vendrell o Molins de Rei.

- Tots els resultats.

Acte de l'Esquerra Independentista del Berguedà a favor del Sí a la consulta del 13D

2009-12-08T05:00:00.000-08:00

El diumenge 13 de desembre, Berga i d'altres poblacions del Berguedà formen part de la llista de municipis que organitzen la Consulta sobre la independència.

El divendres, l'Esquerra Independentista del Berguedà farà un acte al Casal Panxo de Berga sota el títol "El No ja el tenim: 13 de desembre, vota Sí a la independència". Els parlaments aniran a càrrec de: Rosa Calafat, Josep Guia, Mustafà Shami, Jordi Pont i Francesc Ribera "Titot".

El PSAN, amb els referèndum per la independència de tot Catalunya

2009-11-24T11:14:00.000-08:00

Aquest darrer Onze de Setembre, amb convocatòries diverses i coincidents, la manifestació de Barcelona va ser encoratjadora, amb milers de persones pels carrers, així com l’alta participació que va haver en tots els actes de la Diada. Aquest nou revifament venia esperonat per la il·lusió que va desfermar la convocatòria de la consulta popular per la independència, que s’havia de celebrar dos dies més tard a Arenys de Munt.

Més enllà dels entrebancs, l’entusiasme del poble d’Arenys i l’èxit del referèndum, expressió emocionada de pertinença a la nació i d’anhel d’independència, s’ha encomanat arreu i ha desencadenat una allau de noves convocatòries a favor de la independència en molts altres municipis.

L’èxit previsible de les properes consultes serà el preludi de l’extensió d’aquesta onada independentista a tota la nació, des del centre cap a la perifèria, de manera que començaran a haver iniciatives semblants a pobles de les Terres de l’Ebre, de la Ribera del Xúquer, de Mallorca, del Rosselló, de la Franja de Ponent...

Encara que la pregunta no sigui la mateixa en tots els municipis, hom hi té assumit el marc territorial complet de la nostra Nació: de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Per això, el PSAN considera que no cal fer qüestió de disputa de la forma concreta amb què hom designa la nació en la pregunta, ja que igualment vàlid és que s’hi demani per la independència “de Catalunya”, “de la Nació Catalana” o “dels Països Catalans”... sempre que, en la campanya de sensibilització i de convocatòria, es faci servir sistemàticament el mapa complet de tot Catalunya, destacat en el context d’Europa, tal com està fent-se de cara a les consultes properes.

Així entesos, doncs, el PSAN manifesta la seva adhesió a la realització dels referèndums d’independència, preludi de la independència que guanyarem, i esperona els militants i simpatitzants a participar activament en l’organització d’aquestes consultes.

Per la independència i el socialisme!
Visca Catalunya lliure!

Comitè Executiu del PSAN
Barcelona, 15 de novembre de 2009

Lluita 269 - octubre-novembre 2009

2009-11-08T04:55:00.000-08:00

3 _Editorial

4 _Els dies. Juny, juliol, agost i setembre del 2009

6 _350 anys: un balanç
_Josep Serra, Casal Jaume I de Perpinyà

8 _Crisi econòmica i conflicte laboral
_Francesc de Salem, economista

10 _Dossier. El creixement de l’independentisme. Referèndums i manifestacions
_«La independència comença a ser una possibilitat tangible»
Entrevista a Josep Manuel Ximenis, regidor de la CUP a Arenys de Munt
_Núria Cadenes

_«No té sentit desar el peix en un cove foradat»
Entrevista a Miquel Strubell, portaveu de Sobirania i Progrés
_Toni Gisbert

17 _Debat. Grip nova amb risc de pandèmia?
_El virus A/H1N1/2009: un virus nou per a la grip de sempre. _Dídac López, biòleg
_Sociopandèmia. _Rafael Reig, Sindicat de Treballadors de la Sanitat del País Valencià-Intersindical Valenciana (STSPV-Iv)

20 _El mur de Berlín i nosaltres
_Bernat Joan, militant d’ERC i director general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya
_Josep Guia, membre del Comitè Executiu del PSAN
_Pere Mayans, membre de la CAL i de la Fundació Reeixida
_Toni Strubell, escriptor i membre de la Comissió de la Dignitat

23 _Tot d’àmbit nacional. Música. De per riure

Manifest del PSAN per la Diada del Set de Novembre

2009-10-30T11:35:00.000-07:00

Enguany hem de comptar l’esgarrifosa xifra de 350 anys des que França va arrencar la més vella part de Catalunya de la resta. La qual no hagués permès aquesta pèrdua, ni llavors, ni durant tants anys, si no fos per l’afogadora subjecció espanyola.
D’ençà que el destí de Catalunya es troba en mans estrangeres que el nostre lliure desenvolupament nacional, social i econòmic s’ha vist segat, negat i en tot cas limitat per tots els mitjans. Lleis forasteres han vingut a fer-se valdre a casa nostra i han estat causa de dotzenes de revoltes i guerres. Violents enfrontaments socials indestriables de la realitat de dominació nacional i sempre agreujats per aquesta.
Tenim avui un país mal comunicat, empobrit econòmicament i impotent, una vegada més, per a poder redreçar la situació i tornar a ser senyor de si mateix.
Des de la Revolta dels Angelets a les lluites obreres de principis del s. XX i des dels maulets als independentistes d’avui, han estat molts els que s’han mantingut ferms. Però ja no ens podem limitar a anar lloant ferms catalans mentre Catalunya és empesa a la mort. No podem oblidar les incomptables revoltes dels nostres millors homes i dones contra l’ocupant, però tampoc el constant avanç d’aquest.
Cal doncs, arrabassar a les classes dominants el lideratge polític de Catalunya bastint les bases del futur estat català. Bases que han de ser per a tots els catalans i promogudes des d’arreu de Catalunya. Per això cridem a tots els treballadors catalans sotmesos per França a incorporar-se a l’alliberadora lluita de refer Catalunya.

VISCA CATALUNYA!

50è Aplec del Puig (25/10/2009)

2009-10-10T03:41:00.000-07:00

Sota el lema "Independència de tot Catalunya", el programa de l'Aplec del Puig d'enguany és el següent:

- Lectura de Poemes d'Ausiàs Marc, en el 550è aniversari de la seua mort.

- Parlaments de:
+ Núria Cadenes, del PSAN.
+ Josep Manel Ximenis, regidor de la CUP d'Arenys de Munt.
+ Carles Mora, batlle d'Arenys de Munt. El passat 13 de setembre aquesta població del Maresme celebrà una consulta popular de la independència, arran de la qual han arrencat més i més convocatòries.
+ Hèctor Serra, de la Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI).
+ Josep Guia, del PSAN

- Record i homenatge a Mavi Dolç (1961-2009)

- Actuació d'Estrella Roja de Benimaclet

I entrepans, taller infantil, paradetes, dolçaines i tabals, cançons, paella...

Lluita 268 - setembre 2009

2009-09-15T09:44:00.001-07:00

3 _Editorial

4 _Els dies. Març, abril i maig del 2009

6 _Balanç de les eleccions europees
_PSAN

8 _Apaguem les nuclears
_Juli Loras, campanya Apaguem les nuclears

10 _A J. Antoni Villaescusa, vint-i-cinc anys després
_Jordi Moners, Comitè Executiu del PSAN

11 _Dossier. El marc estatutari regionalitza TV3
_500.000 signatures per una televisió nacional. _Toni Gisbert, Acció Cultural del País Valencià (ACPV)
_TV3 a les Balears: vint-i-quatre anys d’història. _Macià Calafat, Obra Cultural Balear (OCB)
_TV3 a Catalunya Nord, un afer de voluntat militant. _Josep Serra, Casal Jaume I de Perpinyà

18 _Debat. Boscos i política forestal, més enllà dels incendis estiuencs
_L’objectiu és protegir els boscos. _Daniel Llàcer, brigada rural d’emergències del País Valencià
_El País Valencià, un territori forestal. _Roger Cremades, enginyer tècnic forestal i autor del llibre Macrourbanisme i agressions al paisatge mediterrani

21 _Barcelona, negra i criminal?
_Albert Martínez i David Fernàndez, redactors del setmanari Directa

23 _Llibres. Tot d’àmbit nacional. De per riure

Crònica de l'acte del 10 de setembre, per Pere Meroño

2009-09-13T08:47:00.000-07:00

Gran Via de les Corts Catalanes, edifici modernista; la Casa Golferics –per poc que en Núñez y Navarro no ho destrossa-. Barcelona. Dijous, 10 de setembre. Tradicional acte, a tocar de la Diada, del PSAN. Arribo justet –sempre cuitacorrents-. A l’entrada saludo a en Josep Guia, en Quim Sánchez, i la Carme (...) [continua al blog d'en Pere Meroño]

Onze de Setembre - 2009: Autodeterminació de tota la nació

2009-09-05T04:13:00.000-07:00

Amb motiu de l'Onze de Setembre el PSAN ha organitzat dues xerrades-col·loqui a Granollers i a Girona sobre el significat de l'autodeterminació per als moviments d'alliberament nacional d'Europa. La introducció anirà a càrrec de Cristiano Sabino, de l'esquerra independentista sarda i, en nom del PSAN, hi parlarà Jordi Babiano. La xerrada de Granollers es farà el dimarts 8 de setembre, a l'Anònims, a les 19.00h. La de Girona tindrà lloc l'endemà dimecres, a la Casa de Cultura, a les 8 del vespre.

L'acte central del PSAN es farà a Barcelona el dijous dia 10, a les 19.30, a la Casa Golferichs (Gran Via, 491), i comptarà amb les intervencions de Cristiano Sabino, de Gonçal Bravo (coordinador general de la COS) i de Josep Guia.

El dia 11, el PSAN tindrà parades d'informació i material en el Fossar de les Moreres i davant del Monument de Rafael de Casanoves en la Ronda de Sant Pere. A les 17.00 h hi ha convocada manifestació a Plaça Urquinaona.

Acte del PSAN al Centre de Lectura de Reus: 4 de setembre a les 8 del vespre

2009-08-29T13:05:00.000-07:00

El proper divendres dia 4 de setembre, a les 20.00 h, tindrà lloc a la Sala d'Actes del Centre de Lectura de Reus, un acte del PSAN. Des del dimarts dia 1 fins al diumenge 13, serà exposada en la Sala Fortuny del mateix Centre l'Exposició dels 40 anys del PSAN.

Acte del PSAN a la Universitat Catalana d'Estiu: dissabte 22 d'agost a les 18.00h

2009-08-10T10:56:00.000-07:00

La primera sessió de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) va tenir lloc enguany fa 40 anys. En aquells anys la UCE fou crucial en l'establiment de lligams entre gent d'arreu del país i és força simptomàtic que fou a través de la UCE que el PSAN, fins llavors pràcticament restringit a l'àrea metropolitana de Barcelona, va establir els primers nuclis a Valencia i a Gandia.

El dissabte 22 d'agost en el marc, doncs, de la 41a Universitat Catalana d'Estiu, el PSAN hi farà un acte polític.

25è aniversari de la mort de Toni Villascusa: actes a Quart de Poblet i a València

2009-07-15T07:33:00.000-07:00

La setmana que ve es commemora el 25è aniversari de la mort de Toni Villascusa. El proper dilluns 20 de juliol, a les 19,30 h., hi ha previst un homenatge al cementiri de Quart de Poblet on està soterrat, i el dijous 23 a les 20,00 h. un acte en record seu a l'Ateneu Popular on intervindran Josep Guia (PSAN) i representants d'Alerta Solidària i de les organitzacions juvenils independentistes.

(L'ATENEU POPULAR. Pere Bonfill, 12 - Baix esquerra. Barri del Botànic - Ciutat de València)

Organitzen: Alerta Solidària, l'Ateneu Popular, CAJEI, COS, Endavant, Maulets, MDT, PSAN, SEPC i Terra.

Lluita 267: juny-juliol del 2009

2009-07-10T05:27:00.000-07:00

3 _Editorial

4 _Els dies. Gener, febrer i març del 2009

6 _Veritat contra impunitat
_Maria Conca, professora de la Universitat de València

7 _No es poden posar portes a la mar
_Josep Guia, membre del Comitè Executiu del PSAN

9 _Dossier. L’educació al carrer: les polítiques educatives autonòmiques i el Pla Bolonya, qüestionats
_«No acceptarem que es desmantelle l’educació pública» Entrevista a Vicent Maurí, membre del Secretariat de la Intersindical Valenciana _Marc Candela
_Llei d’Educació de Catalunya: mercantilisme i privatització. _Ricard Rodilla, membre del Secretariat Nacional d’USTEC-STES
_El moviment estudiantil, en peu de guerra. _Adrià Martí, portaveu del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)

16 _El canvi que necessita Euskal Herria
_Arantza Urkaregi, detinguda el 23 de gener a l'operació de Garzón contra D3M. Després de dos mesos empresonada, ara és en llibertat condicional.

18 _Debat. El decreixement, una alternativa a l’actual model capitalista?
_El creixement il·limitat i la perspectiva socialista. _Josep A. Arnau Espinosa, professor de Filosofia i militant del PCPV i d’EUPV
_Decréixer: una perspectiva anticapitalista, una mirada antiautoritària. _Pau Casanellas, historiador

20 _«Cap nació no s’ha alliberat sense una acció internacional»
Entrevista a Josep Poveda, membre del Consell de Deumil.cat
_Núria Cadenes

23 _Música. Tot d’àmbit nacional. De per riure

'Les mobilitzacions populars a Barcelona, en imatges', exposició a la Cooperativa Itaca

2009-07-06T06:04:00.000-07:00

Encara sou a temps de veure a la Cooperativa Itaca, C/ Pallars 230, de Barcelona, una exposició de fotografies d'Albert Salamé que ressegueix les mobilitzacions populars a Barcelona del que ha estat el curs polític 2008-2009.

El passat 20 de juny s'inaugurava l'exposició, organitzada per l'Ateneu Popular Octubre, en una acte on participaren, a més d'Albert Salamé, representants del Sindicat d'Estudiants del Països Catalans (SEPC) i del CSOA La Teixidora. En aquesta jornada inaugural el portaveu de la SEPC aprofità per plantejar quina és la figura del periodista davant les mobilitzacions socials i els diferents enfocaments, que la premsa fa d'una mateixa realitat segons el seu interès: bé morbós o polític. Donat que sovint les reivindicacions del sindicat d'estudiants han quedat eclipsades, més pels fets succeïts en les manifestacions que no pas pel contingut del seu discurs. Des de la CSOA La Teixidora, s'ha denunciat com la premsa només ha dedicat pàgina i temps al seu desallotjament, però en cap moment a tota la feina que s'ha dut a terme dintre l'edifici, ni tampoc la que es realitza una vegada desallotjada; ja que durant mesos han estat treballant al barri amb diferents activitats.

Acte del PSAN a Girona: dijous 2 de juliol, a les 7 de la tarda, a la Casa de Cultura

2009-06-20T07:25:00.000-07:00

Més informació a Casa de Cultura de Girona.

Mostra un mapa més gran

Conferència i visita guiada sobre la Revolta dels Segadors, a càrrec de Jordi Moners

2009-06-01T07:20:00.000-07:00

Dissabte dia 6 a les 7 de la tarda, conferència a càrrec de Jordi Moners, historiador i membre del PSAN, al IES Barri Besòs C/ Josep Pla,40 de Barcelona-

Diumenge dia 7 de juny a les 11 del matí, i des de la Rambla de Santa Mònica, 9 de Barcelona, Visita guiada als escenàris de la revolta dels Segadors

Mostra un mapa més gran

Defensem la terra, la llengua i l'escola catalana

2009-05-27T08:49:00.000-07:00

El darrer diumenge de maig, dia 31, es va dur a terme el dotzè Aplec independentista de Paret Delgada.

DEFENSEM LA TERRA, LA LLENGUA I L'ESCOLA CATALANA!

Hi parlaren,

en Juli Loras (Campanya Aturem les Nuclears),

en Marçal Pié (PSAN), per l'Escola Catalana,

i en Toni Gisbert (coordinador d'ACPV), per la iniciativa legislativa popular "TV3 al País Valencià".

En acabat,

Dinar de germanor i l'actuació d'en Josep Romeu que interpretarà cançons del seu disc “Petjades”.

Hora d'inici: 12:00 h.

Lloc: Paret Delgada (la Selva del Camp, Baix Camp)

València, 9 de maig del 2009

2009-05-15T09:24:00.001-07:00

Per segona vegada l'independentisme tornà a omplir els carrers de València

Contra l'estafa capitalista i l'espoliació de la nació catalana

2009-04-27T00:44:00.000-07:00

Un fantasma ronda per tot el món: el fantasma de la crisi. Una crisi que trasbalsa cada dècada, i més greument cada 30 o 40 anys, la societat i l’economia capitalistes, una crisi per un excés desenfrenat de producció, per un excés de riquesa, doncs, que no es pot vendre perquè els empresaris, amb un afany irracional de guany, no han tingut en compte el poder de compra de la població.
Els capitalistes, desconcertats i espantats, exigeixen ajuda, i els governs els l’ofereixen a carretades. Els treballadors, atrapats entre l’atur i les hipoteques, ara s’adonen de la tramnpa ensucrada d’una pretesa societat del benestar i un consumisme suïcida que els han abocats a la misèria i a la desesperació.
Sols l’estat, amb el diner públic –que és el nostre-, pot posar pedaços –només pedaços- per atenuar els efectes de la crisi causada per la disbauxa capitalista. Així, la classe treballadora de les nacions sense estat, com Catalunya, és qui es troba més indefensa
Si l’estat espanyol sotmet Catalunya a un dèficit fiscal crònic, i en temps de bonança econòmica ens nega les inversions mínimes necessàries a infrastructures, i ens arrossega a un IPC més alt que l’espanyol i a uns traspassos de competències sense el traspàs de recursos suficients; si se’ns imposa un pla geoeconòmic que desarticula el territori, si ens aplana el camí cap a Madrid i ens allunya els que ens duen a Europa i al món, si vol espanyolitzar també la nostra economia, no és estrany que els efectes de la crisi siguin més greus ací que enlloc: major descens de la producció, major augment de l’atur i de tancament d’empreses... La classe obrera, però, només rebrà les engrunes dels ajuts estatals.
I el capitalisme, un cop superada la crisi, no podrà evitar que, deu anys després, ens torni a rondar el mateix fantasma que, de dos-cents anys ençà, no ha deixat de visitar-nos regularment.

Catalunya, 2009

Actes del 23 i del 25 d'abril

2009-04-20T10:26:00.000-07:00

El 23 d'abril trobareu a la Rambla, a l'alçada del carrer Ferran, una parada de llibres i revistes. Hi podreu adquirir el darrer número de la revista Lluita (que dedica el dossier a la Trobada de Formació del mes passat) i, si sou prou matiners, el llibre-catàleg que hem editat amb motiu de l'Exposició del 40è Aniversari del PSAN.

L'Esquerra Independentista del Barcelonès convoca mani per aquesta Diada reivindicativa de la llengua i la cultura catalanes. El punt de trobada és Canaletes a les 18.30h.

L'endemà 24 d'abril, al vespre, hi ha, entre d'altres dues activitats:
- xerrada de Núria Cadenes al Centre Cívic Pati d'en Llimona (carrer Regomir 3, Barcelona), a les 19.30h.
- xerrada-col·loqui a l'Ateneu Popular de València (carrer Pere Bonfill 12), a les 21.30h, amb la conducció de Josep Guia.

I el 25 d'abril, dissabte, manifestació nacional a València:

Macromona 2009: 17-21 d'abril

2009-03-24T10:52:00.000-07:00

Enguany la trobada independentista de Monòver arriba a la 10a edició. Fins el 12 d'abril teniu temps per a inscriure-vos a aquestes jornades que, com cada any, organitzen el Casal Jaume I i el PSAN de Monòver.

ACTES

DIVENDRES 17 ABRIL	DISSABTE 18 ABRIL	DIUMENGE 19 ABRIL	DILLUNS 20 ABRIL
	Durant el dia campionat intergeneracional de futbet	Pel Matí: Excursió al Carxe, guidada per Josep Tendero, delegat de la societat excursionista “EL CAMí” dels PPCC	COMIAT I PLORS
-Per la vesprada acollida i acampada	- Tertúlia i convivència -Després de sopar: GALA NOMINACIONS MISS MACROMONA 2009 CONCERT JOSEP MARIA CANTIMPLORA	- Gymkhana organitzada per gurp de joves del Casal de Monòver - Taller de Break Dance a càrrec de Sofía Lozano - Després de sopar:GRAN GALA PROCLAMACIÓ MISS MACROMONA 2008
Gran Traca i innauguració	Festa a Dojo	Festa Final

MENÚS

DIVENDRES 28 MARÇ

DISSABTE 29 MARÇ

DIUMENGE 30 MARÇ

DILLUNS 31 MARÇ

ESMORZAR

Tonya amb xocolate

Coques de mantega, café, llet i sucs

-Magdalenes Monoveres,

-Galetes

-Café i llet

DINAR

-Macro Picadeta del Sud

-Fasegures i carn de putxero

-Pastís de formatge amb maduixes ensucrades

-Macro Picadeta del Sud

-Fideuà

-Tarta de xocolata

-Café i mistela

-Macro Picadeta del Sud

-Arròs caldós de bacallà

-Fruita del temps

SOPAR

-Macro Picadeta del sud

-Cous-cous de mitja nit

-Pastís de fruita

-Café i mistela

-Macro Picadeta del Sud

-Sopa coberta

-Calamar en la seua tinta

-Braç de gitano

-Café i Mistela

-Macro Picadeta del Sud

-Salsa de ternera

-Peres al vi

-Café i mistela

PREUS: 50 € per als adults i 30 € per als menors de 18 anys

COMPTE: 2100 1624 28 01 00305018 de LA CAIXA

LLOC: Les antigues escoles del Fondó de Monòver

ORGANITZA: Casal Jaume I de Monòver i PSAN de Monòve

Es prega a tots aquells que vulguen venir que facen l’ingrés abans del dia 13 d'abril, ja que l’Organizació de la Macromona no és una empresa privada i ha de tenir previsió de les persones que serem per a comprar els queviures

12a Trobada de Formació i Organització del PSAN: L'estafa del capitalisme

2009-02-05T09:55:00.000-08:00

Ja us podeu inscriure a la 12a Trobada de Formació i Organització del PSAN, que tindrà el cap de setmana del 28 al 29 de març del 2009 a l'Alberg Jaume I de l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).

L’estafa del capitalisme

12a Trobada de Formació i Organització del PSAN

Dissabte 28 i diumenge 29 de març del 2009

Alberg Jaume I, L’Espluga de Francolí

----------------

Ompliu i envieu la butlleta d’inscripció a la seu central del PSAN:

C/ Estrella, 13 – 4a. 46007. València. Tel. 96 341 33 16, dimarts de 21 a 23 hores.

Nom i cognoms

Any naixement Telf Professió

Adreça

Població Codi postal

Comarca Correu electrònic

Ets membre d’alguna organització? Indica quina

PSAN

Apartat 95037. 08080. Barcelona

Apartat 11. 46080.

www.psan.net – psan@psan.net

------------

El Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) et convida a una nova edició de la Trobada de Formació i Organització que convoca anualment amb la intenció d’oferir un marc de trobada, diàleg i debat adreçat als militants i simpatitzants independentistes.

El tema triat per aquesta dotzena Trobada, “L’estafa del capitalisme”, resumeix l’objectiu d’aquesta edició: abordar la qüestió de la crisi actual, les seves causes i les seves conseqüències sobre les classes populars (aspecte sovint menystingut en els mitjans de comunicació i les anàlisis i les propostes polítiques dels partits parlamentaris), així com parlar de les solucions parcials per fer front als efectes d’aquesta crisi i globals per substituir un mode de producció explotador. Finalment, com a partit marxista d’alliberament nacional que és el PSAN, inevitablement la perspectiva de l’anàlisi i del debat serà l’independentista, això és: la proposta de construcció d’una societat socialista en una Catalunya lliure.

---------------

Divendres 27 març 2009

21 h. Arribada i allotjament

Dissabte 29 març 2009

8.30 h. Esmorzar

9.30 h. Benvinguda a la Trobada

10 h. Primera sessió:

“La recurrència de les crisis del capitalisme”, a càrrec de Francesc Ferrer,membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa

12 h. Pausa

12.30 h. Segona sessió:

“Crisi: de què i de qui?”, a càrrec d’Edu Lucas, de FTC-IAC (Federació de Treballadors i Treballadores de Catalunya-Intersindical Alternativa de Catalunya)

14.30 h. Dinar

16.30 h. Tercera sessió:

“Catalunya en la perifèria”, a càrrec de Pau Caparrós, sociòleg

18 h. Quarta sessió:

Taller “Eines informàtiques i telemàtiques de difusió política”, a càrrec d’Albert Salamé, fotoperiodista

19.30 h. Inauguració de l’exposició de fotografies sobre moviments socials.

20.30 h. Sopar

22 h. El grup Sudteatre de Monòver conduïrà “Revista”, un espectacle on tots serem els protagonistes.

Diumenge 29 març 2009

8.30 h. Esmorzar

10.30 h. Visita opcional a la Cova de l’Espluga de Francolí

12 h. Cinquena sessió:

“Crisi als Països Catalans: els casos de la indústria tradicional del tèxtil i el calcer a les comarques de l’Anoia, el Vallès, la Selva, Mallorca, el Baix Vinalopó, l’Alcoià, el Comtat i la Vall d’Albaida”, a càrrec de Gonçal Bravo, portaveu de la Coordinadora Obrera Sindical (COS)

14 h. Dinar i comiat

------------

XII Trobada de Formació i Organització

Dissabte 28 i 29 març del 2009

Alberg Jaume I (l’Espluga de Francolí)

Inscripció a la Trobada

Per a poder participar en la Trobada, cal fer la inscripció abans del 23 de març (hi ha una quantitat limitada de places)

La reserva implica:

Ingressar el preu d’inscripció en el compte corrent que s’indica, tot fent constar nom i cognoms

Preu d’inscripció: 60 euros (preu únic)

Inclou: l’allotjament, els menjars (esmorzar, dinar i sopar de dissabte, i esmorzar de diumenge) i el dinar de diumenge

No inclou: el transport i el sopar de divendres

Us preguem que presenteu el rebut de l’ingrés bancari a la Trobada

Nota: els joves que tinguin dificultats econòmiques quant al preu d’inscripció, poden obtenir beques parcials

Ompliu i envieu la butlleta d’inscripció

(ho podeu fer per correu electrònic o postal)

Compte corrent on cal fer els ingressos:

Entitat 2100 (la Caixa)

Oficina 0727 – 83 – 0200175641

Titular: PSAN

L'Exposició '40 anys del PSAN' al Casal Jaume I de Sueca

2009-01-30T10:28:00.000-08:00

El passat divendres 23 de gener es va inaugurar al Casal Jaume I de Sueca l'exposició sobre els primers 40 anys del PSAN que des de fa uns mesos viatja amunt i avall del país.

El dia 23 de Gener, al Casal Jaume I de Sueca, es va inaugurar la exposició dels 40 anys del PSAN.

L'acte el va introduir Gaspar Jordà, amb un magnífic resum de la trajectòria i l'estratègia del partit.

Posteriorment, van parlar Josep Andrés i Josep Guia. Andrés va explicar el procés de disseny de l’exposició i del catàleg, fent esment del fet que el catàleg és, també, una breu història de partit. Així mateix, recordà al públic la importància de la revista LLUITA com a eina informativa de l'independentisme català i va animar els presents a subscriure-s’hi.

Guia va fer un ampli repàs dels plafons de l’exposició, donant moltes dades addicionals que, per manca d'espai, no hi han pogut estar recollides, i explicant anècdotes (poc conegudes algunes), que van ser rebudes amb gran satisfacció per part de la nombrosa concurrència.

Cal destacar com va situar el naixement del partit dins el context polític mundial i català de l'any 1968, així com el procés de legalització del partit en el context del "lifting" transformador del feixisme en democràcia (l’anomenada “transició”), i va explicar com l'estat espanyol i la seua democràcia són un frau de cartes marcades. També va animar els present a assistir a la Trobada de Formació d'enguany.

Finalment, alguns dels assistents es van interessar per saber quin paper vol jugar el partit a partir d'aquests primers 40 anys de vida, deixant palès que, per a una gran part de l'independentisme, el PSAN continua sent la referència ideològica principal i una garantia de coherència en la lluita per l'alliberament nacional i de classe de la nació catalana. S’hi van vendre molts catàlegs.

Diada de Mallorca - 2008

2008-12-30T11:45:00.000-08:00

Al voltant de la Diada del 31 de Desembre, Maulets organitza cada any una sèrie d'actes a Mallorca. Enguany, en aquestes xerrades hi ha estat present l'exposició commemorativa del 40 anys del PSAN.

Xerrada a Palma

L'exposició dels 40 anys del PSAN

Lluita 264 - «TV3 és l’eina d’espanyolització més poderosa de Catalunya»

2008-12-16T09:38:00.000-08:00

/ Entrevista de Núria Cadenes a Víctor Alexandre / Denuncien un règim de terror del PSC a Catalunya Ràdio /

—Vàreu ser el primer a advertir-nos, nítidament, d’una situació alarmant: què us va impulsar a escriure el llibre TV3 a traïció?
—La indignació davant la magnitud de la rentada de cervell que TV3 ens està practicant. Però no em volia quedar en aquest estadi, en el de la percepció íntima, volia fer un estudi seriós sobre el tema per tal que la societat catalana tingués proves objectives de com funciona la maquinària espanyolitzadora de TV3 i prengués consciència de tot el que s’amaga darrere de frases amables o d’informacions d’aparença neutra. La de TV3 és l’espanyolització més amable de totes les que hem patit els catalans en els darrers tres segles, ens la practiquen sense que ni tan sols ens aixequem del sofà.
—Per què «traïció»?
—Perquè ha traït els principis pels quals va ser creada, uns principis aprovats pel Parlament de Catalunya que parlaven de salvaguardar la llengua i de crear sentiment de pertinença a una comunicat nacional diferenciada. La llengua a TV3 ha arribat a uns nivells de degradació inadmissibles en una emissora pública, però aquesta només és una part del problema. L’altra part és que ja han convertit TV3 en una emissora bilingüe. Era un vell objectiu del PSC-PSOE i ja l’han fet realitat. Ho han fet sibil·linament, però. En lloc d’emetre un 50% de la programació en espanyol, introdueixen l’espanyol en la majoria de programes com una cosa natural. Això fa que sigui totalment impossible mirar TV3 sense saber espanyol. És a dir, que, a més de tota la immensa oferta que hi ha en espanyol en obert, les engrunes que tenim en català també han de cedir el seu espai a la llengua espanyola. Per altra banda, el marc referencial de l’emissora és Espanya. Això significa que els catalans mai no hi apareixem com a subjecte únic, sinó com la part d’un tot anomenat Espanya. Tant si es parla d’aturats, de consumidors, de vídues o de dones maltractades, les xifres catalanes sempre són un extracte de les espanyoles.
—Quines van ser les conclusions d’aquell treball?
—Que TV3 és l’eina d’espanyolització més poderosa de Catalunya. Molta gent no se n’adona, perquè TV3 espanyolitza en català. Senten parlar català i abaixen la guàrdia, i aleshores és quan el missatge fet de paraules i de frases d’aparença innocent ens manipula el cervell fins a fer-nos trobar normals coses que no ho són gens. No és normal que després d’una notícia sobre Lleida i d’una altra sobre Màlaga, i just abans d’una tercera sobre Roma, el presentador del Telenotícies ens digui que «sortim a l’exterior». A l’exterior ja hi érem, perquè Màlaga no és l’interior dels catalans.
—Hi va haver cap resposta a aquell llibre, des de TV3 mateix?
—Em consta que no els va agradar gens. Se’l van mirar amb lupa per veure per on em podien agafar, però tot el que dic està tan documentat que no m’han pogut rebatre. Per això han optat pel silenci. El llibre, tanmateix, no ha aconseguit canviar res. Els socialistes governen l’emissora i la utilitzen com a aparell mediàtic del seu programa ideològic. Saben que el seu principal enemic electoral és l’augment de la consciència nacional a Catalunya –si tens una mínima consciència nacional no pots votar PSC– i el combaten fent de TV3 un instrument de cohesió nacional espanyola.
—De Catalunya Nord estant, la confrontació amb l’espanyolització lingüística i referencial dels mitjans públics del Principat es veu potser encara més flagrant...
—I tant! Com que ells no parlen espanyol, s’adonen molt més que nosaltres de la presència d’aquesta llengua en la programació. Als catalans del sud ens passaria el mateix si sentíssim parlar francès. A més, tots els referents espanyols que apareixen a TV3 no tenen cap interès per als nord-catalans. Ells miren TV3 per saber coses dels Països Catalans i resulta que els apareix Espanya per tot arreu. També se’n senten exclosos, ja que la mitjana d’aparició de la Catalunya del Nord en els telenotícies és d’un cop al mes.
—I ja parlem en plural, perquè el cas de Catalunya Ràdio sembla, com més va, més galopant...
—S’han proposat convertir Catalunya Ràdio en una emissora merament testimonial i tan bilingüe com TV3. Tenen una programació netament hispanocèntrica i, a més, dintre de l’emissora hi ha un règim de terror. Els independentistes que hi treballen no gosen pronunciar-se per por a la marginació laboral. Això només passa en les dictadures, oi? Potser és que ja vivim en una dictadura, per bé que dissimulada, tenint en compte que les vint principals emissores de ràdio i televisió del Principat estan sota control d’un mateix partit, el PSC.
—D’un temps ençà, a més, podríem parlar d’acceleració del procés...
—És que van per feina, perquè saben que no tenen oposició. Saben que els dirigents d’ERC han dimitit dels seus ideals i han convertit el partit en l’oficina de propaganda del PSC. El PSC ordena i ERC obeeix. Ara el PSC té dues urnes per recollir vots: la de sempre i una altra guarnida amb l’estelada, que és la d’ERC. Tots els vots, però, van a parar al carrer de Nicaragua a Barcelona.
—Recentment heu dit que TV3 és «un instrument al servei dels interessos ideològics del PSC»...
—Sí. El PSC necessita controlar el missatge, perquè controlant el missatge controla el pensament, i controlant el pensament controla el país. Amb la immigració estan fent el mateix: l’acullen amb un somriure multiculti, la fan aprendre espanyol i li controlen el vot. Així aconsegueixen el mateix vot captiu que els Nous Andalusos han denunciat al Baix Llobregat. Com que l’independentisme creix i el PSC no para de perdre vots en les eleccions catalanes, han decidit fer seus els immigrants. I per fer-los seus necessiten espa-nyolitzar-los, perquè un nouvingut que tingui clars els Països Catalans mai no votarà PSC.
—I, això, gràcies a la diguem-ne «generositat» d’ERC.
—És que sense la col•laboració passiva d’ERC, el projecte espanyolitzador del PSC no seria possible. De fet, el projecte socialista ja preveia la neutralització d’ERC com a requisit vital. Ho han fet molt bé, perquè no sols l’han neutralitzada sinó que l’han convertida en el seu principal avalador. El missatge que pretenen transmetre a l’electorat és aquest: «Si ERC dóna suport al PSC, vol dir que el PSC també és un partit catalanista». Doncs no. El PSC és un partit espanyolista, garant parlamentari de la unitat d’Espanya, sense cap més objectiu que defensar a Catalunya els interessos del PSOE. I el PSOE, prou que ho sabem, és un partit nacionalista espanyol. Aquí es tanca el cercle.
—I no es donava, aquesta espanyolització durant els governs de CiU?
—No en la mateixa mesura. CiU ha estat sempre un partit nacionalment molt covard, però amant de les coses del país. Folklòricament, si vols, però se les estimen i les defensen. El PSC odia tot això. El PSC menysprea tot el que té a veure amb la catalanitat, ho considera carrincló, provincià... I és que sap que els seus votants no estan precisament entre les colles sardanistes, els castellers o els minyons de muntanya, sinó entre la gent que vol sentir-se a Catalunya com si visqués a Espanya. El problema de CiU és la seva estretor de mires. És un partit que ha fet de l’ambigüitat el tret més important de la seva identitat. Un dels principals defectes de la personalitat catalana és el pànic a definir-se, i CiU encarna molt bé aquesta manera de ser. El PSC, en canvi, és un partit jacobí, enamorat de la concepció francesa i espanyola de l’estat, que detesta profundament la idea d’una nació catalana lliure i sobirana. En conclusió: CiU immobilitza Catalunya, el PSC l’empeny cap a Espanya.
—A què atribuïu el silenci mediàtic que hi ha sobre aquesta qüestió? Per què no se sent parlar –exclamar-se– els mateixos professionals que ara en diuen de la «comunicació»?
—Perquè a Catalunya hi ha molta por. És una por abstracta, certament, però hi ha por. I aquesta por es tradueix en un llenguatge políticament correcte causat per l’autocensura, que és la més perversa de les censures. N’hi ha prou d’escoltar les tertúlies mediàtiques o de llegir els articles d’opinió per veure que Catalunya és un poble tenallat per la por. L’únic espai encara mínimament lliure és Internet. La resta està tot controlat per aquells que treballen perquè res no canviï. Jo, per exemple, sóc un escriptor que té les portes tancades a la premsa escrita del país. Els gestionadors de la por em veuen massa lliure i insubmís per al seu gust. La gent lliure espanta, perquè es nega a acceptar la realitat com un fet predeterminat i lluita per canviar el curs de la història quan és adversa. •

_Núria Cadenes

'40 anys del PSAN' a Gandia

2008-12-14T10:37:00.000-08:00

El dilluns 15 de desembre, a les 20h, s'obrirà l'exposició '40 anys del PSAN' a la Fundació Casal Jaume I de Gandia, on hi serà fins el proper 5 de gener.

Lluita 264: Crisi? Quina crisi?

2008-11-11T11:53:00.000-08:00

El Sumari

3_ Editorial

4_ Els dies. Juny, juliol i agost del 2008

6_ 11 de setembre del 2008. _Oriol Teixidor, PSAN-Vallès Oriental

_ 9 d'octubre, malgrat el PP i la pluja. _Toni Gisbert, Comissió 9 d'Octubre

7_ L'exposició "40 anys del PSAN"
_Dídac López, PSAN-Barcelonès

8_ Edicions El Jonc, una editorial militant

11_ "TV3 és l'eina d'espanyolització més poderosa de Catalunya"
_ Entrevista a Víctor Alexandre, escriptor i periodista. _ Núria Cadenes

12_ Dossier. Crisi? Quina crisi?
_ Una crisi més que les classe treballadores patiran sense haver-la provocat. _Roger Tugas, membre de la Secretaria de Premsa de la Intersindical-CSC.

_ "La crisi és un fenomen recurrent en el sistema capitalista". _Entrevista a Miren Etxezarreta, catedràtica emèrita d'Economia Aplicada per la Universitat Autònoma de Barcelona

_ A la Ford també estem fotuts. _Francesc González, membre del Secretariat Nacional del Sindicat de Treballadors i Treballadores del Metall i de la Intersindical Valenciana

16_ Vine al sud! Guia lúdica del País Valencià
_ Isidre Crespo, director del Centre Carles Salvador i membre de la Mesa per l'Ensenyament

18_ Debat. Catalunya lliure de transgènics?
_ Transgènics i fam. _Enric Navarro, agrònom i llaurador
_ Que la prudència no ens faça traïdors. _Màrius Martínez, biòleg

20_ L'independentisme contra l'Espanya postfranquista
_ Albert Botran, historiador

23_ Tot d'àmbit nacional. Llibres. De per riure